La pena s'apodera del discurs de Tom Diarra quan relata com es va jugar la vida per sortir del seu país, Mali, atret per les històries d'èxit que li explicaven els amics que havien emigrat abans que ell i per les ganes de fugir de la inseguretat. Era el 2018 i es pensava que tot seria fàcil per a un jove fort de 25 anys, amb bon francès i un anglès acceptable après d'altres companys de viatge. Li fa pena veure's "sense res", i admet que en moltes ocasions es descobreix parlant tot sol mentre camina. Li pot la ràbia també quan un vianant li clava alguna mirada "de por i fins i tot fàstic". El "pitjor", però, és quan de la mirada es passa a un "ves al teu país" o algú s'allunya en passar pel seu costat. Aquests comportaments li provoquen tristesa i desesperança i confessa que també hi ha cops que se "sent molt sol".

SOS Racisme Catalunya té obert un crowdfunding per intentar fer remuntar la seva malmesa caixa. La pèrdua de subvencions –públiques i privades– posa en risc la continuïtat d’aquesta entitat de referència en la defensa de la igualtat. “Ens plantegem tancar uns mesos o fer serveis mínims aprofitant que a l’estiu la demanda baixa, perquè temem que alguns mesos no puguem pagar nòmines”, explica Cheikh Drame, president de l’ONG, que qualifica la situació de “dolorosa” tant per a les “persones que pateixen el racisme” com també per l’"estrès” que tot plegat causa a les deu persones de la plantilla. “Les companyes tenen neguit, i al final ningú treballa a SOS per la pasta”, resumeix.

Dos neonazis, militants de l'organització Democracia Nacional, han admès aquest divendres haver agredit i amenaçat famílies de religió musulmana de Sant Feliu de Llobregat l'estiu del 2017. Sis anys més tard, els dos processats han arribat a un acord amb les dues acusacions (la de la Fiscalia i la particular, representada per SOS Racisme), que fixa que només Antonio Castellón ingressi a la presó per complir dos anys i quatre mesos de condemna. La seva companya Alba Fernández ha pactat una pena de set mesos i mig de reclusió, que queden en suspensió i, per tant, no anirà a la presó.

El Cheikh Abdoul Khadre Drame i la Kaire Ba Dejuan es van conèixer mentre ell militava en grups d’activisme antiracista i ella feia unes pràctiques de sociologia a SOS Racisme Catalunya. Quan ella va acabar les pràctiques, es van seguir trobant, ja que “Barcelona no és tan gran i els espais de militància antiracista s’acaben reduint a les mateixes persones”, explica. 

El conductor d'un autobús de TMB va escridassar "fora de si" una família a qui no li va funcionar la validació del bitllet quan va pujar al vehicle. "Veniu aquí a viure gratis", va dir a la mare, a qui va proferir insults com "mora" o "puta" a l'hora que els escridassava a tots perquè baixessin. "Marxeu al vostre país" o "Sí, truca a la policia perquè t'enviïn al teu país", els va increpar davant dels altres usuaris i sense importar-li com d'atemorits estaven els menors. Un cop la família va decidir abandonar el vehicle, l'home els va perseguir pel carrer i va arrencar el vel islàmic que cobria el cap de la dona i, a més, va forcejar amb els fills, que superats per la situació, intentaven protegir la seva mare. Els fets van passar el maig del 2020 a Barcelona i ara l'Audiència Provincial ha condemnat el xofer, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1974, a sis mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros, així com una indemnització de 4.383 euros pels danys morals ocasionats a les víctimes.

El racisme es denuncia poc, i quan es fa el pas l'administració acostuma a tractar la situació com un conflicte entre veïns o una mala atenció comercial, cosa que acaba per "legitimar" el discurs de les agressions. És la conclusió que SOS Racisme extreu en el seu informe anual, basat en les 648 persones ateses l'últim any, de les quals 474 s'adreçaven a l'entitat per primer cop per denunciar discriminacions entre particulars, en l'accés als drets socials i abusos de policies i agents de seguretat, per aquest ordre.

Sis anys de presó i 12 anys d’inhabilitació. És la petició que fa SOS Racisme per als sis mossos d’esquadra investigats per l’agressió racista a un noi el gener del 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages). L’entitat que representa el noi –exerceix l’acusació particular– ha fet arribar el seu escrit d’acusació al jutjat d’instrucció número 5 de Manresa que porta el cas. El jutge va obrir un termini a principis d’aquest mes perquè la Fiscalia i l’acusació particular presentessin els seus escrits per poder enviar els agents a judici.

Els conflictes en les comunitats de veïns i els abusos de les forces policials són els grans focus de racisme a Catalunya. Els dos àmbits sumen la meitat de les 99 denúncies que SOS Racisme va rebre durant el 2020 (l'anterior n'havia tramitat 128), en una tendència a la baixa que s'ha repetit en les denúncies per violència masclista a causa de les dificultats de mobilitat imposades pel coronavirus.

Continua l’estira-i-arronsa judicial per l’agressió racista d’uns agents dels Mossos d’Esquadra a un noi el gener del 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages). El jutge d’instrucció que porta el cas havia anunciat que aquest dijous es faria una roda de reconeixement amb els sis agents investigats amb la cara destapada. El magistrat va desestimar, com també demanava la Fiscalia, el recurs de la defensa dels mossos, que exigia que la roda es fes amb la cara coberta amb un tapaboques. Però la defensa ha utilitzat una última carta: aquest dimecres ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona en què insisteix que els agents volen anar amb la cara tapada, cosa que ha provocat que s’hagi anul·lat la roda de reconeixement prevista per a demà.

Ja fa mig any que es va publicar l'àudio de l'agressió racista d'uns agents dels Mossos d'Esquadra a un noi el gener del 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages), però el cas continua encallat al jutjat d'instrucció número 5 de Manresa que els investiga. L'acusació particular, que exerceix SOS Racisme i representa el denunciant, ha proposat una roda de reconeixement perquè el noi els pugui identificar. L'Audiència de Barcelona ha avalat aquesta prova després que els advocats dels mossos l'haguessin recorregut, però ara han tornat a recórrer la decisió demanant que la roda –que s'havia fixat per al 28 de gener– es faci amb la cara coberta. Segons SOS Racisme, com que el noi va descriure els agressors com a antiavalots que portaven un tapaboques i sense casc, la defensa dels agents ha reclamat que la prova es faci igual com anaven vestits.

L'agressió racista d'uns agents dels Mossos d'Esquadra a un jove de 20 anys a Sant Feliu Sasserra (Bages), al qual una gravació feta pública ahir per SOS Racisme demostra que li van dir "mico" i "negre de merda", i fins i tot que un dels mossos li va dir que marxés més "lluny que l'Àfrica" mentre un altre reconeixia que era "racista", ha generat un terratrèmol polític a Interior. Esquerra ha fet un comunicat aquest dimarts en què considera "insuficient" el canvi de destí dels sis agents investigats anunciat ahir i qualifica d'"inadmissible" que no s'hagués pres cap mesura contra ells fins que ahir es va fer pública la gravació.

Des del 1999 el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha recollit 571 casos de racisme policial, que representen el 23% de les 2.514 denúncies que ha assumit l'organització. La dada demostra, segons l'ONG, que "la violència policial tant a Catalunya com a la resta de l'Estat no són casos aïllats o accions perpetrades per pomes podrides dins els cossos policials, sinó conseqüència d'un racisme d'estat sistèmic". I és que el racisme "permea les institucions, les lleis i totes les capes de la societat", perquè només així s'explica que tan sols hagin acabat condemnats 4 policies i que en cap cas "s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha considerat delicte d’odi".