Allargar la vida de les nuclears, un debat obert

BarcelonaL’adhesiu d’un sol amb un somriure i el lema Nuclears? No, gràcies era molt present a Catalunya fa 40 anys. Un moviment popular, però, que no va poder frenar la construcció de quatre centrals nuclears al Principat, dues a Vandellòs i dues a Ascó. Ara només en queden tres –Vandellòs 1 es va cremar el 19 d’octubre del 1989–, que generen més de la meitat de tota l’electricitat que es produeix a Catalunya. Davant l’emergència climàtica, la nuclear ha tornat al centre del debat, sobretot després que la Comissió Europea proposés considerar-la energia verda de transició.

Alhora, el president francès, Emmanuel Macron, va reiterar la seva aposta per l’energia nuclear, mentre que l’Agència Internacional de l’Energia aquesta mateixa setmana ha indicat que la construcció de sistemes d’energia neta i sostenible serà més difícil, arriscada i costosa sense l’energia nuclear. A l’entendre d’aquesta agència, la nuclear, en un moment de crisi energètica i emergència climàtica, pot reduir la dependència dels combustibles fòssils importats i reduir les emissions de CO₂ mentre es desenvolupa un sistema de renovables.

El tancament de les nuclears, molts problemes i una oportunitat

A Catalunya ja hi ha veus que aposten per allargar la vida de les nuclears –que acaben de prorrogar la seva concessió per un període de deu anys–, com és el cas de Foment del Treball. La directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera, aposta per accelerar els plans de desplegament de renovables per no haver de fer-ho.

“És una mesura [allargar la vida de les nuclears] que pot ser necessària si no hi ha prou desplegament de renovables i d’infraestructures de suport”, diu Josep Maria Montagut, president de la comissió d’energia del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Montagut ho té clar: si no hi ha prou renovables, prorrogar la vida de les centrals atòmiques “es demanarà a crits”.

Aquest enginyer assenyala un aspecte important. Les nuclears no només produeixen molta electricitat, sinó que, a més, donen estabilitat al sistema i garantia de subministrament, cosa que les renovables per si soles no poden fer, ja que la seva producció depèn bàsicament de si bufa el vent i si fa sol. Per tant, explica Montagut, caldria desenvolupar sistemes d’emmagatzematge i, ara per ara, el més viable i comprovat que existeix són les centrals de bombeig. Es tracta de centrals amb dos embassaments, un a dalt i l’altre a baix. Produeixen electricitat com qualsevol hidràulica, però quan les renovables estan produint massivament, l’aigua de l’embassament inferior es pot bombejar al superior amb l’energia sobrant.

El cost de l’apagada

Però allargar la vida de les nuclears també té els seus inconvenients. Caldrà augmentar les inversions per seguretat i per evitar avaries com les que s’han produït últimament a França, ja que els reactors tenen més que complida la seva vida útil. Prorrogar la seva vida permetrà dotar amb més recursos els fons creats per al seu desmantellament però, alhora, augmentaran els residus nuclears, quan encara no se n’ha resolt l'emmagatzematge.

Tancar totes les centrals espanyoles pot costar més de 25.000 milions d’euros, segons el pla de residus del ministeri per a la Transició Ecològica.

Dossier Energia, canvi de model

Següent

La nuclear d'Ascó, la gallina dels ous d'or

Anterior

Com descarbonitzar Catalunya

Vés a l’ÍNDEX