Economia 08/04/2021

Catalunya, a la cua en renovables

El país té difícil aconseguir els objectius europeus de descarbonització malgrat l’allau de projectes per fer nous parcs eòlics i solars fotovoltaics

4 min
Imatge dels generadors d’un parc eòlic de Batea, a la comarca de la Terra Alta.
Dossier Transició energètica Desplega
Editorial
Catalunya ha de fer un salt endavant en renovables
1
Catalunya, a la cua en renovables
2
L’autoconsum augmenta de forma exponencial
3
La falta de planificació en els projectes de renovables crispa el territori
Mapa
Mapa interactiu: On es concentren els nous projectes d’energies renovables?
Entrevista a Damià Calvet
“No ens podem permetre una moratòria del decret de renovables”
4
Bufa el vent sobre el paisatge del vi i la memòria
5
L’Alt Empordà vol decidir on s’ubicaran els futurs parcs eòlics
Opinió
L’engany de la nova estètica energètica
Opinió
Evitar la inacció i aprendre dels conflictes
6
Dues dècades d'aposta per les renovables situen Alemanya al capdavant de la descarbonització
Disponible en:

Catalunya no és la punta de llança de les energies renovables a l’Estat. Si a Espanya l’electricitat renovable ja és més de la meitat de la potència instal·lada (54%), a Catalunya tot just arriba al 30%. Per darrere, només el País Valencià (28%) i Múrcia (29%) tenen menys capacitat, segons les dades de Red Eléctrica. De fet, Catalunya només té un 6,5% de la potència renovable instal·lada a l’Estat.

Això també fa que el pes de les renovables en la generació elèctrica a Catalunya sigui molt més baix que a l’Estat. Les renovables a Catalunya tot just van assolir el 20% de la generació elèctrica el 2020 (tot i un gran creixement de la hidràulica del 48%), mentre que al conjunt de l’Estat superen el 44%. Dins les renovables, Catalunya només destaca en hidràulica, que ocupa el quart lloc de l’Estat en potència instal·lada (un 11,2%). Però en les tecnologies més noves, com l’eòlica i la solar fotovoltaica, la situació és molt pitjor. És la vuitena comunitat en solar (l’1% del total) i la sisena en eòlica (4,9% del total). En la resta de renovables, com ara la biomassa, ocupa el cinquè lloc, però aquestes tecnologies només són un l’1,1% de la potència instal·lada i un 2% de la producció elèctrica a l’Estat.

La situació s'agreujarà en un futur quan els tres grups nuclears de Catalunya a Ascó i Vandellòs, que aporten el 54% de la generació elèctrica, s’apaguin la pròxima dècada.

Una allau de projectes

El decret del 2019 acaba amb una dècada de paràlisi

A finals del 2019, després d’una dècada de paràlisi, es va aprovar un decret per impulsar les renovables a Catalunya. Des de llavors i fins aquest divendres s’han presentat a la ponència del Govern 281 projectes d’instal·lacions fotovoltaiques, amb una potència de poc més de 5.000 MW, i 127 projectes eòlics, per uns altres 5.000 MW, a més de sis projectes que s’han presentat davant el ministeri, de 900 MW més.

D’aquests projectes, 54 de solars i 42 d'eòlics ja han sigut declarats no viables per la ponència. Però el procés és lent i només dos han començat la tramitació, un element que és clau –iniciar la tramitació– per aconseguir les connexions a la xarxa per part de Red Elèctrica. Segons Manel Torrent, director de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), aproximadament un 60% dels projectes poden ser declarats viables i, al final, “potser se n’acabarà implantant un terç”.

Torrent veu difícil, però assolible, l’objectiu d’arribar als 10.000 MW renovables el 2030, però “molt difícil els 48.000 MW” previstos per al 2050. “Anem una mica justos, cal un esforç molt gran”, diu la presidenta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Esther Izquierdo.

