És difícil arrabassar el somriure a Hansi Flick, però la selecció espanyola ho ha aconseguit. Lamine Yamal no ha saltat a la gespa a entrenar-se aquest dissabte i, a la roda de premsa prèvia al duel contra el València d'aquest diumenge (21 h), el tècnic alemany ha confirmat que l'estrella blaugrana seria baixa. "Va anar a la selecció espanyola amb molèsties. Ha jugat els dos partits, 73 i 79 minuts, tot i que l'equip anava guanyant de golejada –ha remarcat amb insistència Flick–, amb analgèsics. No s'entrenava però jugava. No crec que això sigui manera de cuidar els jugadors. Estic molt trist", s'ha queixat, ben enfadat, l'entrenador del Barça.

Problemes per a Hansi Flick de cara al tercer partit de Lliga. L'entrenador alemany ja sap que no podrà comptar amb Pablo Gavi, que està lesionat al genoll dret. L'andalús va abandonar l'entrenament de divendres per culpa d'unes molèsties que, segons ha pogut confirmar l'ARA, poden ser una mica més greus del que s'apuntava des d'un bon principi, quan des del club es va insistir que "només" era un cop. Els problemes són al mateix genoll que Gavi es va lesionar greument fa dos anys –el dret– i concretament en la zona del menisc. El futbolista blaugrana té l'articulació força inflamada, i per això es recomana que les proves es completin un cop baixi l'hematoma.

"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

Pablo Martín Páez Gavira, Gavi, és un futbolista d'una pasta especial. Irreductible i carismàtic, col·lecciona moltes anècdotes al vestidor del Barça des que hi va fer cap, sent encara menor d'edat, la temporada 2021-2022. Cada passa que fa en dinàmica blaugrana passa pel filtre del seu caràcter, que és tan noble com desafiant. L'última aventura del migcampista andalús va ser en el Barça-Alabès d'aquest diumenge. Abans del primer quart d'hora de joc, empès pel seu esperit competitiu, va pugnar per una pilota amb tan mala sort que el seu cap va xocar contra el de Conechny, davanter visitant. Tots dos jugadors van haver de ser substituïts, però només Gavi s'hi va resistir. Tot i que el metge Carles Miñarro i els capitans Ronald Araujo i Raphinha Dias li recomanaven anar-se'n als vestidors, ell insistia en seguir sobre la gespa. Tan sols un gest paternal del seu entrenador, Hansi Flick, va convèncer-lo que el millor era deixar-ho estar. "T'hem de cuidar", li va dir l'alemany mentre l'agafava pel clatell.

Després de Ronald Araujo, Gerard Martín i Pedri, aquest divendres passava per les oficines del Barça Pablo Páez Gavira, Gavi, que es convertia així en el quart jugador del Barça en renovar el contracte aquest hivern. I ells quatre no seran els únics. Després de molts mesos de penúries econòmiques i dubtes amb el famós fair play financer, el club blaugrana ha aprofitat que torna a estar a la norma 1:1 per complir amb les nombroses promeses que el president Joan Laporta havia fet en el seu dia als futbolistes, però que, per circumstàncies, encara no s'havien pogut complir.

Pablo Martín Páez Gavira, Gavi, és un nervi. El futbolista andalús, com diu una de les cançons de Bola de Drac, lluita amb amor, coratge i orgull. Segurament per això, per la seva manera d'entendre el futbol amb passió i valentia, era fàcil imaginar un bon encaix amb les idees futbolístiques de Hansi Flick. 

El Betis pot dir que ara mateix té el planter més en forma d'Espanya aquesta temporada. El club verd-i-blanc fa anys que aposta pel futbol base i sempre ha tret jugadors de gran qualitat. Per això el Barça ha estat atent els últims anys per arrabassar les promeses que han destacat al planter de l'equip sevillà. Els dos últims jugadors a arribar al primer equip blaugrana procedents del bressol del Betis han estat Pablo Gavi i Fermín López, que van ser fitxats amb 11 i 15 anys, respectivament.

Pocs futbolistes tenen el carisma de Pablo Martín Páez Gavira, Gavi. L'ovació que es va endur diumenge, al tram final d'un Barça-Sevilla festiu, era eixordadora. Era el premi per a un futbolista que ha estat onze mesos llargs recuperant-se d'una lesió catastròfica al genoll dret. Gairebé un any que se li ha fet etern, al jove migcampista blaugrana, en què ha passat per totes les fases possibles, físicament i anímicament. Gavi ja té el vistiplau per tornar a jugar, malgrat que caldrà esperar uns mesos més, ben bé fins al gener, perquè recuperi la seva millor versió.

