És del tot recomanable que llegiu el treball periodístic que han fet, en aquest diari, Albert Llimós i Cesc Maideu amb els arxius d'Epstein: ells s'han immergit en el magma de poder, proxenetisme, obsessions sexuals, diners i relacions internacionals i hi han posat ordre. Això permet que ens puguem fer la idea no tan sols de la magnitud, sinó també del significat d'un imperi de la brutícia com el que governava Jeffrey Epstein amb mà de ferro i guant de seda. Epstein i els seus agraïts súbdits, persones riques i poderoses dels dos costats de l'Atlàntic que no es cansaven d'elogiar i agrair Epstein per tot allò que els donava. “Et trobo a faltar”, “T'estimem molt”, “Ets una part molt important de la meva vida” i altres expressions per l'estil són habituals en els correus que rebia Epstein de part de vips d'arreu del món que s'havien avesat als seus serveis. Des de magnats de la banca i de la moda fins a princeses de les monarquies europees, així com les esposes de Woody Allen i del lingüista i intel·lectual Noam Chomsky.

Com podeu llegir a la crònica de Pol Casaponsa Sarabia en aquest diari, el pensador nord-americà Noam Chomsky va ser víctima el passat dimarts d'una notícia falsa que el donava per mort. Chomsky té noranta-cinc anys i un estat de salut delicat, però no tan sols és viu, sinó que havia rebut l'alta de l'hospital de Sao Paulo on es trobava ingressat perquè pogués seguir el tractament des del seu domicili. Tanmateix, la notícia del seu decés va aparèixer a xarxes i es va propagar com la pólvora. A pesar que l'esposa de Chomsky es va afanyar a desmentir-ho, va ser molt més difícil fer prevaler la veritat del que ho havia estat fer córrer la mentida.

Aquest dimarts a la tarda una notícia falsa va començar a córrer per les xarxes socials: Noam Chomsky, un dels principals intel·lectuals de les polítiques d’esquerres dels Estats Units, hauria mort. La informació era mentida, però va estendre’s per arreu del món. Una multitud de mitjans de comunicació, institucions i alts càrrecs van donar credibilitat a la seva mort i les xarxes van bullir. La informació no va tardar a ser contrastada i la seva dona, Valeria Wasserman, va desmentir a diferents periodistes que el seu marit hagués mort. Tot i això, la mentida ja estava estesa i va passar una bona estona fins que la veritat no es va imposar.

Conferència de Noam Chomsky, 28 de febrer de 2019

Bé, és la meva última oportunitat per “adoctrinar els joves” -i els no tan joves- d’aquest públic tan atent; per tant, intentaré examinar un seguit de temes que em semblen importants, potser massa breument. Cada un es podria comentar molt més, però com a mínim tindré temps de dir-ne unes paraules. També repassaré breument algunes de les coses que ja hem debatut i ompliré alguns buits des d’una perspectiva una mica diferent de l’anterior: la resistència i la repressió.

]]>

Al mes de maig, el periodista científic Toni Pou ens descobria una dada força il·lustrativa: apuntava que, en aquell moment, hi havia al món uns tres grams de covid-19 infectant persones. Més enllà de l'anècdota, aquesta dada ens mostra amb cruesa la vulnerabilitat de l'espècie humana. Tres grams de petites partícules han sigut capaços de despullar tot un sistema que es creia tan etern i infal·lible que hi ha qui, com Fukuyama o Thatcher, es va aventurar a decretar la fi de la història i la manca d'alternativa al capitalisme.

]]> El lingüista nord-americà Noam Chomsky va ser entrevistat a TV3 per Ricard Ustrell. Nascut l’any 1928, Chomsky va comentar: “Precisament aquests dies em tornen a venir al cap molts records d'infància. Vaig créixer durant la Gran Depressió, que va ser una època més difícil de la que estem vivint ara, però, tot i així, hi havia esperança”. Quina és la diferència amb el 2020? Doncs que “les possibilitats de superar la crisi hi són, però si ningú no hi fa res, acabarem abocats al desastre”. La Unió Europea no hauria de permetre que el coronavirus acabi convertint-se en el que seria terrible: la gota que fent vessar el vas d’una part cada cop més gran de la societat que ja vivia en una duríssima nova normalitat i que als Estats Units és fórmula: el 0,1% de la població té el 20% de la riquesa.

]]>