Almaraz s'acosta al seu dia D amb un futur incert

BarcelonaEl novembre del 2027 el reactor nuclear de la central d'Almaraz I, a Càceres, s'hauria d'apagar. I el d'Almaraz II s'hauria d'apagar uns mesos després, l'octubre del 2028. Així es recull en el calendari que es va pactar el 2019 entre les empreses propietàries de les centrals nuclears espanyoles i Enresa, l'empresa pública que gestiona els residus nuclears, que preveu un pla per anar apagant tots els reactors atòmics de l'Estat fins a abandonar totalment aquesta font d'electricitat el 2035, amb el tancament de Vandellòs II.

Per tant, encara falten mesos per a l'apagada de la central d'Almaraz, la primera afectada per aquest pla de tancament. Però cada cop hi ha més veus que demanen allargar la vida d'aquesta instal·lació i la possible pròrroga s'ha de decidir ja, possiblement les pròximes setmanes. Allargar la vida d'una central nuclear comporta una inversió, tant de manteniment com de compra d'urani, per exemple, mentre que apagar-la i preparar-la per al desmantellament requereix un altre tipus d'inversió.

De moment l'Estat manté el pla de tancament, malgrat que quan es va pactar el calendari es va fer amb unes previsions de desenvolupament de les de renovables i, sobretot, de la capacitat d'emmagatzematge, que s'inclouen en el Pla Nacional d'Energia i Clima (PINIEC), que no s'estan acomplint. Però, a més, el 2019 no es calculava l'augment de la demanda elèctrica que s'està produint.

Per això les empreses propietàries de la central –Endesa, Iberdrola i Naturgy– estarien disposades a allargar-ne la vida, tot i que hi ha matisos. El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha demanat –ho va explicitar fa quinze dies a Barcelona– un pacte d'estat per redefinir el paper de les nuclears en què participin el govern espanyol, les elèctriques i també Endesa. Però mentrestant Endesa estaria disposada en el cas concret d'Almaraz a allargar la vida d'aquesta central.

"Endesa es mostra disposada, si es donessin les condicions, a valorar un hipotètic escenari de renovació de l'autorització d'explotació d'Almaraz com a complement a l'escenari actual del tancament", diuen fonts d'Endesa, que indiquen que el protocol de tancament acordat el 2019 "ha de ser reinterpretat a la llum de la situació actual, que ha fet un gir radical respecte a la de fa sis anys". Endesa creu que les nuclears poden tenir un paper en la seguretat de subministrament fins que les renovables i l'emmagatzematge estiguin prou desenvolupats. En cas contrari, aquesta seguretat de subministrament hauria d'arribar a través dels cicles combinats, és a dir, cremant gas, cosa que faria augmentar les emissions i, a més, es mantindria la dependència energètica i de la volatilitat de preus de les energies fòssils.

Per part seva, fonts d'Iberdrola han anunciat a Europa Press que la companyia proposarà al CNAT (les sigles de Centrals Nuclears Almaraz-Trillo, empresa que explota d'Almaraz i Trillo) iniciar els treballs necessaris per possibilitar l'ampliació de la vida d'Almaraz. Per a la companyia que presideix Ignacio Sánchez-Galán, l'execució d'aquestes feines és necessària perquè el Consell de Seguretat Nuclear emeti un informe favorable i, d'aquesta manera, se'n possibiliti l'extensió, sempre que "les condicions fiscals actuals de les centrals nuclears canviïn", segons la companyia. "El futur del parc nuclear requereix un consens ampli entre empreses, administracions, partits polítics, treballadors i ciutadans", afirmen fonts pròximes a la companyia.

Respecte d'això, recorda que en els últims mesos s'han aprovat a Espanya nombroses iniciatives parlamentàries, tant a escala autonòmica com nacional, favorables a la continuïtat del parc nuclear. A aquestes iniciatives se suma la nova proposició de llei presentada pel PP al Congrés, que Iberdrola entén que pot ser una oportunitat perquè el Congrés debati i decideixi sobre futur de l'energia nuclear del país. Addicionalment ha estat anunciada una nova proposició de llei al Parlament d'Extremadura amb el propòsit de reduir els impostos autonòmics que recauen sobre aquesta tecnologia.

I el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, va donar suport aquest mateix mes com a solució per a la central nuclear d'Almaraz a una treva sobre el calendari de tancament en la seva vida útil de dos i tres anys, respectivament, per a cada un dels seus reactors, per després "replanificar" un programa "raonable" per assolir les metes del PINIEC.

Perill d'apagades

De moment, però, el govern espanyol no sembla disposat a allargar la vida de les nuclears. L'executiu de Pedro Sánchez considera que allargar la vida dels reactors només augmentaria el cost de la gestió dels residus radioactius. Fins ara el govern espanyol assegura que no ha rebut cap sol·licitud formal per part de les companyies nuclears per canviar el calendari dels tancaments. "El calendari es va acordar el 2019 i no hi ha novetats", va dir al març la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen.

Respecte a la possible inversió en reactors de nova generació, com estan fent altres estats, el govern espanyol es mostra reticent a invertir-hi, i argumenta que la capacitat renovable és més eficient en termes de costos, segons un document intern del PSOE, citat per Bloomberg.

La Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat (Entso-e, de la qual forma part Red Eléctrica) ha publicat recentment l'informe European resource adequacy assessment (ERAA) 2024. En aquest informe, en el cas espanyol es pot arribar a la conclusió que el risc d'apagada augmenta a Espanya si es duu a terme el tancament nuclear dels dos reactors d'Almaraz. Aquest informe indica que en el període 2026-2030 fins a 9 GW de cicles combinats no serien econòmicament viables i, si s'autoritzés el seu tancament, caldria tenir els 22 GW d'emmagatzematge previst al PNIEC.

D'altra banda, el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol, va advocar la setmana passada, en un acte organitzat per la Fundació Naturgy, per replantejar l'actual calendari de tancament de les centrals nuclears d'Espanya. Segons Birol, Espanya hauria de fer aquesta reflexió perquè el tancament de les seves centrals és un dels tres problemes que s'han identificat en la política energètica d'Alemanya.