Punch, un mico macaco de set mesos, no tenia amics. La seva mare el va abandonar. No encaixava amb la resta de micos del zoològic de la ciutat d'Ichikawa, als afores de Tòquio. El més semblant que tenia a uns éssers estimats eren els cuidadors que se n'ocupaven, i un peluix d'Ikea.

El primer cop que el crític i musicòleg Josep Vicent Frechina va sentir l'inconfusible beat d'Estiu, el primer senzill del grup valencià Zoo, ja va pensar que el llavors nou projecte de Panxo, àlies de Toni Sánchez, prometia. El "bon rotllo" del tema de l'ex d'Orxata Sound System, publicat el juny del 2014, li va cridar l'atenció. El que no podia imaginar era que el videoclip es viralitzaria tan ràpidament, amb 40.000 reproduccions en pocs dies, ni que aquell èxit seria el preludi d'una carrera meteòrica que trencaria barreres territorials i lingüístiques i elevaria la banda del monet a la categoria d'"anomalia històrica". "Des de Raimon, cap proposta musical al País Valencià havia arribat tan lluny", diu Frechina en conversa amb l'ARA.

Una de les tres elefantes del Zoo de Barcelona ha mort sent la més longeva de la seva espècie a tot el món. La Yoyo va arribar al Zoo el 2009 i, tot i que es desconeix la seva data de naixement exacta, es calcula que tenia més de 54 anys, mentre que l'esperança de vida mitjana de la seva espècie en captivitat és de 39 anys.

L'elefanta africana Bully, d'aproximadament 40 anys, obre la boca per rebre un raig d'aigua que un cuidador projecta cap a ella amb una mànega. Al seu costat, la Yoyo, de 54, es queda quieta mentre el cuidador dirigeix el raig en la seva direcció. Al fons, la Susi, de poc més de mig segle, busca l'ombra per arrecerar-se del sol que cau amb força sobre el Zoo de Barcelona. Són les dotze del migdia i el termòmetre marca 31 graus. "A les elefantes se les remulla fent ús de mànegues o aspersors, sobretot a la tarda i al migdia, que és quan fa més calor", explica la conservadora de mamífers del Zoo, Pilar Padilla. "Ho combinem amb el llac i els fangars, on es poden hidratar i reproduir el seu comportament natural. Són elles qui trien on volen anar", afegeix, mentre una altra cuidadora llança un tros de verdura a la Yoyo. "És com si s'estiguessin refrescant i prenent el vermut. Estan a gust", explica Padilla.

Aquests vídeos que m’envien les amigues de comportament animal insòlit em resulten fascinants justament perquè els dotem de personalitat humana. Són com les faules d’abans. Hi havia la guineu, que era astuta, i hi havia el ruc, que era molt ruc. Ara, en aquests vídeos també hi ha les nostres virtuts i defectes. Avui he vist el de la gata que va a buscar el fill gatet que s’ha escapat (això creiem) i que li fot un calbot d’escarment (això creiem) i és com si li digués “passa cap a casa!” Ens recorda la nostra mare o la mare d’algú que coneixem o l’arquetip de mare.

Quin buit que deixaran els Zoo en la música dels Països Catalans... Quin consol hi haurà per als que han viscut com a propis l'hedonisme crític i l'esperit murri de la banda de Gandia? Qui alimentarà novament les ganes de revoltes quotidianes? Qui serà capaç de mantenir en marxa la filadora que lliga la consciència de classe d'Ovidi Montllor, la poètica de proximitat i la festa electrònica que es balla amb ulleres de sol? Qui escalfarà i excitarà el cor i els peus de gent com les més de quinze mil persones que aquest dissabte van anar a la Telecogresca, al Parc del Fòrum de Barcelona? El lament és comprensible, perquè els Zoo pleguen. S'estan acomiadant amb una gira d'una desena de concerts que culminarà el 13 de juliol al Pirata Beach Fest de Gandia. I s'acomiaden pletòrics, amb la formació essencial de sis membres, sense el desplegament instrumental de la memorable actuació al Palau Sant Jordi del 2022 però amb un afegit emocional enorme, i dissabte amb quatre col·laboracions especials: la rapera Carmen Aguado (JazzWoman) a Tir al ninot; el cantador Pep Gimeno Botifarra, "el més gran entre nosaltres", va dir el cantant dels Zoo, Toni Panxo Sánchez, al final de Camins, i els rapers Rodrigo Laviña (At Versaris) i Toni Mejías (Los Chikos del Maíz) a Imperfeccions.

