El president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, és tota una entitat en ell mateix. Un personatge que, en els quasi vuit anys que porta al capdavant de l'entitat, ha hagut de protegir el seu tron en diverses ocasions, i de moment se n'ha sortit. Amb tot, la seva figura es comença a debilitar, i malgrat que ja es va encarregar de modificar els estatuts de la patronal per eliminar la limitació de dos mandats de quatre anys per president per poder optar a un tercer mandat, les pròximes eleccions s'haurien de celebrar el 2026, i els darrers esdeveniments no el situen en el seu millor moment.

Ángela de Miguel s'ha imposat a Gerardo Cuerva, que optava a la reelecció, a les eleccions celebrades a Cepyme, que és la patronal de les petites i les mitjanes empreses d'àmbit espanyol i està integrada a la CEOE, la principal organització empresarial de l'Estat.

La guerra patronal per la representativitat torna als tribunals. La patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi, ha recorregut a l'Audiència Nacional l'entrada de la catalana Pimec a la Comissió Consultora Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC). El ministeri de Treball havia donat deu dies a partir del 10 d'abril perquè la CEOE i Pimec pactessin un nou repartiment de les sis cadires a la CCNCC, que de moment estan ocupades per la patronal de Garamendi (5) i Cepyme (1).

Des que Juan José López Burniol, històric vicepresident de la Fundació La Caixa, va anunciar la seva dimissió a principis de desembre del 2024 després de l'ascens de Josep Maria Coronas a director general de la Fundació que la incògnita sobre qui ocuparia el seu càrrec sobrevolava la galàxia La Caixa. Finalment, serà Javier Godó, comte de Godó i president-editor de La Vanguardia, qui ocuparà la vicepresidència de la Fundació, en un nomenament sorpresa, aprovat per unanimitat per la cúpula de la Fundació. Alhora, Caixa Enginyers compta amb un nou president per a la seva companyia d'assegurances, el Círculo Ecuestre té un nou membre a la junta i la CEOE de Garamendi incorpora l'excap de la Casa Reial. Aquests són alguns dels fitxatges més destacats de la setmana.

Una nova baixa per incapacitat temporal que també sigui compatible amb treballar. Aquesta va ser la proposta que va llançar ahir la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, i que aquest divendres ha despertat noves reaccions a favor i en contra, després de rebre un rebuig rotund per part dels sindicats i de la mateixa vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Les patronals han aplaudit aquesta nova fórmula i han valorat positivament que l'executiu la vulgui implementar, mentre que alguns experts laboralistes en qüestionen la utilitat i encaix en el marc actual dels drets dels treballadors.

Les paraules del president de la gran patronal espanyola, la CEOE, Antonio Garamendi, criticant el finançament singular per a Catalunya, han suscitat alguns recels, però des de Foment eviten ficar-s'hi. Malgrat que Foment forma part de la CEOE –n'ostenta la vicepresidència–, la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre assegura que es tracta de "declaracions a títol personal de Garamendi", i que "en cap paper ni comunicació de la CEOE es tracta aquest tema". "No valorem opinions personals", asseguren des de la patronal catalana de les grans empreses.

La reducció de la jornada laboral ha dut el diàleg social a un escenari de tensió que no es veia des de feia temps. En particular, la relació entre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz, i la patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi. La negociació per aprovar aquesta reforma del mercat laboral va començar fa gairebé mig any, de dues maneres: bipartida, entre sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i empresaris (CEOE i Cepyme); i també a través d'una taula tripartida, és a dir, entre agents socials i ministeri de Treball. Però cap de les dues vies ha donat fruits i res fa pensar que, ara per ara, en donin. Tot i que aquest dilluns hi ha un nou intent.

Quan hi ha cotxes negres davant el Palau Macaya, els titulars són d'alta volada. O això es pensaven els assistents a un altre col·loqui prometedor dins aquest recinte modernista barceloní. Sobre la taula, dues grans carpetes: un passat recent de visibles desavinences i l'encara fumejant fre de Junts a l'amnistia. Encaixada de mans final i un missatge que feia estona que cremava. "Aquesta és la foto", deia un d'ells. No era un debat, sinó l'escenificació d'una entesa entre "dos grans samurais empresarials".

Yolanda Díaz, vicepresidenta segona en funcions i líder de Sumar, ha explicitat que vol que la llei d'amnistia vagi més enllà d'un acord per a la investidura de Pedro Sánchez i que sigui un pacte polític i social. És a dir, que impliqui sindicats i patronal perquè el consens sigui més ampli, com va passar amb els indults. Ara per ara, l'escenari no sembla que es pugui reproduir perquè aquest dilluns la patronal espanyola ha rebutjat explícitament una llei d'amnistia. Ho ha fet el president de la CEOE, Antonio Garamendi, després de reunir-se amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el marc de les trobades per a la investidura del dirigent popular de la setmana que ve. "S'està parlant d'amnistia. Hi estem d'acord? No. Que quedi clar perquè no se'm malinterpreti després. És a la Constitució la paraula amnistia? No", ha afirmat Garamendi en declaracions als mitjans de comunicació.

