Els futurs inquilins d'una promoció de lloguer assequible de Sabadell fa gairebé un any que esperen poder entrar a casa seva. El bloc de pisos del barri de Can Llong, promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasòl), ha hagut de superar certs tràmits imprevistos que han endarrerit el procés, tot i que els veïns ja veiessin que les obres estaven acabades des de fa temps i els pisos ja estiguessin adjudicats.

La promesa de Salvador Illa d’haver construït 50.000 habitatges a Catalunya el 2030, juntament amb la recuperació del Pla de Barris del tripartit, genera expectatives i preguntes. Òbviament, li caldrà revalidar-se com a president un mandat més per aconseguir-ho. Les polítiques d’habitatge no s’improvisen i requereixen una dècada com a mínim.

A Catalunya, ciutats grans i petites tenen terrenys públics destinats a l’habitatge protegit, i és bo diversificar-ne la producció: és raonable pensar que part dels terrenys els desenvolupi un sector emergent, el de la promoció privada d’habitatge social, i la resta el desenvolupi la iniciativa pública. Per fomentar que el sector privat faci pisos socials, els ajuntaments poden cedir gratuïtament els terrenys durant 50 o 75 anys. Un sistema eficaç és el que garanteix que el sector municipal desenvolupi sectors urbanístics, tramiti els plans i en faci la gestió urbanística (tasques complexes que fa millor l’administració) fins que liciti el dret de superfície per tal que les promotores i constructores edifiquin. El que cal procurar és que després, durant els 50 o 75 anys que durin aquestes promocions, siguin gestionades per operadors socials especialitzats; professionals capaços de gestionar persones, i no només metres quadrats. D’aquesta manera, els ajuntaments atorguen els drets de planejament on convé, obtenen les cessions de sòl corresponents, i la iniciativa privada inverteix a canvi d’unes rendes moderades però sostingudes al llarg del temps. L’Associació de Promotors i d’altres organitzacions empresarials com la Cambra o Barcelona Global estan fent pedagogia interessant de la promoció de pisos assequibles per part de la iniciativa privada.

La Generalitat manté fa setmanes converses amb La Caixa per comprar prop de 500 habitatges construïts per l'Obra Social i que ara pertanyen a empreses com InmoCaixa, propietat al 100% de Criteria, el hòlding inversor de la Fundació Bancària La Caixa, segons ha pogut saber l'ARA.

El preu del lloguer a Barcelona continua pujant i superant els rècords anteriors. I no para de fer-ho des del 2021. Aquest any ha augmentat un 10% i ha arribat als 1.171 euros al mes de mitjana, segons dades de l'Incasòl. Alhora, cada vegada se signen menys contractes i aquest 2023 se n'han tancat un 15,4% menys que l'any anterior. L'encariment no és un fenomen exclusiu de la capital –el preu ha crescut un 8% a tot Catalunya, i arriba als 848 euros de mitjana–, però a Barcelona és especialment acusat. Mentrestant, la taxa d'emancipació juvenil continua caient. Segons l'última Enquesta a la Joventut, només el 41% dels joves entre 15 i 34 anys han pogut marxar de la llar familiar, un percentatge cinc punts més baix que fa una dècada.

Mentre els nous càrrecs directius nomenats pel Govern es fan públics amb comptagotes després de la sortida de Junts de l'executiu, com les direccions de l'Incasòl o d'Avançsa, en el món privat també s'acumulen nous fitxatges. Aquesta setmana Kutxabank s'emporta un ex Goldman Sachs, Mediaset ha de reorganitzar la seva junta i Lufthansa aposta per líders femenines en l'àrea comercial.

Revés judicial per al ja històric projecte del BCN World, el macrocomplex d'oci i recreatiu que es vol ubicar des de fa anys entre Vila-seca i Salou, al costat de Port Aventura, i que vol adquirir Hard Rock. En una sentència feta pública aquest dimarts al vespre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat parcialment els arguments de diverses entitats contraries al projecte -com ara Aturem BCN World i l'entitat ecologista GEPEC- i ha anul·lat el disseny urbanístic d'un dels punts clau del projecte. A la pràctica, segons fonts de l'alt tribunal, aquesta decisió judicial paralitza la tramitació del pla urbanístic i, per tant l'evolució del projecte.

La Generalitat es gratarà la butxaca per materialitzar BCN World. Abans del 5 d’octubre -després d’una pròrroga de cinc mesos aprovada pel Govern per l’esclat del covid-19- s’ha de formalitzar la signatura dels contractes de compravenda dels terrenys on ha d’ubicar-se el macrocomplex d’oci per un import de 120 milions d’euros. A través d’una operació a tres bandes, Criteria -el hòlding d’inversions de La Caixa- vendrà la propietat a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’empresa de dret públic la transferirà a Hard Rock, l’encarregada de l’execució del complex.

L'empresa d'amanides Florette invertirà 13 milions d'euros en un centre al Baix Ebre, el qual comportarà inicialment la creació de 200 llocs de treball. Florette ha comprat una parcel·la de 41.296 metres quadrats a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) per gairebé 1,1 milions d'euros en el sector Catalunya Sud de Tortosa i l'Aldea.