L'epidèmia continuarà creixent a Catalunya i els models matemàtics ja preveuen que en deu dies s'arribi als 500 positius de covid cada 100.000 habitants. El Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) calcula que el país pot arribar, en el termini d'una setmana o deu dies, a aquest llindar crític, una predicció que ja s'ha comunicat al Govern per tal que, si fos necessari, es puguin adoptar les mesures pertinents. El creixement epidemiològic és generalitzat a Catalunya i la incidència acumulada –els diagnòstics dels últims 14 dies– supera els 300 casos per cada 100.000 habitants. De l'1 al 14 d'octubre s'han infectat unes 330 persones al conjunt del país.

El covid-19 no dona treva: els indicadors epidemiològics de Catalunya constaten l'acceleració dels contagis els últims quinze dies, motiu pel qual el Govern ha imposat restriccions a la interacció social. Actualment s'estan declarant 2.720 casos diaris malgrat que s'estan fent menys proves respecte a altres setmanes. Entre el 7 i el 13 d'octubre s'han fet un total de 133.165 PCR i s'han detectat 13.139 positius de coronavirus, cosa que suposa que el 10% han revelat una infecció activa. Aquesta xifra representa el doble del que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per controlar la corba del covid-19 i gairebé el doble del que es registrava al conjunt del país a mitjans de setembre (6%).

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha informat aquest divendres de la detecció de 457 nous positius de coronavirus, 28 menys que ahir. Es tracta d'una lleugera disminució després de l'important repunt registrat dijous. El nombre total de casos certificats amb proves PCR des de l'inici de la crisi sanitària al País Valencià és de 19.122.

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha informat aquest dimarts de la detecció de 391 nous positius, 324 menys que ahir, tot i que la dada de dilluns és sempre la més elevada de la setmana, atès que recull els infectats registrats durant tot el cap de setmana. El nombre total de casos certificats amb proves PCR des de l'inici de la crisi sanitària és de 17.897.

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha informat aquest dimecres de la mort de tres persones per coronavirus, circumstància que eleva el nombre total de víctimes des de l’inici de la pandèmia al País Valencià a 1.486. Es tracta de la xifra més alta en setmanes i coincideix amb un nou augment de contagis, 271, 19 més que dimarts. El nombre total de casos certificats amb proves PCR des de l'inici de la crisi sanitària és de 15.948. Pel que fa als brots, n'hi ha 18 més, tots amb menys de 10 positius.

Els hospitals valencians acumulen 210 persones ingressades per coronavirus. Aquesta xifra suposa menys del 10% de les que hi va haver durant el pic màxim de la pandèmia, que es va registrar a l'abril. En aquell moment, a més, el 4,7% del total d'ingressos a les unitats de cures intensives pertanyien a persones infectades. Així ho ha emfasitzat aquest dimarts la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, que ha volgut destacar que tot i que les xifres de positius d'aquest agost són similars a les del març i l'abril, aquest semblança està vinculada sobretot a l'increment de proves PCR i en menor mesura a l’augment de la xifra contagis, ja que a la primavera no es detectaven per la falta de mitjans.

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana ha informat aquest divendres de la confirmació de vuit nous brots de coronavirus. El més preocupant és el detectat a Elda amb 10 positius en l'àmbit social, dos dels quals hospitalitzats. La resta s’han notificat a Elx, Altea, Moncofa, València, Vallada, Benigànim i Benaguasil. Cap supera els sis contagis.

Picabaralla política entre l'Ajuntament de Barcelona i Protecció Civil per la decisió de les mesures que s'han pres a la capital catalana i l'àrea metropolitana per frenar l'augment de contagis de coronavirus. En una entrevista al Via lliure de RAC1, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit aquest dissabte al matí que lamentava que la resolució que inclou les mesures no s'hagués consensuat amb el consistori, però una estona més tard, la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, li ha respost que l'Ajuntament de Barcelona té una representació dins del comitè del Procicat, que és on es van debatre totes les mesures i que, per tant, coneixien les recomanacions i restriccions que es van aprovar.

Casualment he recuperat un text que vaig escriure el 2006 i que es titulava “La llibertat en la societat de la por”, on analitzava les noves lleis penals posteriors als tràgics atemptats terroristes de l’11-S a Nova York, de l’11-M a Madrid i del 7-J a Londres. Tots tenien un adversari identificat com a comú denominador. Ara bé, l’espectre d’aquests possibles enemics era tan ampli que resultava impossible fer-ne una definició concreta i tan sols es podia parlar de forma genèrica d’ideologies, religions, races i orígens familiars... sense oblidar que tots aquests aspectes anaven acompanyats de prejudicis rellevants. I així, les lleis que es van promulgar posteriorment, primer les dels EUA amb la Patriot Act, seguides de les espanyoles o britàniques, van suposar una retallada important de les llibertats.

"El que estem veient els últims dies no ens dona confiança". El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha llançat una advertència a les administracions públiques perquè evitin nous rebrots de la pandèmia de covid-19 aquest estiu, una circumstància que posaria en perill, ha afirmat, la recuperació econòmica que fins i tot començava a generar expectatives més positives del que preveia inicialment la Cambra.

