“Queda clar que tant nosaltres com el futbol necessitem una altra via per combatre el racisme”. És la resposta de la selecció anglesa després de conèixer la denúncia de Jess Carter per haver patit comentaris racistes durant l’Eurocopa. El combinat que dirigeix Sarina Wiegman havia estat l’únic, juntament amb Suïssa, en posar un genoll a terra abans del xiulet inicial de l’àrbitra. Un gest que es va estendre a la Premier League després de l’assassinat de George Floyd a mans d’un policia als Estats Units.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

La família de George Floyd, l'afroamericà assassinat per un policia a Minneapolis (EUA) el 2020, ha anunciat una demanda per difamació contra el raper Kanye West, a qui reclamen 250 milions de dòlars per dir que la causa de la mort de Floyd va ser el consum de fentanil i no la violència policial. La querella arriba després que West digués en una entrevista al podcast Drink Champs que Floyd va morir per consum de fentanil i no per l'asfíxia que li va provocar el policia Derek Chauvin, que li va tenir el genoll al coll durant més de nou minuts, com van confirmar l'autòpsia i la sentència judicial que va condemnar l'agent.

D'aquí un mes es coneixerà la condemna imposada a l'expolicia Derek Chauvin, que a l'abril va ser declarat culpable d'assassinar a Minneapolis George Floyd. Aquest dimarts, un any després de la mort que va provocar les protestes més multitudinàries en dècades contra el racisme, el president Joe Biden rebrà a la Casa Blanca la família de Floyd per commemorar la data. Diumenge, en un acte celebrat a Minneapolis, Bridgett Floyd, una de les seves germanes, reconeixia que "ha sigut un any llarg, un any dolorós". Ha lamentat que "aquest agent", en referència a Chauvin, "no entén el que ens ha arrabassat".

Derek Chauvin, l'expolicia de Minneapolis condemnat per l'assassinat de George Floyd, ha demanat als tribunals que es repeteixi el judici. Els seus advocats argumenten que li han negat el dret a un judici just i que hi ha hagut errors de procediment.

Quan dimarts el jutge Peter Cahill va pronunciar fins a tres cops la paraula culpable, la ciutat de Minneapolis va sospirar d’alleujament. Onze mesos després que es cremés una comissaria de policia i que centenars de negocis quedessin arrasats com a resultat de diverses nits d’aldarulls i manifestacions, es temia que un veredicte favorable a l’expolicia Derek Chauvin revifés les brases de la protesta per l’assassinat de George Floyd. Però en comptes d’un incendi hi va haver escenes de celebració en què es va barrejar l’alegria pel veredicte amb la ràbia per la sort de George Floyd, la de tants afroamericans als Estats Units. L’endemà, potser sense esperar-ho, Minneapolis va recuperar la rutina sense un sol vidre trencat.

La condemna al policia Dereck Chauvin per l'assassinat de George Floyd és un fet tan inusual als Estats Units que s'ha convertit en una victòria del moviment pels drets civils. El mateix president del país, Joe Biden, va admetre que era un veredicte "rar", ja que abans d'aquest cas n'hi ha hagut molts en què la policia havia mort a trets afroamericans desarmats i pràcticament mai hi havia hagut una sentència condemnatòria. En molts casos no s'arribava ni tan sols a celebrar un judici. Ha calgut, doncs, que hi hagués un vídeo viral de nou minuts on es veia com Floyd agonitzava amb el genoll de Chauvin aixafant-li el coll i dient "I can't breathe" (no puc respirar) i una onada de disturbis i manifestacions per tot el país sota el lema Black Lives Matter (la vida dels negres importa) perquè finalment un jurat s'hagi atrevit a condemnar un policia per assassinat. En el cas de Floyd també va ser important el testimoni en el judici del cap de la policia de Minneapolis, el primer afroamericà a ocupar el càrrec, que va deixar clar que Chauvin havia violat tots els protocols amb la seva actuació.