Si l'actual president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, vol intentar revalidar el seu mandat quatre anys més podrà fer-ho sense cap problema. L'assemblea general de la CEOE ha ratificat aquest dimecres la decisió de no limitar els mandats d'un president. La mesura la va introduir l'any 2014 el seu antecessor, el català i expresident de Foment del Treball, Joan Rosell, i establia que la cara visible de l'organització empresarial no podia encadenar més de dos mandats (un mandat dura quatre anys), és a dir, ser més de vuit anys president. A diferència del que aleshores defensava Foment, aquest dimecres la patronal catalana hi ha donat suport.

L'any 2018, l'expresident de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell, va haver de fer les maletes i deixar el lideratge de l'organització empresarial. L'empresari català feia vuit anys que estava al capdavant de la patronal i, per tant, el seu mandat havia arribat al màxim permès als estatuts de la CEOE. Una mesura que va impulsar el mateix Rosell.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, va decidir l'any 2019 que seria el primer president de la CEOE que cobraria un sou. En el seu moment, però, la decisió no va generar cap polèmica. Quatre anys després i tot just acabat de reelegir en el càrrec, l'executiu basc sí que s'ha trobat en el punt de mira per la seva retribució: la setmana passada va anunciar que deixava de ser autònom i passava a ser contractat per la patronal espanyola (en un moviment dubtós, segons els experts) i es va apujar el sou un 3%, per deixar-lo entre els 380.000 i els 400.000 euros, segons fonts de la patronal.

El president de la CEOE Antonio Garamendi, el gran detractor de la pujada del salari mínim, passarà a cobrar 400.000 euros l'any com a president de la patronal, i això va fer esclatar la polèmica dijous de la setmana passada. El salari és el resultat de la modificació contractual entre Garamendi i l'entitat que presideix: abans era autònom, i ara és un alt directiu. El resultat del canvi de contracte és que passa de cobrar 350.000 euros a 400.000. Aquest dimecres ha defensat el seu salari, i ho ha fet amb una comparació sobre les violacions de dones amb minifaldilla.

El sou d'Antonio Garamendi, el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), torna a estar en el punt de mira. Els diners que cobra el líder de la patronal ja van aixecar polseguera l'any 2018 quan, després de ser escollit per primer cop president de la CEOE –el novembre passat va ser reelegit–, es va posar un sou de més de 300.000 euros que va qualificar "d'humil en un àmbit d'alt nivell". Ara, la història es repeteix. Però no només pel que fa a la quantitat, sinó també per la manera com la cobra. La polèmica sorgeix pocs dies després que s'hagi aprovat la millora del salari mínim que va tenir en Garamendi el seu gran opositor.

Foment del Treball continuarà tenint una vicepresidència a la CEOE. El líder de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, manté quatre anys més el seu pes dins el pinyol de la patronal espanyola, tot i la derrota de Virginia Guinda (Foment del Treball) a les eleccions del novembre. Així ho ha decidit la junta directiva de la CEOE aquest dimecres.

La vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, ha presentat aquest migdia els avals per tirar endavant la candidatura per presidir la CEOE. De moment disposa de 37 avals de vocals -d'un mínim de 20- de les cinc organitzacions que li donen suport: Foment, ACOGEN, Faconauto, Fecic i l'Associació Professional Nacional de Gestors Administratius. És la primera dona que aspira a dirigir la CEOE.

"La CEOE ha de tenir un model de governança més participatiu, on les decisions es prenguin de baix a dalt, des del territori i fins a les sectorials [...]. Amb capacitat d'escolta de tots els integrants, que són d'índole diversa". Així vol que sigui la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) en cas que guanyi les eleccions. Aquest divendres, l'empresària catalana ha presentat oficialment la seva candidatura com a alternativa a l'actual president de la CEOE, Antonio Garamendi. Els dos candidats es veuran les cares el 23 de novembre, quan es decidirà el futur de la presidència de la patronal espanyola per als pròxims quatre anys.

“Això no pot ser un circ”. Així s’expressava el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, fa una setmana en un dinar col·loqui organitzat pel selecte club madrileny Siglo XXI. Garamendi es referia a la cursa per les eleccions que en menys d’un mes es viuran a l’organització empresarial que lidera des de l’any 2018.

Yolanda Díaz manté la seva proposta de limitar el preu dels aliments bàsics del cistell de la compra malgrat el rebuig que ha generat la mesura i l'oposició per part del seu soci de govern. La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha insistit aquest dimecres que no pretén que es dugui a terme una "intervenció" dels preus de l'alimentació, sinó arribar a un acord amb les grans distribuïdores i els consumidors per fixar un preu màxim per a aquests aliments, com es va fer a França, ha recordat. Malgrat les reticències del PSOE, dilluns que ve Díaz té previst reunir-se amb les grans distribuïdores i també amb les associacions de consumidors per abordar aquesta qüestió, i aquest mateix dijous ho farà amb Carrefour, a petició d'aquesta gran superfície.

Josep Sánchez Llibre ha estat reelegit aquest dilluns president de la patronal Foment del Treball per quatre anys més, després que cap altra candidatura es presentés per al càrrec. En aquest segon mandat, Sánchez Llibre ha reiterat el seu compromís d'aconseguir el retorn a Catalunya de les empreses que van traslladar la seva seu social el 2017, un objectiu que ja formava part del seu programa en l'anterior mandat, però que no ha aconseguit. Alhora, promet també l'ampliació de l'aeroport del Prat, que ha explicat que tornarà a reivindicar amb un gran acte a l'Iese el pròxim 21 de novembre.