El pla inicial era aprovar la llei de secrets oficials abans que acabés el 2025, però l'objectiu no només no s'ha complert, sinó que la llei continua encallada al Congrés. Una setmana després que el govern espanyol desclassifiqués els documents del 23-F, no ha estat capaç de desbloquejar la norma que ha d'emparar legalment aixecar el secret de matèries reservades. La Moncloa va enviar al Congrés el projecte el juliol de l'any passat, però fonts del grup socialista admeten a l'ARA que ara per ara no hi ha cap "novetat" sobre aquesta reforma i que el seu projecte de llei "no té els suports necessaris" per tirar endavant.

El cop d'estat del 23 de febrer del 1981 va fracassar formalment, però alhora va suposar una involució democràtica, en especial pel que fa al desenvolupament autonòmic. La Loapa va ser filla seva. El 23-F va marcar un abans i un després. En realitat, aquell intent fallit va acabar fixant els límits del règim del 1978 i legitimant una monarquia sorgida de la dictadura, que, en el relat consolidat, en aquella cruïlla del cop hauria apostat per la llibertat i contra els militars. Va anar realment així? Fins a quin punt el rei Joan Carles I coneixia els plans del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i del general Alfonso Armada? Quins pactes o converses va haver-hi en aquell moment entre els militars, les forces polítiques i els poders fàctics? Qui va pagar la frustrada festa?

Després que el govern espanyol fes aquest estiu l'últim pas perquè la llei de secrets oficials veiés la llum –la va aprovar en el consell de ministres el juliol–, ara li queda tot el tràmit parlamentari. I no s'augura plàcid. Els socis d'investidura no avalen el 100% de la norma que ha de substituir la llei franquista que manté classificats documents clau de la història de l'Estat. De fet, la majoria són crítics amb la part central de la llei: el període de desclassificació dels documents. Respecte a l'avantprojecte de fa tres anys, el govern espanyol ha rebaixat cinc anys aquest termini en el cas de les matèries més restringides, però això no és suficient per a la majoria de socis, que reclamen que aquests períodes siguin més curts. Els grups tenen fins a aquest dimecres 17 de setembre per presentar les seves esmenes.

En ple escàndol pel Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans amb el programa Pegasus, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre amb ERC a reformar la llei de secrets oficials i a reforçar els controls sobre el CNI. Això va ser el maig del 2022. Aquesta setmana passada, els Mossos han acreditat l'espionatge al mòbil de l'expresident Pere Aragonès en alguns períodes sense autorització judicial, un cas pel qual està sent investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El cas és que les dues reformes van quedar en un calaix amb l'avançament electoral i encara no s'han reactivat. Es tracta de dues assignatures pendents del president espanyol, que aquest dilluns compareix per fer balanç de l'últim any i per treure pit del fet que, malgrat la debilitat parlamentària, el seu govern ha pogut aprovar 21 lleis.

El govern espanyol va pel camí de tancar la legislatura sense haver derogat la llei de secrets oficials franquista. L'agost de l'any passat, el consell de ministres va aprovar l'avantprojecte que reformava una norma que es va dissenyar l'any 1967, en ple franquisme, però el text ha quedat guardat en un calaix a l'espera dels informes dels òrgans consultius. Aquest dijous, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar finalment un text molt crític amb el redactat de la llei, sobretot perquè considera que és poc específica en qüestions com les matèries que es poden classificar, però també perquè veu els terminis per desclassificar massa llargs. Amb aquest informe, ara el govern espanyol ja podria encaminar el projecte de llei cap al Congrés. Amb el calendari a la mà, però, si no s'acceleren els tràmits és improbable que la reforma vegi la llum abans que acabi la legislatura.

Els anuncis de compreses són sublims. Ni gota de sang, poesia pura. "De què fan olor els núvols?" Els venedors de cel·lulosa s’aferren a l’intangible per no mostrar els ofensius fluids femenins. "Em sento segura". Fora del cotó fluix publicitari, en el món real, la seguretat s’associa a l’absència de perill. La por que ens duu a arrancar a córrer, davant la fera o el foc, és útil per a la supervivència. Quan aquesta emoció primària —veïna de la ira i antídot de la compassió— es dispara de manera infundada és contraproduent. La confiança, indispensable per a la cooperació, també és essencial per sobreviure en un món inhòspit. 

