Colau, al Cercle d'Economia: "No tot ha d'estar a Barcelona"
L'alcaldessa defensa anar més enllà de l'àrea metropolitana i diu que els "discursos catastrofistes" contra el seu govern no se n'han sortit
BarcelonaEn plena onada ja de conferències i debats temàtics preelectorals, l'alcaldessa de Barcelona i candidata a la reelecció, Ada Colau, ha passat aquest vespre pel Cercle d'Economia per sotmetre's a les preguntes dels socis. No totes plàcides. I ho ha fet amb dos objectius clars: defensar que tots els mals presagis sobre la gestió del seu govern (sobretot, l'econòmica) han caigut en sac foradat i repetir-hi la idea que la Barcelona del futur no es pot pensar només en clau municipal, ni tampoc en clau metropolitana, sinó que cal mirar-la ja en termes de regió metropolitana. La ciutat dels cinc milions. Perquè els problemes i els reptes, assegura, són compartits. "No ha d'estar tot a Barcelona, s'han de redistribuir centralitats", ha defensat la candidata dels comuns, que ha assegurat més d'una vegada que la governança que ara representa l'Àrea Metropolitana (AMB), tot i que va néixer amb una "visió admirable", ja es queda "curta" i que cal portar-la més enllà. "No té cap sentit plantejar un model econòmic, si no es fa a escala de regió metropolitana", ha exemplificat.
El que hi ha ara, ha assegurat, funciona per gestionar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) o les platges, però ha defensat que, tot l'àmbit, s'ha de governar de manera més global perquè el que fa un municipi afecta l'altre. I perquè hi ha reptes com la construcció de l'habitatge o les millores en mobilitat que s'han d'abordar des d'aquest àmbit de la Barcelona dels cinc milions. Ara bé, hi ha un compromís metropolità amb horitzó 2030, ha dit, que és el que ha elaborat el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), i que marca els principals reptes en aquesta línia. Ha considerat, però, que en aquest àmbit, com en tots, la realitat va per davant de l'administració i que històricament hi ha hagut "por" al contrapoder que pot generar aquesta gran regió metropolitana a la Generalitat.
La candidata dels comuns ha lloat en la seva intervenció les xifres econòmiques de Barcelona, amb exemples com que ara hi ha la taxa d'atur més baixa dels últims 15 anys o que s'ha certificat que el Mobile es queda a la ciutat. I ha defensat que amb aquesta mena d'indicadors ja es poden donar per esvaïts els dubtes que tenien molts quan els comuns van arribar a l'alcaldia ara fa vuit anys, "els discursos catastrofistes". "S'ha vist que s'havia de posar ordre en un model que no era bo per a la ciutat", ha dit en referència als molts pisos turístics il·legals que es van trobar o a les desigualtats entre barris. I ha agraït al Cercle d'Economia que en els dos mandats que porta al capdavant de l'Ajuntament, la institució no hagi "secundat campanyes de descrèdit".
Poc efecte de l'anunci de Sánchez
També ha defensat a capa i espasa el projecte d'unir els tramvies per la Diagonal, just el mateix dia que el candidat de Junts, Xavier Trias, no ha descartat fer una consulta sobre el tema, si és alcalde. Segons Colau, el tramvia és molt més "eficaç i eficient" que els autobusos i, a més, considera que seria una "falta de sentit comú" no connectar les dues xarxes que ja hi ha. Sobre l'ampliació de l'aeroport, l'alcaldessa ha agraït al Barça que decidís viatjar amb AVE i no amb avió a Madrid per jugar contra el Getafe i que aposti, a partir d'ara, per fer servir aquest mitjà de transport en desplaçaments curts. "Un motiu d'orgull barceloní", segons Colau.
També ha vaticinat que l'anunci del president espanyol Pedro Sánchez sobre la cessió de fins a 50.000 pisos de la Sareb per a lloguer social "no tindrà impacte a les grans ciutats" com Barcelona, que en té "molt pocs i de molt poca qualitat".