El Segrià no celebrarà Sant Jordi el 23 de juliol als carrers de la comarca. El sector del llibre ha decidit cancel·lar-lo arran de la situació sanitària, amb un confinament perimetral pel rebrot de coronavirus de les últimes setmanes. "La decisió de cancel·lar el Sant Jordi d'estiu als carrers no ha estat fàcil però l'hem presa en conjunt, amb el ferm convenciment que la cosa més important és garantir la salut de tothom", expliquen en un manifest deu editors i llibreters de la comarca. Els signants són Abacus Cooperativa, Associació Bronca, Caselles Lleida, Edicions El Jonc, Editorial Fonoll, Editorial Milenio, Genet Blau, La Sabateria, Mosaics Llibres i Pagès Editors.

La sensació que l’epidèmia de coronavirus comença a perdre força al Segrià és perillosa. Els experts adverteixen que Lleida és una bomba de rellotgeria perquè la transmissió és comunitària i s’ha perdut el rastre d’algunes cadenes. Aquest dijous s’informava de la primera víctima mortal relacionada amb el rebrot que ha obligat a tancar perimetralment la comarca. El mateix dia que la síndica de greuges de Lleida, Dora Padial, qualificava el reconfinament d’“injustificat i desproporcionat”. Però les crítiques a la gestió del Govern i, sobretot, la preocupació per la possibilitat que proliferin nous brots han traspassat les fronteres del Segrià. Les comarques contigües, el Pla d’Urgell, les Garrigues o l’Urgell, es miren amb inquietud l’evolució del virus, i algunes directament diuen que ja es preparen per no seguir els passos del territori veí. D’altres, com la Segarra, són a l’ull de l’huracà després que en les últimes setmanes s’hi ha viscut un increment rellevant de casos sospitosos, molts dels quals vinculats a un focus en la macroempresa agroalimentària BonÀrea.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, defensa que les mesures que s'han adoptat fins ara per contenir els brots del Segrià "són les adequades" i assegura que les últimes dades "apunten a una certa estabilització". Tot i això, en una entrevista a Antena 3, el ministre ha dit que caldrà esperar uns dies per veure com evoluciona aquest brot: "Crec que s'han pres les mesures necessàries i s'han fet els reforços necessaris". Actualment hi ha 73 brots de coronavirus actius a l'Estat, dels quals els del Segrià i A Mariña (Galícia) són "els que més preocupen". D'altra banda, Illa ha insistit que la mascareta "ja és obligatòria" al conjunt de l'Estat sempre que no es pugui mantenir la distància interpersonal però ha apuntat que no li ha semblat malament que es "reforci" aquest missatge en alguns territoris.

Recordaran que quan Barcelona i Lleida van passar en qüestió d’hores de la tercera fase a la nova normalitat o a la represa, i a tot Catalunya es va acabar el malson dels confinaments, la consellera Vergés va dir allò de “ara es pot fer de tot”. Va ser com si ens obrissin la porta de la gàbia. Aquell dia vam dir que després d’haver hagut d’anar a mirar al BOE si podíem fer qualsevol cosa, aquell “podem fer de tot" ens agafava un pèl desentrenats de responsabilitat i de sentit comú.

El Segrià, que té Lleida com a capital, torna al confinament. Després d'una reunió d'urgència, aquest dissabte al matí, el Govern ha decidit confinar perimetralment tota la comarca per evitar una nova expansió del coronavirus. El confinament comença a les 12 hores del migdia, però fins a les 16 hores els Mossos d'Esquadra, que ja estan desplegats a la zona per fer els controls d'entrada i sortida, permetran els moviments per tal que els ciutadans que ho necessitin puguin retornar als seus domicilis habituals. A partir d'aquella hora la policia multarà tothom que entri o surti de la comarca si no justifica que ho necessita fer per qüestions de feina.

La corba de contagis de l’Iran, un dels primers països del món a rebre la bufetada del covid-19 després de la Xina, sembla una muntanya russa que puja, baixa i torna a pujar ben amunt. Que tingui aquesta forma significa almenys una cosa: lluny dels focus, el país dels perses està vivint una segona onada de la malaltia, que ja és més potent que la primera. El 30 de març l’Iran va arribar al primer pic de contagis, amb 3.053 nous casos diagnosticats aquell dia. Després de dies i dies de baixada, a principis de maig la corba es va tornar a disparar. El resultat? El 3 de juny va arribar al seu segon pic de contagis: 3.138 diagnosticats durant aquelles 24 hores. I la corba continua enfilada.

Itàlia ha registrat un nou repunt de contagis i decessos. En les últimes 24 hores s’han comptabilitzat 34 morts -quatre més que el dia anterior- i 290 nous casos de coronavirus, davant dels 190 de dimecres. La Llombardia segueix sent la regió més castigada, però les autoritats italianes han identificat dos nous brots al centre i el sud de país i adverteixen que l’emergència no ha acabat.

Mala setmana per a la regió sanitària de Lleida, que continua patint els estralls del covid-19. I és que a la preocupació entre els alcaldes de municipis pròxims a la Franja per l’aparició dilluns de brots de coronavirus a la Llitera i el Baix Cinca -tots vinculats a la recollida de fruita o a la indústria alimentària-, s’hi afegia l’endemà un focus actiu a la residència Castrillón de la ciutat de Lleida, amb divuit positius entre usuaris i treballadors. Tot plegat ha provocat que la societat lleidatana temi un retrocés a la fase 2 en els pròxims dies, una preocupació que s’ha convertit en tema de conversa habitual a la plana de Lleida. I de motius no en falten, ja que al llarg de les últimes hores s’han hagut de confinar vuit agents urbans perquè un jove positiu de covid-19 els havia escopit mentre el detenien. A més, cinc dels catorze temporers aïllats a l’alberg d’Alcarràs han donat positiu setze dies després d’haver estat en contacte amb altres infectats.