L'apagada nuclear
Economia 03/07/2022

La nuclear d'Ascó, la gallina dels ous d'or

L’Ajuntament té un pressupost anual de 15 milions d’euros, el 90% dels quals provenen de la central

6 min
2022_06_28_02_ 011 Fotos de la nuclear d'Ascó, del poble, i entrevista a una família que el pare, el fill i el sogre han treballat per a la nuclear foto Tjerk van der Meulen  28.06.22 Ascó (Ribera d'Ebre) Diari ARA
Dossier Energia, canvi de model Desplega
1.
Com descarbonitzar Catalunya
2.
Allargar la vida de les nuclears, un debat obert
3.
La nuclear d'Ascó, la gallina dels ous d'or
4.
Objectiu: Catalunya Verda
5.
Nuclears no, o sí, o potser cal repensar quan tancar-les?

AscóHéctor Gil diu que només paga 30 euros al mes per l’escola bressol de la seva filla petita i que, com a veí d'Ascó, també té un bo anual de 1.000 euros per comprar en comerços del municipi. A més, l'Ajuntament concedeix subvencions per al lloguer, per estudiar o fins i tot per fer obres a casa. Al poble hi ha un camp de futbol amb pista d'atletisme, un poliesportiu, un hipòdrom, un camp de tir i una infinitat d'altres instal·lacions municipals que no es poden trobar ni en grans ciutats.

L'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, explica que l'Ajuntament disposa d'un pressupost anual d'uns 15 milions d'euros per a un municipi de gairebé 1.700 habitants. Entre el 80% i el 90% d'aquests diners provenen de la central nuclear, afegeix: d'impostos i altres conceptes. A tall d'exemple, per entendre de quines xifres estem parlant, el pressupost municipal de Flix –que és un municipi a uns sis quilòmetres d'Ascó i té el doble de població– és de només 6 milions. El govern espanyol preveu tancar entre els anys 2027 i 2035 les centrals nuclears que continuen en funcionament. Què passarà aleshores amb el poble d'Ascó?

Héctor Gil reconeix que el tancament de la central nuclear li preocupa. Com per no fer-ho. Té 38 anys i en fa uns deu que hi treballa com a analista de química. Si la tanquen d'aquí poc més d'una dècada, ell ja haurà fet els cinquanta, i ¿qui el contractarà amb aquesta edat? Ara resideix en aquest poble de la Ribera d'Ebre en una bonica casa que es nota que ha estat reformada fa relativament poc i que comparteix amb els sogres: ells viuen a la primera planta; i ell, amb la dona i les dues filles, a la segona.

Assegura que inicialment la nuclear no li interessava gens. De fet, va estudiar empresarials i va començar a treballar al sector de la banca. Però el 2008, amb la crisi, això d'haver de vendre productes financers que no tenien cap garantia se li va fer molt costerut, així que va decidir reciclar-se: va estudiar un grau de medi ambient i va acabar seguint l'exemple del seu pare, Salvador Gil, que va treballar a la central nuclear durant dècades.

Salvador Gil és originari del poble aragonès de Valderrobres i ara té 67 anys. Ja està jubilat. És un dels molts que es van traslladar a Ascó a treballar quan va obrir la nuclear. Recorda a la perfecció el dia que s’hi va incorporar: el 2 de maig del 1978. “Al principi ningú no sabia res de centrals i contractaven molts mariners, perquè era el més similar a ser cap de màquines”, explica assegut en un sofà a casa del fill. Sembla un home afable i tranquil, parla castellà encara que el seu fill s’expressa en català amb accent ebrenc. El Salvador va estudiar un grau superior en electricitat i a la central sempre va treballar com a operador de la sala de control.

El sogre de l’Héctor, Josep Miquel Biarnés, té 66 anys, també està jubilat i també va treballar a la nuclear. Ell fins i tot va començar a treballar-hi durant la construcció a partir del 1974, i després va passar a ser “rondista"; és a dir, feia la ronda per controlar les màquines i els motors de la planta. “El meu pare era d'Ascó i tenia tres taxis i un camió, i portava la barcassa municipal”, explica en referència a l'embarcació que existia aleshores al poble per creuar l'Ebre quan no hi havia ponts. Ascó s'estén a la vora del riu. “Quan el meu pare es va jubilar, vam vendre el negoci perquè a tots els germans ens sortia més a compte treballar a la central –continua–. Em sap greu que no n'hagin fet dues més”. Sens dubte, la nuclear és la gallina dels ous d'or.

Amb tot, el Josep Miquel admet que molta gent va marxar d’Ascó quan la central, que té dos reactors, va entrar en funcionament el 1984. “Deien que seria com una bomba atòmica i la perdició del poble”, recorda. De fet, impressiona veure l'enorme torre de refrigeració que s'eleva al municipi, al costat de l'Ebre. A més, contrasta amb l'entorn, que és especialment frondós, amb vegetació. “De petit, quan obria la finestra, el primer que veia era la xemeneia”, diu l’Héctor, que reconeix que ell hi està tan acostumat que aquell mastodont allà al mig ni li crida l'atenció.

El campanar d'Ascó amb la torre de refrigeració de la central nuclear al fons.

