Cinc persones que vivien al carrer han mort a Badalona aquest any. Segons ha confirmat a l'ARA la plataforma Badalona Acull, l'última víctima ha estat un home sense llar que, tal com ha avançat el Diari de Badalona, va aparèixer sense vida el 15 de febrer a l'interior del cotxe on sobrevivia al barri de Puigfred. Es tracta d'un home veí de Santa Coloma de Gramenet de 60 anys.

Feien primer d'ESO i tercer de primària quan una sèrie de problemes en l'àmbit personal i emocional es van traduir en dificultats a l'escola. La Jana i l'Àlex són dos germans del barri del Bon Pastor de Barcelona que ara fa sis anys van veure que necessitaven suport en el dia a dia per poder posar el focus en els estudis. Una ajuda que, tal com explica la seva mare, la Sonia, va arribar en forma d'atenció terapèutica.

Una segona persona que vivia al carrer ha mort aquesta setmana a Badalona, en aquest cas en un parc. Fins ara no havia transcendit públicament la seva defunció, que es va produir el dia abans de la mort d'un altre sensellar, en Jordi, que el consistori liderat per Xavier García Albiol sí que va fer públic a les seves xarxes socials. Des que ha començat l'any, quatre persones que dormien al carrer han perdut la vida a la ciutat.

Un sensesostre ha mort aquest dimarts al matí en una plaça de Badalona. Es deia Jordi i tenia 52 anys. Era conegut a la ciutat, ja que uns anys enrere havia regentat una carnisseria. El negoci, però, va fer fallida i des de feia uns quants mesos dormia al carrer. Uns testimonis l'han trobat sense vida en un banc de la plaça d'Elisa Reverter, situada en una part de Badalona que pràcticament fa frontera amb Montgat. Els Mossos d'Esquadra confirmen que el cos no presentava signes de violència i tot apunta a una mort natural.

És el primer matí del Ramadà i una trentena de joves algerians estan més amoïnats per què passarà demà dijous quan els tornin a desallotjar per netejar l'espai que no pas per com passaran les hores fins a trencar el dejuni religiós. Són una part de les 175 persones que la setmana passada ja van ser expulsades d'un solar al carrer 2 de la Zona Franca que, segons va justificar l'Ajuntament de Barcelona, estava infectat de rates. Llavors el grup es va dispersar per carrers i altres espais del polígon industrial, la ronda Litoral o la muntanya de Montjuïc, lluny d'edificis residencials. Dimarts, agents de la Guàrdia Urbana els van anunciar que a partir de dijous a les 7 h vindrà una brigada de neteja que s'endurà tot el que no hagin recollit. Només podran tornar a plantar el campament de tendes a partir de les 20 h, i n'hauran de marxar a les 8 h.

Dilluns a la tarda, sabent el que passaria l'endemà a primera hora del matí, diverses persones recollien les tendes de campanya i les plantaven uns metres més enllà abans que no s'executés el desallotjament "temporal" de les 175 persones que malvivien a l'assentament instal·lat al carrer número 2 de la Zona Franca, el més gran de la ciutat de Barcelona. L'Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca justifiquen l'actuació com una mesura d'higiene, després de detectar una plaga de rates, fet que posa en risc la salut dels mateixos residents i la salubritat de les empreses del voltant. Per això, un cop s'ha fet fora els residents, s'ha ruixat la zona amb diversos productes químics i se'ls ha advertit que durant uns dies no podran tornar-hi.

"Ahir aquí va morir un home que dormia al carrer. Ningú el reclamarà. 'Un més', diran els diaris demà. Ahir va morir un home aquí i mai sabré el seu nom. No importa, perquè podria haver portat el teu i el meu. Va morir de fred, de fam o potser de tristesa". L'escrit es troba enganxat a terra, just a sota del banc on l'Eusebio passava hores i hores assegut. Aquest dimarts l'home de 57 anys va ser trobat mort. Estava assegut. "Feia massa estona que ho estava", comenta, encara afectat, l'Ahmed. El coneix des de fa quatre anys, del carrer. "Era tranquil, no havia tingut una vida fàcil", repeteix. Va arribar de Sèrbia i feia anys que no tenia llar. Arrels Fundació el coneixia des del 2021. Va morir durant la nit més freda en anys a Barcelona. "Corro per no congelar-me", diu l'Ahmed.

