Cada cop que hi ha una crisi energètica ressorgeix el debat sobre si cal allargar la vida de les centrals nuclears existents. De fet, a Espanya –i a Catalunya– és un debat recurrent que, a més, viu uns moments crucials, perquè el govern espanyol té sobre la taula una decisió pendent que pot marcar el futur d'aquesta tecnologia: allargar o no la vida útil de la central nuclear d'Almaraz. Si la decisió és prorrogar la vida d'aquest grup nuclear, s'obre la porta a fer-ho amb la resta. Si es decideix tancar-la, arrencarà el calendari que ha de portar al fet que el 2035 Espanya ja no tingui centrals nuclears en marxa.

L'energia nuclear té molt mala fama i, ja des de Txernòbil, s'ha guanyat a pols la por que provoca. Tanmateix, això no ha impedit que molts països hi seguissin apostant perquè la necessiten per continuar funcionant. Sense anar més lluny, a Catalunya suposa més del 50% de l'energia que generem. El terratrèmol a Fukushima d'ara ha fet 15 anys, però, va donar arguments als antinuclears i diversos països, entre els quals Alemanya, però també Espanya, van començar plans per desnuclearitzar-se confiant en un gas i un petroli que semblaven estables i en què hi havia temps per fer l'adaptació a les energies renovables cap a una sostenibilitat a llarg termini. La guerra d'Ucraïna primer, que va tallar el subministrament del gas rus, i ara la del Golf, han fet canviar les coses.

Hashimoto Takuma tenia tres anys quan amb la seva família va haver de deixar a correcuita casa seva a Iwaki. Va ser l'11 de març del 2011, el dia que un terratrèmol de magnitud 9.0 i un posterior tsunami van impactar a la central nuclear de Fukushima Daiichi al Japó, i van provocar el pitjor accident nuclear des de Txernòbil. Les onades van sobrepassar els murs de defensa, van inundar els sistemes de refrigeració i van provocar la fusió del nucli en tres reactors i explosions d'hidrogen. L'accident va obligar més de 150.000 persones a abandonar casa seva per sobreviure. Des d'aquell dia Fukushima es va convertir en un desastre nuclear actiu, vigent fins avui.

Endesa invertirà un total de 10.600 milions d'euros entre el 2026 i el 2028, segons ha comunicat aquest dimarts la companyia, que ha presentat el seu pla estratègic per als pròxims dos anys. D'aquesta inversió, 5.500 milions d'euros aniran a la xarxa de distribució (un 52% del total), segons ha indicat la companyia. Aquest pla inversor és el més gran de la companyia dels últims dotze anys (des que opera només a l'àmbit de la península Ibèrica), i supera en un 10% l'anterior pla estratègic, el del 2024-2026, que era de 9.600 milions d'euros.

Les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs (Tarragona) estan "preparades" per allargar la seva vida útil, amb inversions anuals d'entre 90 i 100 milions d'euros per garantir la fiabilitat de les seves instal·lacions, i es mantenen a l'"expectativa" per si el Govern obre aquesta possibilitat, segons han assegurat aquest dimarts. "Les nostres tres centrals –Ascó I i II i Vandellòs II– han passat revisions periòdiques de seguretat i estan en perfectes condicions tècniques. Continuem invertint uns trenta milions d'euros a l'any a cada grup per continuar millorant", ha afirmat el director general de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), Paulo Santos, durant una trobada amb els mitjans de comunicació.

El Tribunal General de la Unió Europea ha avalat aquest dimecres que les ajudes a energies com la nuclear i el gas s'incloguin en el règim d'inversions sostenibles, sobre la base del reglament de taxonomia de la Unió Europea, que busca dirigir aquests fluxos cap a la descarbonització energètica.

Núria Casacuberta Arola (Malla, 1982) és ambientòloga, investigadora i professora d’oceanografia física i de traçadors a l’Escola Federal Politècnica de Zúric (ETHZ). Utilitza els isòtops radioactius que s’alliberen als oceans per estudiar els corrents marins a l’Atlàntic Nord i a l’Àrtic, i de quina manera el canvi climàtic els està modificant, fet que tindrà profundes implicacions en el clima de la Terra.

L'atac dels Estats Units a l'Iran s'ha centrat en tres instal·lacions nuclears –les de Fordow, Natanz i Esfahan– on, segons Tel-Aviv i Washington, el règim dels aiatol·làs treballava per desenvolupar la bomba atòmica, malgrat que informes de la mateixa intel·ligència nord-americana ho negaven. Israel ja havia llançat atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la era els Estats Units.

L'any 2024 un 59% de l'energia elèctrica generada a Catalunya va ser d'origen nuclear. Davant el retard en el desenvolupament de les renovables i, sobretot, de l'emmagatzematge, Foro Nuclear, agrupació de la qual formen part les empreses relacionades amb l'energia nuclear a Espanya, considera inviable tancar els tres grups existents al Principat seguint el calendari que es va pactar el 2019. "Seria tornar a l'edat de pedra", ha assegurat aquest dilluns el seu president, Ignacio Araluce.

L'apagada de dilluns, que va deixar tota la península Ibèrica a les fosques durant hores, intensifica el debat polític sobre la vida de les centrals nuclears. Una discussió que divideix la dreta i l'esquerra i que ja ha sobrevolat tant la legislatura espanyola com la catalana, a més d'enfrontar el govern espanyol i el català amb les patronals. El PP i Vox han agafat la bandera més explícita i han reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, una rectificació en tota regla sobre el pla de tancament de les nuclears, previst entre 2027 i 2035, assumint –malgrat que ni les administracions ni els tècnics han aclarit les causes de l'incident de dilluns– que les energies renovables tenen a veure amb l'apagada general. Segons ha reflexionat Alberto Núñez Feijóo en les darreres hores: si després de l'apagada, l'executiu espanyol no prorroga la vida útil de les centrals serà un "absolut disbarat". Vox s'hi ha afegit: "S'han imposat polítiques per destruir les centrals nuclears".