De la justícia per a George Floyd a la reforma integral de les pràctiques policials i del sistema judicial nord-americà hi ha una distància enorme. La primera es va aconseguir dimarts quan el jurat va declarar culpable l’expolicia Derek Chauvin de l’assassinat de Floyd el maig del 2020. La segona no està assegurada i té al davant un camí incert, però aquest dimecres el departament de Justícia dels Estats Units ha fet un pas en aquesta direcció. El fiscal general, Merrick Garland, ha anunciat que obre una investigació a la policia de Minneapolis perquè, segons ha admès, el veredicte contra Chauvin “no aborda problemes policials potencialment sistèmics”.

Un esclat d’alegria, abraçades, llàgrimes, alleujament i dolor ha omplert el centre de Minneapolis aquesta nit després que es fes públic que el jurat havia considerat Derek Chauvin culpable de l’assassinat de George Floyd. L’afroamericà, que tenia 46 anys, va morir asfixiat sota el pes del genoll de l’expolicia el 25 de maig del 2020. Chauvin, que rebrà la sentència d’aquí sis setmanes, ha sigut declarat culpable dels càrrecs d’assassinat en segon i tercer grau i homicidi en segon grau. El primer delicte està penat amb un màxim de 40 anys de presó, el segon amb 25 i el tercer amb 10. Els nou minuts i vint-i-nou segons que es va mantenir sobre el coll de Floyd marcaran la resta de la seva vida. Amb la cara parcialment tapada per una mascareta, Chauvin s'ha mantingut inexpressiu mentre escoltava el jutge llegint el veredicte.

Les tres setmanes del judici a Derek Chauvin, el policia que va matar George Floyd pressionant-li el coll amb el genoll durant més de nou minuts d'agonia, han deixat imatges per a la història: testimonis trencats pel dolor o el fred relat d'un forense que assenyalava en un vídeo el moment precís en què el cor de l'afroamericà va deixar de bategar. L'exagent està acusat pels delictes d'assassinat en segon grau, castigat amb fins a 40 anys de presó, assassinat en tercer grau, amb una pena màxima de 25 anys, o homicidi, que suposa una condemna de fins a 10 anys. Ho decidirà un jurat que es tancarà en un hotel per valorar totes les proves presentades, sabent que el que està en joc no és només aquest cas, sinó el racisme policial als Estats Units. El veredicte pot trigar hores, dies o setmanes.

En el seu al·legat final, el fiscal Steve Schleicher ha subratllat que el judici que s'està celebrant a Minneapolis és contra Derek Chauvin, "no contra la policia". És més, ha intentat aclarir que, segons ell, el de policia és un "ofici noble". Una noblesa que Chauvin hauria traït el 25 de maig de l'any passat quan va mantenir el seu genoll pressionant contra el coll de George Floyd durant nou minuts i vint-i-nou segons sense que l'afroamericà, emmanillat, suposés una amenaça per a la seva integritat. Genoll que va seguir al coll més de dos minuts després que un altre agent li indiqués a Chauvin que Floyd no tenia pols. La seva obligació, segons Schleicher, era haver-li fet pràctiques de reanimació.

La maniobra que va practicar el policia Derek Chauvin, que va mantenir el genoll amb força durant més de 9 minuts sobre el coll de George Floyd el 25 de maig del 2020, no s'adequava a l'actitud del detingut ni a les circumstàncies de la detenció, en opinió del cap de policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, que ha testificat aquest dilluns, en el sisè dia del judici contra Chauvin. El cap de policia ha deixat clar que la força utilitzada per Chauvin en cap cas va ser proporcionada i "va violar la política" del cos de policia.

Instants després que el cos, ja sense vida, de George Floyd fos carregat en una ambulància el 25 de maig de l'any passat a Minneapolis, Charles McMillan, que havia presenciat els fets, es va dirigir a Derek Chauvin, el policia que havia immobilitzat Floyd aixafant-li el coll contra terra amb el genoll durant 8 minuts i 46 segons. "No respecto el que has fet". "Havia de controlar aquest home perquè és molt corpulent", va respodre Chauvin des de dins del cotxe de policia.

