Societat 27/03/2021

Damià Calvet: “No ens podem permetre una moratòria del decret de renovables”

6 min
El conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern, Damià Calvet
Dossier Transició energètica Desplega
Editorial
Catalunya ha de fer un salt endavant en renovables
1
Catalunya, a la cua en renovables
2
L’autoconsum augmenta de forma exponencial
3
La falta de planificació en els projectes de renovables crispa el territori
Mapa
Mapa interactiu: On es concentren els nous projectes d’energies renovables?
Entrevista a Damià Calvet
“No ens podem permetre una moratòria del decret de renovables”
4
Bufa el vent sobre el paisatge del vi i la memòria
5
L’Alt Empordà vol decidir on s’ubicaran els futurs parcs eòlics
Opinió
L’engany de la nova estètica energètica
Opinió
Evitar la inacció i aprendre dels conflictes
6
Dues dècades d'aposta per les renovables situen Alemanya al capdavant de la descarbonització

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, defensa el desplegament del decret 16/2019, que ha suposat l’arribada de molts projectes de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya. La rapidesa per engegar la transició energètica, però, ha topat amb l’oposició del territori (el món local i els mateixos veïns) a instal·lacions que veuen com una amenaça a paisatges o indrets rurals i demanen a Calvet una planificació.

Com valora la translació a la pràctica del decret de renovables?

— Està sent positiva. Veníem d’una legislació que ja permetia la implantació de petits projectes, d’estil cooperatiu o de km 0, però el cert és que les renovables no es van desenvolupar. L’anterior decret limitava la mida dels parcs i orientava la ubicació a determinades àrees del país, i això va traduir-se en un estancament total. Ara hem rebut una allau de propostes –de més dimensió i ubicació lliure– i això és bo. Hem creat una ponència d’energies renovables que diu quines són viables i quines no, i quines ho són però condicionades tenint en compte criteris urbanístics, agrícoles, ambientals i paisatgístics o la preexistència de béns culturals. El decret dinamitza i accelera ordenadament la transició energètica. No és una barra lliure. 

És justament aquesta allau el que preocupa el territori, especialment allà on s’ha vist aparèixer diversos projectes en cadena.

— Des del febrer del 2020, la ponència ha avaluat 3.900 MW d’eòlica, dels quals el 34% han estat declarats no viables, i uns 3.235 MW de fotovoltaica, amb un 30% de descartats, i tenim 1.000 MW més de cada un pendents d’avaluació. És cert que hem rebut projectes antics que havien quedat retinguts aquests anys i que a l'aprovar-se el decret ens han tornat a enviar els promotors bo i sabent que els condicionaríem. Això ja sabíem que passaria i que causaria preocupació, però la ponència és un autèntic filtre per poder desplegar el que és una necessitat de país. 

¿Una planificació prèvia d’entrada no hauria estalviat el conflicte?

— En certa manera, jo nego la major. Imaginem que en la planificació definim, d'acord amb el mapa eòlic i solar de Catalunya, que es podran instal·lar projectes en una determinada zona. La mateixa tensió territorial que tenim ara sobre un projecte la tindríem sobre la definició de la zona. Per tant, la planificació prèvia ens porta al mateix punt i el que volíem era accelerar ordenadament i per això hem creat un mecanisme d’avaluació ràpida com és la ponència. Sense un ampli desplegament d’energies renovables ens podem oblidar de tancar les nuclears, de l’hidrogen verd i de combatre la crisi climàtica, que també afecta els nostres hàbitats. La ponència està fent un esforç ingent i això no vol dir que el model no es pugui millorar.

Quina millora té en ment?

— En una llei de transició energètica, que són deures per a la propera legislatura. Una norma que tingui en compte la demanda actual i com satisfer-la amb l’oferta. El 16% de renovables actual és insostenible i el 2030 és a la cantonada. Quin model volem? ¿Ser autosuficients energèticament o bé que l’energia la produeixin altres i tinguem tot de línies d’alta tensió creuant el territori? No es pot lluitar per la independència política si no afavoreixes al mateix temps la independència energètica. 

¿Es planteja canvis al decret actual de renovables?

— Es podria perfeccionar, però no parlem en cap cas de derogar-lo ni de fer-hi modificacions substancials. Perfeccionar vol dir que podríem publicitar més quins són els criteris amb què decidim la viabilitat o no viabilitat perquè segurament així s’entendrà millor el decret i les propostes arribaran més depurades. O també, amb el pla territorial sectorial de les energies renovables, que es podria començar a fer en paral·lel aquesta legislatura, però sense aturar-nos ni un dia en el desplegament com alguns plantegen.

