Que cada municipi dels que formen part de la gran, gran Barcelona, la dels cinc milions d'habitants, deixi d'actuar tot sol en temes que afecten el conjunt, com l'emergència climàtica i la necessitat d'habitatge. És l'objectiu del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), una associació privada promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. El seu coordinador, Oriol Estela, demana que la dimensió metropolitana tingui un lloc en la campanya electoral que ara comença perquè, diu, qualsevol promesa que facin els candidats en els grans temes pensant només en un municipi serà enganyosa. L'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, va agafar aquesta bandera durant una conferència al Cercle d'Economia, en què va considerar que l'àrea metropolitana ja ha quedat petita i cal pensar en la regió.

Pensar en les necessitats d'habitatge públic, en la mobilitat sostenible i en les apostes culturals o d'infraestructures en clau regional. I posar-se d'acord entre més d'un centenar de municipis sobre quins projectes cal impulsar. Aquest és el repte que es proposa en el nou pla estratègic metropolità de Barcelona, el full de ruta que ha de definir què vol ser la gran ciutat de Barcelona la dècada vinent, però també el territori que té al voltant, la coneguda com a segona corona metropolitana. Des del 2003 els plans metropolitans de Barcelona es van deixar de pensar en clau municipal (com el que va permetre el gran salt a la Barcelona Olímpica del 92), però fins ara les grans estratègies s'havien definit en clau de les ciutats del cinturó metropolità més pròxim de Barcelona. Ara es vol fer un salt qualitatiu per abordar de manera conjunta el futur dels 164 municipis que formen part de les set comarques pròximes a la capital i "reequilibrar les desigualtats entre la primera i la segona corona metropolitana". Des del Maresme fins a l'Alt Penedès, i inclosos els dos Vallesos, abastarà un territori de més de 3.000 quilòmetres quadrats i 5,5 milions d'habitants.