Apagar les nuclears augmentarà un 33% la factura elèctrica catalana

BarcelonaApagar les tres centrals nuclears catalanes augmentarà la factura elèctrica del Principat un mínim de 543 milions d'euros anuals, segons els càlculs d'un estudi realitzat per PwC, presentat aquest divendres pel soci responsable del sector energètic de la consultora, Óscar Barrero. De fet, aquest càlcul està fet amb la projecció d'un preu del gas normalitzat, al voltant dels 30 euros el MWh. Però la forquilla podria elevar-se fins als 1.221 milions d'euros anuals si el preu del gas s'enfilés. Dit d'una altra manera, la generació nuclear a Catalunya rebaixa en un 33% el cost de producció de l'energia elèctrica.

L'informe indica que allargar 10 anys la vida de les tres nuclears –Ascó I, Ascó II i Vandellòs II–, que han de tancar entre el 2030 i el 2034, estalviaria 5.400 milions d'euros als catalans. La base d'aquests càlculs està, segons Barrero, en la manca de desenvolupament de les renovables a Catalunya i de sistemes d'emmagatzematge com les bateries i les centrals de bombeig. Amb aquesta situació, és inviable complir les previsions del Proencat (el full de ruta energètic de Catalunya) i, per tant, una gran part de la generació nuclear s'hauria de substituir per producció en cicles combinats de gas, cosa que faria augmentar la factura.

L'informe argumenta que les nuclears aporten el 58% de la generació elèctrica a Catalunya. I, a més, el Principat és deficitari en la producció d'electricitat, que entre un 7% i un 10% s'ha d'importar de França o d'altres comunitats. A aquest factor s'hi suma que la producció renovable és insuficient. "El que estableix el Proencat requereix la instal·lació de 1.500 MW d'energia renovable a l'any fins al 2030, mentre que durant l'última dècada la xifra s'ha situat en 24 MW, amb la qual cosa serà impossible substituir la pèrdua nuclear amb renovables, i això comportarà impactes negatius per al territori", indica l'informe.

De fet, l'informe destaca que Catalunya tenia 1.801 MW instal·lats entre eòlica i fotovoltaica a finals del 2024, amb l'objectiu d'arribar a 11.230 MW el 2030, cosa que suposaria multiplicar per sis les renovables que hi ha a Catalunya ara mateix. El soci de PwC ha insistit que la majoria dels països estan allargant la vida de les seves nuclears, especialment després que la UE va incloure aquesta font de generació dins la taxonomia verda. A més, ha destacat que l'únic estat europeu que va tancar les nuclears, Alemanya, ha vist com l'energia s'encaria i, a més, les emissions han augmentat perquè han necessitat més generació amb cicles combinats de gas i, fins i tot, amb centrals tèrmiques de carbó. "Alemanya té moltes renovables, però no ha aconseguit trencar amb la dependència de les energies fòssils", ha insistit Barrero.

L'altra dada clau és l'emmagatzematge. Actualment, Catalunya disposa de 534 MW (només amb centrals de bombeig), i l'objectiu és arribar el 2030 a 2.234 MW (200 de bateries i 2.034 de bombeig), cosa que significa multiplicar per quatre la capacitat actual, un objectiu que, per les inversions necessàries i el temps per desenvolupar-les, sembla bastant inabastable.

Canvi geopolític

El president de Foro Nuclear –la patronal de les centrals atòmiques espanyoles–, Ignacio Araluce, que ha participat en la presentació de l'informe, s'ha queixat de la manca de diàleg del govern espanyol sobre el possible allargament de la vida de les nuclears. Una pròrroga que, segons ha dit, no comportaria per a les set centrals espanyoles una inversió superior als 200 milions d'euros anuals que ja inverteixen actualment. A més, s'ha queixat perquè el protocol de tancament es va acordar el 2019 (el primer tancament serà el de la central d'Almaraz el 2027), tot i que "les circumstàncies geopolítiques han canviat molt".

També ha participat en la presentació el director de desenvolupament sostenible de la patronal Foment del Treball, Salvador Sedó, que ha incidit en el fet que per a la descarbonització de la indústria cal, per una banda, tenir garantit el subministrament, cosa difícil si s'apaguen les nuclears i no s'augmenten les línies de molt alta tensió (MAT) i les interconnexions, i per l'altra, augmentar la capacitat de generació elèctrica perquè la indústria es pugui electrificar. Sedó ha posat un parell d'exemples: la petroquímica de Tarragona consumirà tanta electricitat com la producció de les tres nuclears, o un forn elèctric de la siderúrgica Celsa consumeix tant com si totes les cases de la ciutat de Tarragona engeguessin el forn. A més, ha recalcat que si l'electricitat s'encareix per l'apagada nuclear, Catalunya perdria competitivitat i capacitat d'atreure indústria.