SOS dels ajuntaments a la Generalitat per atendre les persones que viuen al carrer

BarcelonaAjuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.

L'SOS dels alcaldes s'ha sentit amb força a la cimera que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha convocat aquest dijous, amb la presència de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo; representants municipals d'una vintena de municipis –Vilanova, Barcelona, el Masnou, Martorell, Manresa, Badalona i l'Hospitalet, entre d'altres); la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i el president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado.

Després de quatre hores de reunió al voltant d'una gran taula rectangular, la tònica general dels assistents ha estat l'optimisme. La síndica ha confiat que s'aconsegueixi arribar a un acord de país i ha instat els consistoris a apuntar-se a algun dels cinc grups de treball que s'obriran per poder tenir una base de cara a la primavera del 2026.

En aquesta cimera, la síndica ha arribat amb dades fresques sobre el sensellarisme. A falta d'un cens oficial, la institució va passar al novembre un qüestionari a 84 municipis –de l'àrea metropolitana i de més de 20.000 habitants– per preguntar quantes persones pernocten al ras i si dormen en assentaments, al carrer o en naus ocupades. Set dels municipis no van respondre, tot i que estan obligats a atendre les demandes del Síndic. A partir de les enquestes s'estableix que hi ha 6.724 persones en situació de carrer, xifra que deixa fora les que estan en albergs, hostals socials o habitatges insalubres.

En el torn de paraules, fonts consultades per l'ARA presents a la reunió han explicat que els alcaldes s'han centrat bàsicament en reclamar més diners de la Generalitat per atendre les persones sense llar perquè amb els pressupostos propis no poden. De fet, la queixa sobre la tensió pressupostària no s'ha centrat només en el sensellarisme, i moltes de les intervencions han admès dificultats financeres per als serveis socials bàsics, els primers que reben els problemes de la ciutadania.

Ja fora de la reunió, la consellera Martínez Bravo ha assegurat el compromís d'acompanyar els ajuntaments i ha reconegut que, tot i que és una competència municipal, el Govern ha de redoblar els esforços.

Més de 400 assentaments

De les gairebé 7.000 persones que viuen al carrer, 4.000 es troben a l'àrea metropolitana i 4.300 pernocten al ras, mentre que la resta de persones identificades viuen en 409 assentaments, siguin a l'aire lliure o en edificis ocupats. Una mica més de la meitat (52%) estan sota el seguiment dels serveis socials municipals. Per edats, les dels extrems de la vida són les que tenen menys presència: els menors representen el 2,6% i les persones de més de 66 anys, el 5%. Per gènere, el sensellarisme femení –encara poc analitzat– suposa el 12% del total, tot i que si es posa la lupa en albergs i hostals o en habitacions de relloguer, hi ha més dones.

Per intentar donar una atenció a aquest col·lectiu –heterogeni i amb necessitats diverses–, hi ha al Parlament una proposició de llei del sensellarisme presentada per les entitats socials en què es planteja l'obligatorietat dels municipis de més de 50.000 habitants de disposar de serveis específics per a les persones sense llar, com dutxes, menjadors, places residencials dignes o consignes, així com que es facin recomptes de les persones i es disposi d'educadors socials de carrer. Segons les dades de l'enquesta del Síndic, avui dia el 47% dels municipis no ofereixen places residencials i el 52% tampoc tenen un menjador social. Al voltant del 60% sí que faciliten higiene i roba.

Després de quatre anys de tràmits i de decaure a l'acabar l'anterior legislatura, la proposició està bloquejada a l'espera que s'acabin les al·legacions dels partits. La iniciativa amoïna el món municipal per aquesta obligatorietat si no va acompanyada de diners, i en la majoria d'intervencions s'ha traslladat aquest neguit, en paraules de la consellera. Per contra, no hi ha hagut cap intervenció sobre les traves que posen ajuntaments a l'hora d'empadronar persones sense llar, sense domicili fix o sense contracte d'habitatge, malgrat que la norma estatal és clara.

Per a Giménez-Salinas, les demandes de més partides per a serveis socials dels alcaldes són raonables i justes, mentre que el president de la Taula del Tercer Sector ha reclamat que les entitats socials han de tenir governança i capacitat de decisió en com s'ha d'abordar l'eliminació del sensellarisme, perquè són les que coneixen les persones i les que hi posen els professionals de la primera atenció.