El voleteig d’una papallona pot canviar del tot la manera com es gestiona un ecosistema. Petites i llampants, la seva bellesa les converteix en l’insecte més tolerat per la població, però la seva presència en un determinat espai natural va més enllà, ja que és principalment un indicador de bona o mala salut mediambiental. La màxima és senzilla: com més diversitat d’espècies de lepidòpters hi hagi, més bo serà l’estat del seu hàbitat. A Catalunya hi ha una mica més de dos-cents tipus de papallona i, d’aquests, entre 40 i 50 habiten els parcs i les platges de l’àrea de Barcelona. És per això que majoritàriament se les anomena papallones metropolitanes o urbanes, si bé de tant en tant també n’apareixen espècies inèdites que s’hi instal·len temporalment des d’altres indrets. Però la sequera dels últims tres anys n’ha posat en risc la seva supervivència: el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8% a causa de la falta d’aigua, que va deshidratar la vegetació, una tendència que la pluja dels últims mesos sembla que ja ha començat a revertir.

En les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista New Phytologist. "La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés.

Circular per la C-16 al Berguedà la segona quinzena d'agost i veure el color vermellós als vessants de les muntanyes des de la carretera impressiona. "No ho havia vist mai, és un aspecte com si els arbres ploressin, una massacre". La descripció de la petjada de la sequera als boscos és de Josep Comellas, un agent rural que fa tres dècades que pentina la comarca. Literalment, es pot dir que n'ha vist de tots els colors, però el d'aquest estiu no té precedents.

Doctor en biologia, Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), explica que l'ampliació de l'aeroport del Prat per sobre de l'espai natural protegit de la Ricarda, tal com preveu l'esborrany de projecte presentat per Aena, tindria importants impactes negatius sobre la biodiversitat del delta del Llobregat i la salut dels veïns de les poblacions properes. Tot plegat, en un escenari d'emergència climàtica.

Consumir més carn i alcohol està directament relacionat amb una alta prevalença de càncer. Així ho constata un estudi liderat per científics del CSIC i del CREAF que ha analitzat les dades de mig centenar de països i d'investigacions locals que ja apuntaven en aquesta línia. L'estudi també confirma que una major ingesta de verdures i de peix es relaciona amb una menor prevalença de càncer i també amb una menor mortalitat.

En els últims 25 anys els boscos de Catalunya han perdut capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2). Concretament, un 17%. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi FOREStime, publicat aquest dimecres, que analitza els canvis forestals al país en els últims anys. També conclou que ha disminuït un 29% l'aigua de pluja que cau al bosc i acaba als rius, i que ha disminuït l'erosió de la terra per l'augment de la superfície forestal i de la densitat d'arbres.