Sota el pont de la C-31 hi ha més preguntes que respostes. L’única certesa aquest dimecres de vigília de Nadal és que encara hi queden desenes dels desallotjats de l’antic institut B9 de Badalona que ahir no van ser reubicats pel dispositiu de la Creu Roja i el departament de Drets Socials. Bàsicament, demanen més informació per valorar si els paga la pena deixar la seva vida en aquest racó per un sostre temporal, ni que sigui per dos mesos. “Ahir tot van ser presses perquè la gent pugés als autobusos, però sense explicar com ni a on, sense donar cap informació a aquests joves”, denuncia Victoria Columba, de Regularització Ja, per a qui els plans “han arribat tard, malament i són insuficients” per donar resposta a tots els afectats.

Després d'una setmana al ras i davant de la tensió i crispació entre una part petita dels veïns de Badalona en contra de l'atenció als desallotjats del B9, el departament de Drets Socials ha signat un conveni amb les entitats per donar un sostre als que des de dissabte s'han instal·lat a sota del pont de la C-31 i a la desena que havien ocupat l'antic alberg municipal de Can Bufí Vell, tancat des de fa gairebé dos anys. L'acord garanteix allotjament per als pròxims dos mesos en diferents emplaçaments de Catalunya i suposa també renunciar a l'acollida a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, l'espai que diumenge no es va poder obrir pel bloqueig d'unes poques desenes de veïns. "Al final ha guanyat la minoria", lamenten a l'ARA fonts del tercer sector.

Dues concentracions de posicions a favor i en contra de l’acollida dels desallotjats de l’institut B9 de Badalona s’han enfrontat aquest dilluns a la tarda davant de les portes de l’alberg municipal que es va tancar, fa gairebé dos anys, al barri de Montigalà. Per una banda, centenars d’activistes convocats pel Sindicat Socialista de l’Habitatge han defensat l’atenció humanitària cap al col·lectiu de joves migrants, una desena dels quals ocupa aquest servei des que es van quedar al carrer fa una setmana. Separats per un cordó d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, unes 300 persones han exigit amb crits racistes que se’ls faci fora de Can Bofí Vell i no se’ls doni sostre.

L’oposició d’un grapat de veïns de Badalona ha fet descarrilar el dispositiu d’emergència per acollir 15 de les persones desallotjades dimecres de l’Institut B9. El grup, d’unes poques desenes de persones, ha bloquejat l’entrada de la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona per impedir que es posés en marxa el pla pactat entre les entitats socials i el departament de Drets Socials i Inclusió per atendre uns quants joves especialment vulnerables dels expulsats. Però quan faltaven uns pocs minuts per a les 8 del vespre –l’hora d’obertura prevista– els que protestaven s’han plantat al crit de “no passaran”. I finalment, Càritas i Creu Roja han decidit aturar el pla inicial i han traslladat alguns dels joves subsaharians a altres centres d’acollida per passar la nit.

S'han llevat a una hora inusualment tard tenint en compte que són dos joves subsaharians que sobrevivien a l’antic Institut B9 de Badalona, desallotjat dimecres passat. "El nostre cos ha descansat per primer cop en molt de temps, perquè al carrer és difícil estar relaxat i el fred no et deixa dormir", explica Abdu Ngom, senegalès de la ciutat de Saint Louis, de 30 anys, assegut en un sofà a la casa d’Àngela Valeiras. Davant de la "inacció de les administracions", aquesta metgessa jubilada ha decidit passar a l’acció i, commoguda per la crisi humanitària de veure al ras 200 joves, acull des de la nit de divendres Ngom i Serigne Babacar, un altre senegalès de 24 anys. "Als que em diuen que faig bonisme, jo els dic que si el contrari és el dolentisme, a mi sempre em trobaran al costat dels bons", exclama Valeiras.

Amb una mica de sort, la d’aquest dissabte serà l’última nit que l’Amadou i els seus amics passin al ras. Prenen un te calent davant de l’escampall de tendes de campanya que mig centenar d’expulsats de l’antic institut B9 de Badalona han plantat sota el pont de l’autopista C-31, després que la Guàrdia Urbana els fes fora el dia anterior del carrer on s’havien instal·lat un cop desallotjats. “No sabem què serà de nosaltres, però això és molt dur”, es lamenta aquest jove.