Tothom té secrets, cadascú se sap els seus. Sovint no coneixem ni els racons foscos de la pròpia família. Els matisos de l’enigma humà van de l’hermetisme a la discreció. Amors prohibits, inclinacions sospitoses, amistats perilloses, crims obscurs, negocis tèrbols... Les càmeres secretes, des de la tomba de Tutankamon fins al relat de Harry Potter, custodien misteris reservats als iniciats. No és estrany que ens fascinin les portes segellades dels contes infantils, obertes amb argúcies sense forçar el pany. 

L'avantprojecte de llei d'informació classificada que va presentar dilluns el govern espanyol –i que substituirà la norma de secrets oficials del 1968– no preveu que les matèries que fins ara han estat arxivades com a secretes o reservades es puguin desclassificar de manera automàtica. En aquests casos dependrà de si ho decideix fer el govern o l'autoritat que les va classificar d'ofici o si ho demana una persona afectada. I això vol dir que documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F o el terrorisme d'estat dels GAL continuaran arxivats si algú no aixeca el dit per accedir-hi. La ministra de Defensa, Margarita Robles, però, considera que són dues qüestions imprescindibles de conèixer i s'ha mostrat partidària que la nova llei de secrets oficials permeti desclassificar totes les matèries que hi estiguin relacionades. "Hi ha pàgines de la història d'Espanya que s'han de conèixer, com els GAL i el 23-F", ha afirmat aquest dimarts en declaracions als mitjans de comunicació, on ha recordat haver "lluitat" per aclarir les morts dels GAL (va declarar en seu judicial i es va oposar a possibles indults a condemnats).

El fet que, encara avui, la llei de secrets oficials espanyola sigui la franquista (del 1968!) ja denota la precarietat democràtica en què hem viscut tots aquests anys. ¿Com pot ser que hagin passat més de quatre dècades i encara estiguem així, amb una normativa concebuda per la dictadura? Costa poc pensar malament. Massa opacitat per amagar vergonyes passades i no tan passades. Qualsevol democràcia avançada té com a prioritat la transparència cap a la ciutadania, és a dir, aspira a minimitzar l'abast quantitatiu i temporal dels secrets oficials, que al capdavall són la cara fosca del deep state.

Espanya era dels pocs països europeus que no tenia cap termini fixat per desclassificar documents. La llei de secrets oficials del 1968 era un mur per a historiadors o investigadors, que veien limitada la seva capacitat per indagar en el passat del país. El govern espanyol presenta finalment aquest dilluns una nova normativa que ha de substituir la llei franquista que regulava les matèries classificades fins ara. L'executiu estatal proposa un termini de 50 anys (prorrogables) per desclassificar documents "d'alt secret", una de les quatre categories que defineix el nou text. ¿És un termini que s'assembla al d'altres països? ¿Com desclassifiquen documents els estats del nostre entorn?

Espanya era dels únics països europeus que no podien desclassificar documents perquè estaven blindats per la llei de secrets oficials, una normativa franquista que havien mantingut tots els governs des de la Transició. Fins ara. El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que ha de substituir la norma de l'any 1968 i que s'ha accelerat arran del cas Pegasus. L'espionatge als mòbils de desenes d'independentistes i també a membres del govern estatal, com el mateix Pedro Sánchez, va portar el president espanyol a posar fil a l'agulla a una reforma que, tot i incorporar-la al pla legislatiu anual, feia mesos que tenia guardada en un calaix. Fins i tot la Comissió Europea havia picat la cresta aquest juliol a Espanya i li havia demanat "enfortir l'accés a la informació" impulsant una "revisió de la llei de secrets oficials". L'executiu espanyol fixa, per primera vegada, terminis per desclassificar documentació secreta, i la principal novetat és que caldrà esperar 50 anys per accedir a matèries classificades com a "alts secrets" d'estat. Però de moment la proposta no satisfà ni el seu soci de govern, Unides Podem, ni tampoc alguns dels seus aliats de la investidura, com ERC, el PNB i EH Bildu.

Els dubtes sobre la sinceritat i la transparència plena dels governants són tan antics com l’existència dels governs. Però que sigui antiga no vol dir que ens haguem de resignar a la pèrdua progressiva de la confiança i el respecte cap a les institucions polítiques.