“Les mesures de seguretat que hi ha a la central ni te les pots imaginar”, diu el Salvador. "L'energia nuclear és la més neta per generar electricitat", afegeix l’Héctor. Els tres coincideixen que la premsa sempre exagera amb els incidents a les centrals nuclears, i que a Ascó la nuclear només ha aportat beneficis per al poble. “Per al poble i per a tota la comarca. Sense la central ja no hi hauria ningú, només hi quedarien quatre vells”, apunta el Josep Miquel.

Els beneficis de la central

Asseguren que el poble en va treure profit des del principi, perquè s’hi van construir blocs de pisos per als treballadors i es van eixamplar i arreglar les carreteres per garantir una possible evacuació en cas d'emergència. Però no només això. L'Ajuntament rep tants diners en impostos i altres conceptes de la central que ara dona subvencions per a gairebé tot. Per exemple, ajuts per estudiar, fer obres a casa, comprar un immoble, tenir un fill o fins i tot adoptar un animal domèstic. A la seva pàgina web hi ha la llista completa.

"Aquí tenim club d'esquí, atletisme, handbol, futbol… I tots també reben subvencions de l'Ajuntament", afirma el Josep Miquel. I al poble hi ha tantes instal·lacions municipals que quan et passeges per la localitat et resulta difícil assimilar-les totes: hi ha un camp de futbol, un pavelló i un poliesportiu (la diferència entre un i l'altre és que un és cobert i l'altre a l’aire lliure), pistes de petanca, de pàdel i de tenis, un casal de gent gran, un altre de municipal, una escola de música, una sala d'exposicions, una biblioteca, un hipòdrom, un pàrquing per a caravanes… I tot de franc o a preus regalats.

Veïns d'Ascó jugant a petanca al poble.
Les pistes de pàdel que hi ha a Ascó.

"El problema és que aquí ningú no valora res i la gent s'ha mal acostumat que tot ho pagui l'Ajuntament", lamenta el Salvador. El Josep Miquel diu que ell fins i tot ha vist veïns que es posaven aire condicionat a casa, rebien per això una subvenció de l'Ajuntament i, un cop l'havien cobrada, desmuntaven la instal·lació i se l'emportaven a la segona residència.

L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, reconeix que, sense la central nuclear, seria impossible mantenir tot l’engranatge municipal. “El nostre lema ha estat sempre la diversificació econòmica, però els resultats triguen anys a arribar”, argumenta, encara que ell mateix també treballa a la nuclear. Amb aquest objectiu de diversificar l'economia, l'Ajuntament vol ampliar amb terrenys municipals un polígon industrial que hi ha als afores del poble. "Volem que es converteixi en un lloc de referència en energies renovables", continua explicant, tot i que admet que el pla encara està “molt verd”.

L'alcalde també diu que pretenen crear un banc de terres per a joves que es vulguin dedicar a l'agricultura, fomentar el comerç i els productes locals com la fruita seca i l'oli i fins i tot apostar pel turisme. De fet, a la mateixa pàgina web de l'Ajuntament es pot trobar informació sobre activitats a fer a l'Ebre o rutes de senderisme a la zona.

“Jo ho sento, però això no ho veig. A mi mai em passaria pel cap anar a fer turisme a Ascó”, diu l'Héctor, malgrat que ell és veí del poble. “Jo tinc clar que les meves filles hauran de marxar d'aquí perquè no hi ha alternativa laboral. No confio en els polítics, ens deixaran tirats”, continua dient.

El seu pare també creu que l'alcalde no és realista. De fet, ell mateix ha marxat a viure a Reus ara que ja està jubilat perquè, argumenta, Ascó està mort, gairebé no hi ha botigues. I és cert. Realment hi ha poquíssims comerços al poble: una botiga de roba, un supermercat, un parell de fleques… El que sí que hi ha són moltes perruqueries (cinc) i diversos bars. Això sí, es pot dir que tots els comerços tenen la supervivència garantida perquè l'Ajuntament dona un abonament anual a la majoria dels veïns d'entre 300 i 1.000 euros en funció dels anys que porten empadronats al poble per fer compres en els establiments.

Poca inversió

Amb tot, moltes botigues han tancat, assegura el Josep Miquel: “Quan el propietari es jubila no hi ha ningú que n'agagi el relleu”, lamenta. Normal. La incertesa sobre el possible tancament de la central tampoc anima la inversió. “Jo tinc amics que voldrien construir-se una casa al poble i tampoc no ho fan pel mateix”, afegeix l’Héctor.

Fill, pare i sogre confien que, un cop més, les previsions no es compleixin i no arribi la funesta apagada nuclear. L'alcalde també creu que, si ja hi ha hagut pròrrogues per a la continuïtat de la central, ¿per què no podria haver-n'hi una més? “Les centrals catalanes no poden tancar sense garantir l’estabilitat de la xarxa elèctrica, i per això cal abans la implantació d’energies renovables i l’acumulació d’energia. Una nuclear produeix energia a un ritme constant i en gran quantitat, però el vent bufa quan bufa i el sol surt quan vol”, adverteix.

Dossier Energia, canvi de model
Vés a l’ÍNDEX
stats