Un vídeo de dues cuidadores d'un zoo de Texas, als Estats Units, atrapades dins la gàbia d'un goril·la s'ha fet viral en els últims dies a TikTok i ja suma milions de visualitzacions. L'escena, que segons publica el Daily Mail es va gravar a l'octubre, la va compartir un usuari dijous passat a la xarxa social de vídeos ràpids i mostra dues treballadores del Forth Worth Zoo fugint de l'animal en dues ocasions en què se'ls acosta dins el recinte on es troba.

Els valencians Zoo, un dels grups de música en català que més han connectat amb el públic en els últims anys, tancaran la seva història d'èxit el 2024. La banda ha anunciat la notícia amb un vídeo que han compartit a les xarxes acompanyat d'un simple "Adeu". Al vídeo, el mico del logotip dels Zoo s'acomiada del Panxo, cantant i líder del grup. L'última imatge és l'epitafi de la banda: 2014-2024. Abans de separar-se, Zoo faran una gira de comiat amb 10 dates, l'última de les quals a Gandia, on es va formar el grup.

Toc d’inici, pregó i concert multitudinari a la platja del Bogatell. Si fa no fa així comença cada any la Mercè, la festa major d’estiu-tardor de Barcelona. En una ciutat on es parla almenys una llengua romànica que encara no es pot fer servir al Parlament Europeu, una gentada es va aplegar divendres a la platja per seguir els concerts organitzats per Estrella Damm. Els barcelonins Ginestà, per tant, es van veure davant una multitud que anava creixent i creixent fins a fer-se aclaparadora a mitjanit amb els valencians Zoo: 40.000 persones, segons l’Ajuntament de Barcelona, van celebrar la festa reivindicativa de la banda de Gandia. Un dels moments més emocionants de la nit a la platja va arribar quan els Ginestà van dedicar És que m’agrades molt al cantant dels Strombers, Ferran Gallart, mort dijous a causa d’un càncer.

El festival el Tingladu de Vilanova i la Geltrú va reunir aquest dissabte per primera vegada els mallorquins Antònia Font i els valencians Zoo a l’escenari de les grans ocasions, al costat de l’estadi de futbol de la ciutat, i amb una entrada inèdita de pagament al voltant dels 30 euros. Més de 8.000 persones van ballar, saltar (botar!) i cantar les cançons dels dos grups, que van agrair i felicitar els 15 anys del festival de música autogestionat de Vilanova.

Tirabuixons, pilotes, salts passant per dins d'un cercle i, de premi, cacauets. El primer cop que l'activista Olivia Mandle va veure l'espectacle dels dofins a dins del tanc del Zoo de Barcelona només tenia cinc anys i va demanar als seus pares si un cop acabada aquella exhibició els animals podrien tornar al mar. "Tu sí que pots tornar a casa, però ells no", li van respondre. A partir d'aquell dia, l'Olivia va decidir que "salvar els dofins i el planeta" seria el seu objectiu. Avui, aquesta activista catalana de només 16 anys s'ha fet un nom entre les veus més joves i combatives en defensa del medi ambient.

“Ens hi hem esforçat per oferir un concert que estigui a l'altura del Palau Sant Jordi”, diu el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero. El grup, que s’estrena al recinte de Montjuïc dissabte, ha fet “una inversió important d’energia i de diners perquè soni bé” un lloc que “està preparat per fer-hi esports” i que sovint pot ser un maldecap per als tècnics de so. “El Palau Sant Jordi és el recinte indoor per fer concerts amb més aforament d’Espanya, però no té cap mena de tractament acústic”, explica Toni Macías, tècnic de so en les actuacions que C Tangana i Zoo van fer l’any passat al Sant Jordi.

"Som Zoo, venim del sud, venim del País Valencià". Nit important al Palau Sant Jordi: per a les 15.000 persones del públic, per al grup Zoo i per a la música en català. L’ovació amb què va ser rebuda Diània i la manera com es van cantar col·lectivament La mestra i Carrer de l’amargura van ser prou eloqüents de la temperatura emocional de la nit. "Amunt!", va cridar el cantant Toni Panxo Sánchez, que havia sortit amb abric, però que al quart tema ja s’havia desprès d’un parell de capes de roba per quedar-se en màniga curta, com el públic que ballava a la pista amb La del futbol i amb el beat sec de Vull. No calia esperonar ningú. Els Zoo estan en aquell moment de gràcia compositiva i de solidesa interpretativa en què el públic gaudeix amb la mateixa intensitat les cançons de cadascun dels tres discos. "Que fort, que fort!", va exclamar el cantant en el primer respir de la nit, mitja hora després de l’inici.

