El territori força ERC i Junts a revisar el calendari de tancament de les nuclears

TarragonaEl debat sobre el tancament de les centrals nuclears ha tornat a obrir-se quan, aparentment, semblava que ja estava superat. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), aprovat l'any 2021 per encàrrec de la Unió Europea, preveu el tancament de totes les centrals nuclears de l'Estat. Pel que fa a Catalunya, la primera que ha d'abaixar la persiana és Ascó I (2030), la segona Ascó II (2032) i la darrera Vandellòs II (2035). Aquest pla compta amb el suport majoritari dels partits, inclosos Junts i ERC, que en els seus programes electorals es mostren a favor d'abandonar l'energia nuclear. Tot i això, fa uns dies el PP va presentar al Congrés una proposta per allargar la vida de les nuclears i es va acabar aprovant gràcies a les abstencions de Junts i ERC. Aquest canvi de posicionament ve motivat per la pressió que està exercint el territori on hi ha les centrals nuclears, que aposta sense embuts per mantenir aquest tipus d'energia.

De moment, el govern espanyol insisteix que es complirà el calendari previst, una posició que també defensa la Generalitat, totes dues institucions governades pel Partit Socialista. Ara bé, quan es revisa la posició del territori hi ha esquerdes a tot arreu: al gener, més de 7.000 persones es van manifestar a Extremadura contra el tancament –el 2028– de la central d'Almaraz, amb presència de polítics del PP, de Vox i també del PSOE.

A les zones afectades, l'aposta per les nuclears és claríssima i no cal llegir entre línies ni interpretar arguments. L'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví, de Més Municipi (marca blanca de Junts) defensa que el país "no està preparat per generar amb energia renovable el que ara genera la nuclear" i preveu que si es tanquen els tres reactors catalans caldrà comprar energia a fora: "Acabarem comprant l'energia a Saragossa", diu. I això que la Generalitat ha acabat descartant la instal·lació de les tres línies de molt alta tensió que havien d'arribar des de l'Aragó fins al Baix Llobregat a través d'un cablejat de 287 quilòmetres.

Castellví està intentant convèncer Junts que cal replantejar el posicionament sobre les nuclears i, segons ha explicat al diari ARA, la formació ha decidit recentment que a partir del maig iniciarà una sèrie de debats sobre l'energia nuclear, que ella confia que acabaran motivant "un canvi en les directrius del partit". "Si no ho aconsegueixo, el partit ja sap que jo sempre defensaré els interessos dels meus ciutadans", diu.

Què deia Junts fins ara? Al programa electoral vigent defensa el tancament de les nuclears, però en el congrés que va celebrar l'octubre passat ja va començar a parlar d'"obrir un debat sobre el paper de l'energia nuclear". El redactat de la ponència no feia cap referència a perllongar la vida d'aquestes centrals i, de fet, aposta clarament per l'energia renovable, però sí que avisa que "cal no menystenir l'impacte que té l'energia nuclear sobre el total d'energia produïda la país", que és del 56%. En canvi, el 2022, en una votació sobre aquest tema al Parlament, el diputat Salvador Vergés es va mostrar molt bel·ligerant contra les nuclears criticant vehementment els residus i apostant pel tancament sense pròrrogues: "Èticament, no es pot hipotecar el futur del país, i no ja de la pròxima generació sinó de milers d'anys".

A més del problema de la generació d'energia, els ajuntaments més propers a les centrals nuclears temen sobretot les repercussions econòmiques. Les centrals donen feina (i ben remunerada) a uns 3.000 treballadors, però, a més, paguen grans sumes d'impostos als municipis on es troben, que encara reben una altra compensació gràcies als Fons de Transició Nuclear, creat a partir d'un impost mediambiental.

"El clau que reblaria el taüt de la comarca"

"El tancament seria el clau que reblaria el taüt de la nostra comarca", adverteix Francesc Barbero, alcalde de Flix (ERC) i president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. "Perdem població des de fa 25 anys", lamenta, i està convençut que el despoblament serà molt més intens sense aquests llocs de treball. "No és gens fàcil reconvertir un sector quan hi ha un tancament". Pel que fa al seu partit, Barbero reconeix que no comparteix "al 100% el programa electoral" i creu que "els discursos s'han d'adaptar als temps que vivim". Considera que l'emergència climàtica provocada per les emissions de CO₂ "ha donat una segona vida a l'energia nuclear", que si bé és cert que genera uns residus tòxics que no sabem destruir, almenys no perjudica l'atmosfera. "A la mateixa UE hi ha un debat nuclear", recorda.

Què diu ERC? El diputat republicà al Congrés Jordi Salvador va defensar en el debat a la cambra baixa espanyola que el tancament no podia ser "improvisat" i que no s'havia de "posar en risc l'economia i la vida del territori". En declaracions al diari ARA, Salvador assegura que ERC està a favor del tancament de les nuclears, "sempre que s'hagin fet els deures" per a una transició energètica. Segons ell, no s'han fet. Ni des del govern espanyol, fos amb el PSOE o amb el PP a la Moncloa, ni tampoc –reconeix– des de la Generalitat, on el seu partit ha participat en els governs successius del 2016 al 2024: "La responsabilitat és de tothom". Ara bé, afegeix que és l'Estat qui té més capacitat legislativa i, per tant, qui té una responsabilitat més gran en aquest debat. Els republicans, en aquest sentit, han demanat la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, perquè expliqui el seu pla per tancar les nuclears.

Energia obsoleta?

L'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, no té cap problema amb el seu partit perquè milita a Per Tu, una formació municipalista. "És igual de quin color siguin, al territori tots els partits saben que no és una indústria obsoleta", diu. "Cap poble o ciutat vol perdre la seva principal indústria, la que li genera més impostos i llocs de treball. Igual que s’intenta que la Seat segueixi", justifica.

El Govern, per la seva banda, manté el compromís per "descarbonitzar" Catalunya i fer la transició cap a les energies renovables. Ho deia el seu president, Salvador Illa, la setmana passada al ple del Parlament. "Els compromisos s'han de complir", li responia al líder del PP, Alejandro Fernández, que criticava que l'executiu mantingués l'objectiu de tancar les nuclears.