Sense reforma policial un any després de l'assassinat de Floyd

WashingtonD'aquí un mes es coneixerà la condemna imposada a l'expolicia Derek Chauvin, que a l'abril va ser declarat culpable d'assassinar a Minneapolis George Floyd. Aquest dimarts, un any després de la mort que va provocar les protestes més multitudinàries en dècades contra el racisme, el president Joe Biden rebrà a la Casa Blanca la família de Floyd per commemorar la data. Diumenge, en un acte celebrat a Minneapolis, Bridgett Floyd, una de les seves germanes, reconeixia que "ha sigut un any llarg, un any dolorós". Ha lamentat que "aquest agent", en referència a Chauvin, "no entén el que ens ha arrabassat".

A Biden li hauria agradat que la recepció als Floyd hagués vingut acompanyada de la signatura d'una nova llei de reforma policial presentada pels demòcrates al Congrés amb el nom de George Floyd. El 28 d'abril, en el seu primer discurs davant les dues cambres del Capitoli, el president va expressar el seu desig que la data límit per aprovar-la fos l'aniversari de l'assassinat. L'actual repartiment de seients al Senat, dividit al 50 per cent entre demòcrates i republicans, fa imprescindible el suport conservador per fer realitat la llei. La mala notícia per a Biden és que no podrà signar-la quan volia, però almenys les negociacions segueixen el seu curs.

El principal punt de desacord és sobre què cal fer amb la doctrina coneguda com a "immunitat qualificada", que protegeix els agents i els departaments de policia de demandes civils en casos de comportament inadequat dels seus efectius. La doctrina immunitza els agents enfront de les demandes llevat que sigui possible demostrar que han violat els drets constitucionals de la persona afectada. Almenys en teoria, perquè el 2009 una decisió del Tribunal Suprem va causar que la presumpta violació de drets no fos suficient. Per ser efectiva, la demanda ha de venir avalada per altres sentències judicials prèvies sobre casos pràcticament idèntics que provin que està "clarament establerta" la inconstitucionalitat de l'acció denunciada. Això va fer que, per exemple, un guarda de presó quedés lliure de culpa després de ruixar amb un esprai de pebre un pres sense que hi hagués una provocació prèvia. En no existir sentències anteriors de casos de guardes ruixant amb esprai de pebre un pres, aquest va quedar emparat per la immunitat qualificada.

Protegir l'agent?

L'argument republicà contra el desmantellament de la protecció és que farà que els agents es vegin sobrepassats per les demandes, cosa que farà menys efectiva la seva tasca, al seu parer. L'encarregat de liderar les negociacions per part dels conservadors és Tim Scott, l'únic senador negre del partit, que s'ha obert a la possibilitat que es puguin denunciar les accions més flagrants. Això sí, la seva versió de la llei mantindria la protecció de l'agent i s'obriria només a la denúncia contra el departament de policia de què formés part. El líder conservador al Senat, Mitch McConnell, ja ha expressat que mantenir aquesta figura legal és "essencial".

A falta d'acord a escala federal, des de la mort de George Floyd s'han aprovat a nivell estatal i local desenes de lleis per regular determinats aspectes de l'acció policial. Fins i tot en tres estats, Colorado, Connecticut i Nou Mèxic, i també a la ciutat de Nova York, s'han aprovat lleis que limiten l'ús de la immunitat qualificada. En altres casos, com ara el de la ciutat de Louisville, a Kentucky, l'ajuntament ha prohibit les ordres de registre sense trucar a la porta de la persona afectada. El març de l'any passat, Breonna Taylor, afroamericana de 26 anys, va morir tirotejada per la policia d'aquesta localitat en una d'aquestes batudes.

El seu va ser un dels noms corejats durant les protestes contra el racisme de l'estiu passat. Només un dels agents que va participar en la batuda afronta càrrecs, però no per la mort de Taylor sinó per posar en risc la seguretat dels veïns en disparar indiscriminadament. També lliures de càrrecs han quedat els agents de Rochester, Nova York, darrere de la mort de Daniel Prude, que va morir asfixiat contra el terra i amb una caputxa al cap; o el policia que va disparar set trets per l'esquena a Kenosha, Wisconsin, a Jacob Blake i el va deixar parcialment paralitzat. El veredicte del cas George Floyd queda, per ara, com a excepció.