Maig, juny i juliol són mesos d’una intensa activitat musical en directe. L’agost, tot i que menys aclaparador perquè Barcelona abaixa el ritme de concerts, també presenta una oferta prou generosa quan al calendari hi conviuen festivals i festes majors. I encara més si passa com aquest any, que el 15 d’agost cau en dilluns. Tot seguit, una guia amb una selecció dels concerts que es fan aquest cap de setmana llarg d’agost. 

El Zoo de Barcelona tanca aquest dimarts de manera definitiva la història de l'Aquarama, l'espai que va acollir durant dècades les exhibicions dels dofins i, per als més nostàlgics, l'últim testimoni del pas de l'orca Ulisses pel parc i les instal·lacions que tan petites li van quedar. L'espai, inaugurat el 1968, està tancat i sense cap ús des que el 2015 la ciutat va deixar de fer espectacles de cetacis. Aquest dimarts ha començat la seva demolició, “molt més que un enderroc”, segons l’alcaldessa Ada Colau, que ha recordat que el 2015 ja van prendre la decisió de no ampliar el delfinari: “Els animals no són una joguina”. Colau ha presentat l'enderroc com un salt important entre el Zoo del segle XIX i el del XXI. I fins a tres tinents d'alcaldia l'han acompanyat per veure com la cisalla començava a queixalar l'antic Aquarama.

"Feixistes amb la mà alçada / van amb la pitrera unflada (...) / Tan bonica com eres Espanya / i tan lletja que t'estan fent", canten els Zoo a Panya, la nova cançó que han estrenat aquest dilluns. Construïda musicalment sobre una base electrònica i temàticament a partir de simbologies associades a l'ús de la bandera espanyola, Panya tira pel dret amb la sàtira retratant "militars repartint estopa" i una economia que adora la trinitat "armament, formigó i farlopa".

El Zoo de Barcelona amplia la família d'orangutans de Borneo i ja té set exemplars d'aquesta espècie. Segons ha comunicat el parc, el 15 de maig passat hi va néixer una nova cria, femella, d'aquesta espècie amenaçada i en perill crític per la desforestació que pateix el seu hàbitat natural. La petita es troba en perfecte estat de salut i ja se l'ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una femella d'orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo de Barcelona. El pare és el Karl, el mascle reproductor del grup d'orangutans de Borneo del Zoo, també de 25 anys i nascut a Dublín.

Un cop aixecades totes les restriccions antipandèmia, el zoo de la ciutat danesa d'Odense va reprendre diumenge passat una de les seves activitats històriques, la dissecció pública d'un animal. Desenes de famílies es van reunir en rotllana per assistir a l'examen de l'anatomia d'una lleona de 140 quilos, la Zola. El zoo organitza aquest tipus d'exhibicions des de fa més de 20 anys com a part de les seves activitats educatives, especialment dirigides als infants.

Torna la polèmica per la mort d'animals al Zoo de Barcelona. Després que a finals de l'any passat la plataforma Zoo XXI denunciés que havien detectat una acumulació de defuncions que era "difícilment atribuïble" a causes naturals –fins a 147 morts entre el juliol del 2019 i el maig del 2020–, i posés el focus en la mort en un sol dia de quatre exemplars adults de bec d'alena i un de fredeluga, els animalistes van denunciar la situació a l’aleshores departament de Territori i Sostenibilitat, que va decidir obrir una investigació sobre els fets. Centraven l'alerta en la mort d’aus durant la DANA del 2019 i el temporal Gloria del 2020, i en la defunció de set petits primats poc després de néixer. I ara el Govern –a través d'Acció Climàtica– ha iniciat un expedient sancionador contra el Zoo de Barcelona per una presumpta infracció molt greu de la llei de protecció dels animals per la mort de nou d'ocells durant el temporal Gloria i tenint en compte que només uns mesos abans ja havien mort cinc aus més "per una tempesta", com va admetre el mateix zoològic.

Barcelona fa aquests dies un pas que pot ser molt important per a les futures generacions: la posada en marxa del Biobanc, un banc de teixits i de cèl·lules d'animals que es vol erigir com a garant de la biodiversitat. Sobretot davant de l'evidència que ara hi ha més de 30.000 espècies d'animals amenaçades d'extinció, segons les últimes dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i que, per tant, és urgent prendre mesures per a la conservació de biomaterials i cèl·lules viables. "No fer-ho seria imperdonable, i les futures generacions d'investigadors ens preguntarien per què no ho vam fer", ha avisat el director del Zoo, Sito Alarcón.