L’impacte econòmic

Més de 9.500 milions d’inversió i creació de nova ocupació

Assolir els objectius marcats per al 2030 mobilitzaria més de 9.500 milions d’euros d’inversió, segons càlculs de les patronals EolicCat i UnefCat. A més, es generaria ocupació de qualitat: 2.500 llocs de treball a l’any durant la dècada actual per a la construcció de les instal·lacions i més de 580 llocs de treball entre directes i indirectes per a l’operació, segons els càlculs de Jaume Morron, gerent d’EolicCat, a més dels més de 80 milions en tributs municipals que es generarien. “Una pluja de milions en comarques despoblades”, explica Morron. També s’hi haurien se sumar els lloguers als propietaris dels terrenys, que sumarien fins a 6,7 milions d’euros.

Però el gerent d’EolicCat alerta: una nova moratòria –com la que proposa el preacord entre ERC i la CUP– foragitaria els inversors. “El missatge que donem és que no ho volem fer”, destaca Jaume Morron. Ho comparteix Salvador Sedó, director de sostenibilitat de la patronal Foment del Treball, que demana a l’administració “que no posi entrebancs i negociï amb el territori”. Si es fan els parcs eòlics fins ara declarats viables, es generaria una facturació del sector d’entre 268 i 283 milions d’euros anuals, a més d’estalviar-se més de 2,5 milions de tones de CO2, que, traduït en diners, suposa entre 105 i 109 milions d’euros anuals.

Dependència i xarxes

No assolir els objectius obligaria a portar energia d’altres llocs

Els partidaris de les renovables veuen en la seva implantació una possibilitat de reduir la dependència energètica de Catalunya. Tot i això, algunes veus, com les dels economistes Miquel Puig o Andreu Mas-Colell, no descarten consumir energia renovable generada a l’Aragó, on hi ha grans projectes en marxa i en cartera. Però el model de la llei del canvi climàtic i les bases del pacte nacional per a la transició energètica aposten per l’autoabastament. “Hem triat autoabastir-nos i internalitzar els impactes”, reconeix Manel Torrent, de l’Icaen.

Però, a més, l’accés a la xarxa pot potenciar la dependència de l’Aragó. Red Eléctrica té una moratòria de punts d’accés per evitar l’especulació i endreçar la xarxa. I per poder optar a una connexió cal tenir iniciada la tramitació del projecte. Morron destaca que l’alentiment en la tramitació dels projectes que hi ha a Catalunya fa que en els plans de Red Eléctrica per al període 2021-2025, en període d’informació pública, no s’incloguin noves subestacions o reforçament de les actuals.

Un risc que plana sobre la indústria

La transició energètica i la introducció de nous elements, com l’hidrogen verd, són claus per mantenir la indústria catalana. Virginia Guinda, presidenta de la comissió d’energia de Foment del Treball, destaca que hi ha molta indústria catalana que és intensiva en l’ús d’energia i, al ser exportadora, necessita unes despeses adequades per ser competitiva. Per això demana “garantir l’esquema d’abastament energètic de la indústria”, tant amb renovables com amb gasos i hidrogen verd, i la renovació de les plantes de cogeneració. “La recuperació econòmica és compatible amb un desenvolupament sostenible amb la promoció de les renovables i una política decidida de suport a la competitivitat de la indústria”, diu, i afegeix: “La bona notícia és que això és possible”.

Jaume Morron, d’EolicCat, incideix en la necessitat de generar l'energia pròpia –renovable i hidrogen verd– per assegurar el futur de la indústria, perquè “si en un futur l’energia és insuficient ens portarà a la desindustrialització de Catalunya”. Creu que, si no produïm el nostre hidrogen verd –i per això calen renovables–, l’haurem d’importar: “La transició energètica ha arribat per quedar-se i, si no la fas localment, arribarà globalment”, diu.

Dossier Transició energètica
Vés a l’ÍNDEX
stats