La ciutat nord-americana de Minneapolis ha arribat a un acord civil amb la família de George Floyd i li pagarà 27 milions de dòlars com a compensació per la seva mort, el maig de l'any passat, a mans d'un policia que el va asfixiar. La indemnització ha sigut aprovada per unanimitat pels regidors de l'ajuntament de la ciutat, tot i que la presidenta del consell municipal, Lisa Bender, ha remarcat que "cap quantitat de diners no pot compensar l'intens dolor o el trauma causat per aquesta mort a la família de George Floyd o a la gent de la ciutat".

Una fortalesa de tanques coronades amb filferro de punxes, barreres de formigó i edificis tapiats, amb forta presència policial a la qual s’han sumat uns 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional. Aquest és el retrat del centre de Minneapolis, la ciutat en què aquesta setmana ha començat un judici que condensa en gran mesura les aspiracions i els temors de la comunitat afroamericana dels Estats Units. Derek Chauvin, el policia sota el pes del qual va perdre la vida asfixiat el maig de l’any passat George Floyd, de 46 anys, afronta càrrecs d’assassinat en segon grau i homicidi involuntari. Chauvin, de 44 anys, podria passar un màxim de 40 anys a la presó si fos declarat culpable del càrrec més greu, tot i que les guies estatals suggereixen onze anys per a un condemnat sense antecedents.

Un jutge de Minneapolis ha decidit ajornar a dimarts el començament del judici a l'expolicia Derek Chauvin, després que l'acusació hagi demanat temps per considerar l'admissió de nous càrrecs en l'acusació. En concret, si estava previst jutjar-lo aquest dilluns per assassinat en segon grau i homicidi negligent (és a dir, involuntari), es dona un dia de marge per valorar si se l'acusa amb el càrrec d'assassinat en tercer grau (és a dir, intencionat).

La seguretat del Capitoli dels Estats Units s'ha reforçat davant de l'alerta per un possible atac de grups extremistes per a aquest mateix dijous. Segons va explicar la policia de l'edifici, hi havia indicis que s'estava planificant un nou assalt al Capitoli per a aquest dijous i per això s'ha decidit reforçar-ne la seguretat.

“Aquest 2020 hem vist com una societat que pensàvem que havíem matat ressuscitava. I hem vist, de fet, que sempre hi havia sigut. És una bèstia que no vam aconseguir matar fa 50 anys. La bèstia ha tornat i aquestes eleccions són una oportunitat per tornar a unir-nos i reconèixer que votar és important”. MiDian Holmes, una dona negra de Colorado, resumia així la clau del seu vot a les presidencials del 3 de novembre. La “bèstia” és la injustícia racial als Estats Units i el galvanitzador són les protestes del moviment Black Lives Matter, que va desfermar l’assassinat de George Floyd a Minneapolis el mes de març passat, les més importants des de la lluita pels drets civils d’ara fa mig segle. Una lluita que va aconseguir precisament que el 1965 s’aprovés la llei del dret a vot de les minories.

Derek Chauvin, el policia que va tenir un genoll sobre el coll de George Floyd durant vuit minuts i que el va ofegar tot i els crits de “no puc respirar” del detingut, va ser alliberat aquest dimecres després de pagar el milió de dòlars que se li havia imposat com a fiança. D’on ha pogut treure tants diners un agent de policia és una més de les qüestions sense resoldre en un cas que va desfermar les protestes contra el racisme més multitudinàries de l’últim mig segle als Estats Units i que amenaça ara d’incendiar la recta final de la campanya electoral.

Han passat més de sis mesos des que Breonna Taylor, afroamericana de 26 anys que feia de tècnica d'emergències en diversos hospitals, va morir tirotejada a casa seva, a Louisville, a l'estat nord-americà de Kentucky. Sis llargs mesos d'espera i protestes fins que el fiscal general de l'estat, el republicà Daniel Cameron, ha anunciat aquest dimecres els resultats de la recerca d'un gran jurat.