El desallotjament de les 400 persones que sobrevivien a l’antic institut B9 de Badalona ha posat en evidència la falta de serveis públics capaços de donar resposta ràpida i urgent al sensellarisme, una crisi que afecta almenys 7.000 persones a tot Catalunya. Segons una enquesta a ajuntaments metropolitans i de més de 20.000 habitants que ha fet pública el síndic de greuges, existeixen uns 400 assentaments que donen sostre a més de 2.600 persones. Des del 2022, el Parlament tramita la proposició de llei sobre el sensellarisme que va impulsar Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona amb el suport de cinc grans entitats socials.

Acosten les mans al foc i les refreguen buscant l'escalfor. Les converses sobre futbol fan passar un temps perdut. Les tendes es despleguen i s'acumulen en fileres. N'hi ha unes 50 a la plaça de davant de l'antic institut B9 de Badalona, l'edifici desallotjat dimecres. Els seus 400 ocupants ja no hi viuen, i un centenar malviuen al carrer de davant. Samba Niang escoltava música, somrient, poc després del desnonament. Ara, com si de cop i volta fos conscient de tot plegat, li ha canviat la cara. Diu que la primera nit que ha dormit al ras ha passat fred. Té por de no trobar una tenda, diu que són molt preuades i que la gent es baralla per aconseguir-ne una. "I jo soc incapaç de barallar-me", lamenta.

Amb l'objectiu de comptar les persones que dormen al ras a Barcelona, més de 600 voluntaris d'Arrels Fundació s'han distribuït per tots els districtes de la ciutat aquest dimecres a la nit en grups de 15, amb bolígraf, paper i un mapa de la zona que els tocava examinar. Per cada persona localitzada, una creueta al plànol i una entrada a l'aplicació que l'entitat ha creat per a aquest dia. Tot i que els resultats no es coneixeran fins d'aquí uns dies, quan s'hagin polit les possibles duplicacions, a l'entitat referent de l'atenció al sensellarisme ningú no dubta que se superarà la xifra de les 1.384 persones de l'últim recompte, de fa dos anys. De fet, aquest any, l'Ajuntament de Barcelona ja estima que són 1.500, sense comptar les que tenen un sostre en un centre d'acollida, hostal social o alberg d'emergència. "Aquest any les dades seran dramàtiques", augura el José Luis, un dels voluntaris.

Catalunya ha recuperat part del pols del mercat laboral després de la pandèmia, però hi ha una bossa preocupant d'1,4 milions de treballadors als quals la feina no els deslliura de viure atrapats en una situació de pobresa i sense oportunitats d'ascens social. "La precarietat laboral és la nova normalitat per a una part de la societat”, segons Càritas, que en un informe sobre exclusió i desenvolupament social que ha elaborat amb la Fundació FOESSA a partir d'entrevistes a 140.000 llars de tot l'Estat i de totes condicions socioeconòmiques. El treball conclou que la millora global dels indicadors de la macroeconomia no es deixa notar en el dia a dia de moltes famílies. Fins i tot hi ha pobresa en famílies en què algun dels seus membres estan ocupats, i ni tan sols aconsegueixen arrodonir el mes els que tenen la sort d'accedir a prestacions socials.

L'Ajuntament de Martorell ha aprovat aquest dilluns la prohibició d'omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques del municipi per evitar així que els veïns que no tenen aquest servei a casa n'agafin per a ús domèstic. La mesura s'inclou dins de l'ordenança de convivència que el ple municipal modificarà amb els vots favorables dels partits del govern municipal, Junts i el PSC.

De manera altruista i sense condicions, Àlex Puy Ampurdanès, de 55 anys, ha acollit a casa seva quatre de les persones que havien ocupat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell. "Si a mi m'hagués anat sempre bé a la vida, potser no se m'hauria acudit acollir ningú. Però amb la meva experiència, no hi podia dir que no", argumenta. L'Àlex també va viure durant anys al carrer i si se'n va sortir és perquè algú el va ajudar, assegura.

Un record per al Mouad, l'Evgeni, el Josep Maria o la Brigitte. Són alguns dels noms de les 69 persones sense llar que han mort en l'últim any a Barcelona i que les entitats socials han homenatjat amb un emotiu acte davant la catedral, com cada any pels volts de la celebració de Tots Sants. Són més de 600 les persones sense llar –que malvivien al carrer, en pensions o altres serveis socials, modalitats incloses en el sensellarisme– que han mort a la ciutat de Barcelona des del 2016.