¿Es refereix a l’acord entre ERC i la CUP per fer una moratòria i revisar els grans projectes que puguin tenir un impacte negatiu al territori?

— No ens podem permetre una moratòria, estem en emergència climàtica. Diria que la proposta respon a un cert desconeixement i a voler donar resposta a una tensió territorial legítima, però a la qual jo responc com a Govern des de la pràctica quotidiana de la ponència, que té molt en compte el vector paisatge. I alhora, afegeixo que jo vull un país amb un paisatge que tingui molins i plaques. Això no és un atemptat al paisatge, és una continuació en la lluita contra el canvi climàtic. 

Parlant dels criteris, ara mateix, a quina distància d’un nucli habitat està permès ubicar-hi un aerogenerador?

— Aquesta és la feina que fa la ponència, que avalua criteris com la proximitat. No només es basa en una distància física perquè és molt diferent un quilòmetre lineal que un quilòmetre tenint en compte diferents alçades. Els criteris sempre són flexibles.

Sobre el mapa es veuen zones clares on es concentren els projectes.

— A vegades els projectes de diferents empreses s’encavalquen, però no n’hi podrà haver dos en un mateix lloc, esclar. Ara fa uns dies teníem una tensió en una comarca per dos projectes fotovoltaics que vam acabar descartant justament per proximitat a nuclis habitats. Per tant, hem de confiar en els mecanismes i garanties de la ponència. Les tensions s’han d’avaluar i veure què les motiva. ¿És per un tema de preservació del sòl agrícola? Allà hi ha el departament d’Agricultura per poder condicionar o denegar. Que el problema és del paisatge? Hi ha urbanisme i l’Observatori del Paisatge, que porta molts anys treballant i que busca que la implantació respecti orografies, preexistències, etc. 

Per què no es veu la mateixa efervescència en projectes fotovoltaics en cobertes o sòls industrials?

— No hi ha un model contrari a un altre, són complementaris. El decret facilita al màxim la instal·lació de plaques en cobertes, fins al punt que fa més senzill modificar la llei d'urbanisme i ja no cal ni demanar llicència, sinó una mera comunicació municipal. L’empresa que presenta un projecte de parc en un sòl no urbanitzable sap que haurà de passar tota una tramitació llarga. El que no podem fer és prioritzar primer uns projectes o uns altres perquè la realitat és que ens en calen de tot tipus. 

¿I cobrir zones d'infraestructures viàries o ferroviàries amb plaques fotovoltaiques com fan alguns països amb les autopistes no és una opció a Catalunya?

— El Govern està accelerant, via l’empresa Infraestructures.cat, la instal·lació de plaques fotovoltaiques sobre els edificis públics que gestiona. A Territori estem fent el mateix amb les naus que gestiona Cimalsa o en edificis de ports i aeroports de la Generalitat i també l'Incasòl, que promou projectes d’iniciativa pública d’implantació d’activitats econòmiques, ha incorporat la producció d'energia de proximitat en els plans directors i ja hem fet un primer concurs a l’Alt Camp. En les grans infraestructures viàries, ferroviàries i també hidràuliques, juntament amb Agricultura, estem estudiant com fer-ho. No és fàcil perquè en tot el que fa referència a les autopistes hi ha condicionants com zones de protecció per a seguretat viària. Ho estem estudiant i ho farem tant com podrem. 

¿Es plantegen mecanismes per augmentar la participació del territori (administracions o ciutadans) en projectes de renovables?

— És imperatiu que els territoris que acullen propostes en rebin beneficis directes per al seu desenvolupament i benestar. És important la generació de llocs de treball de qualitat, la inversió i la dinamització econòmica, però també hi ha d’haver beneficis directes. Això pot preveure-ho la llei de transició que proposo que s’ha d’abordar. Això ara no està ben resolt, ho admeto. Perquè la legislació és molt rígida i, per exemple, els IBI es paguen al municipi on s’implanta el parc, però sovint està afectant físicament més d’un terme municipal, i això s’ha de resoldre perquè seria una mena de compensació per l’impacte real però necessari d’aquests projectes.

¿I fixar per llei una participació pública o del territori en projectes que s'hi presentin?

Amb l'antic decret, ja es permetien projectes cooperatius i no es produïen. Ara tampoc en tenim massa, tot i que són molt benvinguts. En la llei de transició energètica es vol preveure la participació local o ciutadana regulada per llei en els projectes. Fixar aquest percentatge de participació crec que seria una manera d’afavorir la transició.

Dossier Transició energètica
Vés a l’ÍNDEX
stats