El novembre del 2027 el reactor nuclear de la central d'Almaraz I, a Càceres, s'hauria d'apagar. I el d'Almaraz II s'hauria d'apagar uns mesos després, l'octubre del 2028. Així es recull en el calendari que es va pactar el 2019 entre les empreses propietàries de les centrals nuclears espanyoles i Enresa, l'empresa pública que gestiona els residus nuclears, que preveu un pla per anar apagant tots els reactors atòmics de l'Estat fins a abandonar totalment aquesta font d'electricitat el 2035, amb el tancament de Vandellòs II.

Actualment Espanya disposa de set reactors nuclears, però aquests dies només n'hi ha tres en funcionament, ja que un està desconnectat de la xarxa perquè està en fase de recàrrega i tres més han entrat en aturada. La causa es troba en les tempestes d'aquesta primavera, que han disparat la producció de les renovables –sobretot eòlica i hidràulica– i la baixada de la demanda per les festivitats de Setmana Santa.

En ple debat sobre l'autonomia estratègica europea, resulta que Catalunya és un país fortament dependent en matèria energètica. Segons les dades d'un informe de PwC de 2024, Catalunya va generar 37,4 TWh d'electricitat i en va consumir 44,1 TWh, és a dir, un 15% més. I la tendència és que aquest dèficit es vagi agreujant amb el temps. Per què? Doncs per dos grans motius. El primer és que, per molt que Catalunya hagi augmentat els últims anys la seva capacitat de producció amb renovables, no és suficient per seguir el ritme de l'electrificació de l'economia catalana. I, en segon lloc, perquè la major part de la producció elèctrica catalana prové d'unes centrals nuclears que segons les previsions s'haurien de tancar entre el 2030 i el 2035.

Catalunya consumeix més energia elèctrica que la que genera cada any. El 2024, el consum elèctric al Principat va ser de 44,1 TWh, mentre que la producció va ser de 37,4 TWh, de manera que el dèficit es va situar en el 15,19%. Aquest patró es repeteix. Segons un estudi de la consultora PwC, entre el 2020 i el 2023 el dèficit mitjà entre la demanda elèctrica i la producció va ser del 8,5%, prop de la meitat del registrat l'any passat. La situació, a més, no apunta a una millora, perquè s’hi sumen tres factors que hi juguen en contra: l’economia cada cop s’electrifica més, la principal font de generació elèctrica a Catalunya (les nuclears) té un calendari de tancament a la vista, i les renovables es desenvolupen a un ritme inferior al que s'havia previst.

Apagar les tres centrals nuclears catalanes augmentarà la factura elèctrica del Principat un mínim de 543 milions d'euros anuals, segons els càlculs d'un estudi realitzat per PwC, presentat aquest divendres pel soci responsable del sector energètic de la consultora, Óscar Barrero. De fet, aquest càlcul està fet amb la projecció d'un preu del gas normalitzat, al voltant dels 30 euros el MWh. Però la forquilla podria elevar-se fins als 1.221 milions d'euros anuals si el preu del gas s'enfilés. Dit d'una altra manera, la generació nuclear a Catalunya rebaixa en un 33% el cost de producció de l'energia elèctrica.

El debat sobre el tancament de les centrals nuclears ha tornat a obrir-se quan, aparentment, semblava que ja estava superat. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), aprovat l'any 2021 per encàrrec de la Unió Europea, preveu el tancament de totes les centrals nuclears de l'Estat. Pel que fa a Catalunya, la primera que ha d'abaixar la persiana és Ascó I (2030), la segona Ascó II (2032) i la darrera Vandellòs II (2035). Aquest pla compta amb el suport majoritari dels partits, inclosos Junts i ERC, que en els seus programes electorals es mostren a favor d'abandonar l'energia nuclear. Tot i això, fa uns dies el PP va presentar al Congrés una proposta per allargar la vida de les nuclears i es va acabar aprovant gràcies a les abstencions de Junts i ERC. Aquest canvi de posicionament ve motivat per la pressió que està exercint el territori on hi ha les centrals nuclears, que aposta sense embuts per mantenir aquest tipus d'energia.

Dues DANA, amb pluges i vent associats, han passat per l'Estat durant l'últim mes. Però malgrat que quan hi ha aigua i vent el preu de la llum en el mercat majorista tendeix a moderar-se, aquest mes de novembre el cost del megawatt hora (MWh) s'ha disparat i, de mitjana, ha superat els 100 euros (104,43, segons les dades de l'OMIE, el mercat majorista ibèric), cosa que no havia passat en cap dels mesos precedents d'aquest 2024. De fet, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja explicava que el repunt de la inflació al novembre fins al 2,4% es deu, "principalment, a l'augment dels preus de l'electricitat i dels carburants".

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Catorze de les companyies financeres més grans del món han acordat ampliar el seu suport a l'energia nuclear arreu del planeta, segons informa aquest dilluns el diari britànic Financial Times. Els bancs donen resposta així a un dels objectius marcats en la cimera climàtica COP28, de manera que els governs i la indústria energètica esperen que es pugui desbloquejar el finançament de noves plantes atòmiques per triplicar-ne la capacitat abans del 2050.

Catalunya està molt lluny de la sobirania energètica, que és una sobirania molt concreta i necessària per assegurar el progrés del país. No estem fent els deures. El 2023 ha estat un mal any. No s'aprecia cap progrés. I ja se sap que, en sectors clau, no avançar quan tothom avança suposa recular. Això és el que ens està passant. És molt greu.