No és cap secret dir que el Reial Madrid no va pair gaire bé els èxits de la selecció espanyola d'ara fa una dècada. L'Eurocopa del 2008 i, sobretot, el Mundial del 2010 i l'europeu del 2012 van tenir una presència molt marcada de jugadors del Barça o formats a La Masia. No només la columna vertebral, també l'estil de joc. I això que l'entrenador era un madridista reconegut com Vicente del Bosque. La polèmica es va apaivagar després, però va revifar el 2018 amb l'arribada de Luis Enrique a la banqueta, a qui van acusar de promocionar els jugadors blaugranes a les convocatòries.

Si el Barça va trobar a faltar un futbolista a Nàpols, aquest era Gavi. Guerrer i competitiu, difícilment el migcampista s’hauria tirat enrere després del gol de Lewandowski. Al contrari, hauria continuat empenyent els companys cap endavant, comandant el joc d'atac d'un equip ple de bones intencions al Diego Armando Maradona però sense aquell instint assassí que et fa triomfar a Europa. Des del novembre que el jove futbolista no pot ser als terrenys de joc. Segueix recuperant-se de la desafortunada lesió que va patir amb la selecció espanyola, en aquella alineació innecessària contra Geòrgia, en un partit on no hi havia res en joc. Es va fer una ruptura completa del lligament encreuat anterior del genoll dret, amb una lesió associada al menisc lateral. Va tornar a Barcelona fet un mar de llàgrimes i va haver de passar pel quiròfan. Aquesta setmana se n'han complert tres mesos.

El Barça s'ha quedat sense "l'ànima i el cor" de l'equip. Així defineix Xavi a Gavi. La greu lesió del migcampista de Los Palacios deixa el conjunt blaugrana sense un dels seus actius més valuosos. Gavi s'havia coronat, especialment en el darrer clàssic a Montjuïc, com un dels millors jugadors de la plantilla. Amb només 19 anys, ja ha disputat 111 partits amb el primer equip, entre els quals fins a nou enfrontaments contra el Reial Madrid.

En cada aturada de seleccions molts clubs lamenten lesions dels seus futbolistes. És un tema recurrent i gairebé inevitable. En un calendari cada vegada més atapeït, els jugadors abandonen l'ecosistema dels seus equips i se'n van a un grup diferent, que s'entrena amb una altra intensitat i amb exigències físiques particulars. Aquest novembre, per no faltar a la tradició, molts internacionals han omplert la infermeria. El cas més destacat és el del blaugrana Gavi, que es perd el que queda de la temporada. Però el Reial Madrid també n'ha estat víctima: Vinícius i Camavinga no podran jugar, almenys, fins a finals de gener, i es queden sense disputar la Supercopa d'Espanya.

El futbol és un gran negoci. En temps convulsos, un dels sectors on pots seguir guanyant molts diners. Vivim en una era on els rics i poderosos sembla que tinguin més fam que mai, mai en tenen prou. No en tenen prou amb dos jets, en volen tres. No en tenen prou amb cinc residències, en volen set. Cada cop hi ha menys rics que siguin mecenes i que tinguin certa consciència social. Ara es tracta de fer fora veïns, d'acumular més luxe, de canviar les lleis per manar més. Al futbol passa el mateix, tot i que en aquest cas, hi ha una figura curiosa: el futbolista. Víctima i botxí a la vegada. Explotats, però rics.

La baixa de Gavi ha suposat un cop molt dur per al Barça, a tots els nivells. L'equip perd fins a la temporada vinent un dels jugadors de referència al mig del camp, que imprimia caràcter i competitivitat malgrat tenir només 19 anys. Però, sobretot, la seva absència obliga a modificar la planificació esportiva i canviar l'ordre de prioritats en aquest mercat d'hivern. Si fins ara es buscava la fórmula per inscriure Vitor Roque, l'arribada del brasiler ha passat a ser secundària: Xavi necessita una peça al mig del camp i el club ja ha començat a engegar la maquinària per aconseguir-la.

