La cuinera Maria Nicolau (la Garriga, 1982) ho té claríssim: recomana Bons averanys, de Terry Pratchett i Neil Gaiman, "i en general tota la col·lecció que edita Mai Més de la meravellosa obra de Pratchett traduïda al català". I ja hi intuïm un nivell de devoció important per l'autor anglès, que de seguida corrobora: "Pratchett és un virtuós de la imaginació i de la ironia fina, dels colors, de la crítica social i de la classe de sentit de l'humor que fa venir ganes de viure i riure i viure aventures", diu amb entusiasme.

Posem que el món té forma de pizza geològica i s'aguanta sobre quatre elefants gegants que se sostenen alhora sobre una enorme i lenta tortuga prehistòrica. Que té un mar circular i una cúpula que és el cel i astres que li orbiten al voltant. No és la Terra, és el Discmón, l'univers que va crear Terry Pratchett en una de les sagues més populars de tots els temps. Però no difereix gaire de la nostra visió aparent de la realitat. En el seu món, la màgia juga un paper quotidià i superflu que la societat intenta sense èxit gestionar (com ens passa amb tantes coses: per exemple, Pratchett fa una al·legoria de l'energia nuclear a El color de la màgia).

El Discmón, explorat per Terry Pratchett en una quarantena de novel·les de fantasia satírica, és una creació literària colossal que l’audiovisual ha abordat (de moment?) amb timidesa. Els responsables d’El asombroso Mauricio han assumit el repte d’adaptar un llibre de la saga. Ens presenten un jove músic, un gat que parla i un grup de rates intel·ligents que han organitzat una estafa: inspirats en El flautista d'Hamelín, fingeixen plagues per cobrar rescats. Quan arriben a un poble suposadament desratitzat on desapareix el menjar, coneixen una noia aventurera i setciències que els convida a resoldre junts el misteri.

Quan va morir el 12 de març del 2015 amb només 66 anys, Terry Pratchett feia anys que era un dels autors més venerats del fantàstic gràcies a la saga de 41 novel·les Discworld, que va començar a desplegar el 1983, inspirades tant per J.R.R. Tolkien com per H.P. Lovecraft, Charles Dickens i William Shakespeare. L'obra de Pratchett feia anys que es podia llegir en castellà gràcies a les edicions de Martínez Roca i, més endavant, de Plaza & Janés. En català, però, ningú n'havia traduït mai cap, i això que de l'obra de Pratchett, disponible en 37 llengües, se n'havien venut més de 80 milions d'exemplars.