Falcon és una d'aquelles paraules que la dreta ha posat de moda des que Pedro Sánchez és president del govern espanyol. És el nom d'un dels avions que fa servir Sánchez, segons l'oposició, de manera massa freqüent i per a usos que poc tenen a veure amb la tasca institucional de president. El problema per saber si les crítiques tenen fonament o no és que la Moncloa ha decidit fomentar l'opacitat d'aquests viatges –i també dels que es fan amb el Super Puma, l'helicòpter del president– i evitar respondre a les nombroses preguntes parlamentàries que li arriben. L'última, una del PP, que volia saber quants viatges havia fet Sánchez amb el Falcon i el Puma el 2021, a la qual la Moncloa ha respost que es tracta de "matèria especialment sensible, per raons de seguretat", i, emparant-se en la llei de secrets oficials, no ha afegit res més.

Després de nou mesos donant allargs a la reforma al Congrés de la llei de secrets oficials presentada per tercer cop pel PNB, el govern de Pedro Sánchez ha decidit finalment enviar-la a la paperera i no permetre que la tramitació avanci. A canvi, el president del govern espanyol s’ha compromès aquest dimarts a presentar la seva pròpia reforma del que és encara una norma franquista que data del 1968 i que cap executiu democràtic ha gosat tocar. Durant una compareixença des de la Moncloa, Sánchez s’ha mostrat convençut que la reforma serà bona per a la “qualitat de la democràcia, en tot el que representa la transparència”.

És un dels grans fabricants i exportadors d’armes. Espanya ocupa el setè lloc del rànquing mundial: fa una dècada que és al top ten d’aquesta llista, al costat de potències com els Estats Units, Rússia, Alemanya, la Xina i el Regne Unit, i, per tant, molt per sobre del seu potencial econòmic. Està per davant d’Israel, Corea del Sud i Itàlia. Els seus principals compradors són els països de l’OTAN, en especial Alemanya i el Regne Unit, seguits a distància de França i Austràlia. En cinquè lloc hi té dos clients polèmics: l’Aràbia Saudita i Turquia. A causa de la guerra del Iemen, plagada d’atrocitats, Alemanya i Itàlia han deixat de vendre als saudites. En canvi, Espanya no. Des del 2015, a la guerra del Iemen hi han mort almenys 233.000 persones (hi ha denúncies de crims de guerra contra tots els bàndols). El genocidi turc contra els kurds tampoc no ha suposat fins ara cap fre a la venda d’armament espanyol. Rere Veneçuela, els Emirats Àrabs són el vuitè client de l’Estat: les vulneracions de drets humans han fet que Alemanya, Suècia o els Països Baixos li hagin negat la venda d’armes. De nou, Espanya l’ha mantingut. 

Quan organitzacions no governamentals i partits polítics piquen a la porta del govern espanyol en matèria d’armament es troben amb un mur d’opacitat infranquejable, sostingut per una llei franquista. És la de secrets oficials del 1968, que permet al consell de ministres declarar “matèries classificades” que “puguin danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Gràcies a un breu acord del consell de ministres del 1987, quan governava Felipe González, són secretes totes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), encarregada justament d’atorgar les llicències a empreses espanyoles per a l’exportació d’armament.

Quan a finals de juny el Congrés donava via lliure a tramitar la reforma de la llei sobre secrets oficials, naixia un bri d’esperança per als historiadors que fa temps que topen amb el mur dels documents classificats per investigar episodis foscos com el 23-F. Era la quarta vegada que s’intentava obrir el meló per modificar aquesta llei franquista i la quarta vegada que ha quedat aturada. Mig any després, la normativa continua estancada en el tràmit d’esmenes perquè s’ha anat ampliant el termini setmana rere setmana. Una maniobra que els impulsors de la reforma, el PNB, temen que serveixi perquè la norma torni a quedar guardada en un calaix.

"Ara podríem dir «Deu salvi a la reina» perquè res salvarà el primer ministre", va dir el primer ministre Gough Whitlam el dia que va haver d'abandonar el Parlament australià perquè va ser destituït pel governador general, John Kerr. Era el novembre del 1975, un dels més polèmics de la història d'Austràlia, per la possible ingerència de la monarca britànica en un afer del govern del país, que de tota manera és una monarquia constitucional. Des de fa anys els historiadors batallen per tenir accés a les cartes i, finalment, un jutge els ha donat la raó. "Potser en algun moment va ser confidencial, però ja no ho és, perquè es tracta d'una documentació que s'envia a un funcionari públic, relativa a un afer públic. Les cartes no esdevenen privades i confidencials simplement pel fet d'etiquetar-les d'aquesta manera", ha argumentat el jutge.