Pablo Páez Gavira, Gavi, és un futbolista amb un físic privilegiat. Té només 19 anys, competeix a l'elit des dels 16 i, malgrat estar encara en fase de creixement, el seu historial de lesions és extraordinàriament curt. No és un jugador propens a patir problemes musculars –com sí que li passa a Pedri, un altre jove del Barça– ni sol ser la primera opció per fer rotacions en els partits a priori menys importants. Conscient d'aquesta fortalesa, i també del caràcter competitiu del migcampista andalús, el seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, el va alinear en el tràmit de diumenge contra Geòrgia. "Els bons jugadors no descansen mai", va dir en la roda de premsa postpartit, quan ja sabia que Gavi s'havia trencat el lligament creuat del genoll dret, una lesió que requerirà cirurgia i que el mantindrà fora dels terrenys durant tot el que queda de temporada, inclosa l'Eurocopa i els Jocs Olímpics.

Uns anys després de deixar la banqueta del Barça, Johan Cruyff feia balanç de les seves darreres temporades com a entrenador. Eren els anys de la Lleva del Mini, i també de fitxatges molt criticats com Escaich o Prosinecki. "Segueixo pensant que era un equip molt bo tècnicament, però que li faltava caràcter per imposar-se en els partits clau". Aquell Barça que va succeir el Dream Team va deixar per al record grans partits de futbol, però es va quedar sense títols en quinze dies. Dues derrotes contra l'Atlètic de Madrid i una contra el Bayern l'allunyaven de la Lliga, la Copa i la UEFA. Les paraules de Cruyff són equiparables al discurs que va fer Gündogan dissabte, després de perdre el clàssic contra el Reial Madrid, criticant que a l'equip li havia faltat ambició i capacitat de reacció a la segona part, sobretot en el moment que els blancs van aconseguir l'empat.

El Barça va guanyar un Gamper en el qual es va veure clarament superat pel seu rival, el Tottenham, durant almenys 75 minuts. El primer quart d’hora va ser prou bo, amb Romeu i De Jong mostrant bona química. Els últims deu minuts van ser els de l’explosió de Lamine Yamal. El jove talent blaugrana, de només 16 anys, va canviar la cara del partit amb un recital de fintes i gestos tècnics.

El títol de la Lliga de les Nacions guanyat per la selecció espanyola el diumenge passat davant Croàcia no va servir per aparcar momentàniament la rivalitat Barça-Madrid i la pitjor part se la va emportar Gavi, migcampista blaugrana de 18 anys. "Puta Barça", li va cridar reiteradament dilluns un sector de l'afició congregada al WiZink Center de Madrid, pavelló on disputa els seus partits el Reial Madrid de bàsquet, mentre el de Los Palacios intentava pronunciar el seu discurs de celebració com van fer la resta dels seus companys. Els crits despectius, entre els quals també va haver-hi els de "niñato, perro i fill de puta", van anar acompanyats de xiulets.

És un nou esport nacional: perseguir Gavi. La campanya contra el migcampista del Barça és indigna i acabarà malament. Gavi juga amb agressivitat, però no és violent i des de certs altaveus de Madrid se l’està assenyalant per posar-li la pressió a sobre. I esclar, acaba passant: el públic d’Elx escridassant el futbolista del Barça, quan ben segur fa unes setmanes era un ídol absolut. I els àrbitres, condicionats per l’ofensiva mediàtica incessant de les últimes setmanes, acabaran utilitzant una vara de mesurar diferent, i castigaran Gavi amb més severitat.

Era al principi de la segona part. A la zona de la medul·lar. El central experimentat d'1,90 metres i 88 quilos salta per guanyar un duel aeri, a priori fàcil, però per sobre seu emergeix una figura petitona que s’eleva com si volés i toca la pilota netament per sobre seu. El defensa del Vila-real Raúl Albiol va veure com Gavi, d'1,73 metres i 70 quilos, li guanyava còmodament un salt. El nen de 18 anys passant per sobre, mai més ben dit, del central de 37 que n'ha vist de tots colors. Li va treure pràcticament un cap en un duel teòricament intranscendent, allunyat de les zones d'influència. Però per a Gavi no hi ha pilota que es negociï, les lluita com si li anés la vida en cada jugada. Per a mi aquesta és la imatge del que és avui Gavi i el Barça de Xavi, un equip amb molta fam que té en la pressió avançada la virtut principal. El Barça mossega al ritme de Gavi.