Unes 2.000 persones dormen als carrers de Barcelona, un 43% més que fa dos anys

BarcelonaEn els últims dos anys, el nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona ha crescut en un 43%. Els 600 voluntaris d'Arrels Fundació que la setmana passada van fer un recompte per la ciutat han comptabilitzat 1.982 persones que passaven la nit al ras sobre uns cartons o matalassos en una plaça, sota un portal o en un racó d'un jardí. La xifra és "de mínims", admet la directora de l'entitat, Bea Fernández, ja que no es té en compte els residents en assentaments tancats, naus ocupades ni tampoc els que s'allotjaven al centre obert a l'hivern, que té 100 places. A més, a l'aeroport del Prat es van localitzar 63 persones al voltant de les terminals. "S'ha inclòs només les persones que hem vist, però no les que no hem vist", ha indicat la responsable, que ha reclamat "més coordinació" entre administracions i departaments per poder donar una millor atenció.

Més enllà de la dada, que reafirma que el sensellarisme és una crisi a l'alça, Fernández ha subratllat que només Sarrià-Sant Gervasi presenta una reducció del nombre de persones sense llar detectades. A la resta hi ha augments considerables, com a Sants-Montjuïc, on dormen 489 persones, un 134% més que al recompte del desembre del 2024. Precisament, aquest districte ja és el primer amb població al carrer, seguit de l'Eixample, amb 389 persones (un 29% més que fa dos anys).

La novetat en la distribució és que Ciutat Vella deixa de ser el districte amb més concentració de persones que viuen al carrer, tot i que no s'escapa de l'augment generalitzat: 372 persones ara per les 337 comptades fa dos anys. A Sant Martí també hi ha un increment considerable, del 70%: 335 persones viuen al ras. Segons Fernández, aquesta nova geografia humana del sensellarisme "no és casual", ja que en part s'explica pels desallotjaments d'assentaments que hi ha hagut des de l'estiu i que han fet que les persones que hi estaven instal·lades hagin hagut de traslladar-se cap a altres zones "menys cèntriques" de la ciutat. Així, Arrels ha trobat persones pernoctant en barris on fins ara no n'havien vist.

El trasllat tampoc no és innocu, sinó que, com ha assenyalat la directora d'Arrels, provoca un "sobreestrès" als afectats, a qui se'ls agreugen els quadres de malalties físiques o psicològiques i els crea un malestar emocional associat a la pèrdua dels vincles amb la comunitat, els veïns i comerciants que els podien donar un cop de mà, o amb els professionals assistencials i recursos que coneixen.

Del recompte també s'extreu que hi ha "noves dinàmiques" en el sensellarisme. Per exemple, s'han comptabilitzat moltes més persones que potser durant el dia fan la seva, però que a l'arribar la nit busquen un lloc per agrupar-se amb altres en la mateixa situació per trobar més protecció i seguretat a l'hora de dormir. També hi ha un increment de tendes de campanya.

Fernández ha alertat del creixement de discursos aporofòbics —en contra de la presència dels pobres— i ha indicat que els desallotjaments són "motivats entre altres coses per queixes o reaccions que associen el sensellarisme amb problemes de salubritat o seguretat i criminalitzen de nou aquests col·lectius". D'aquesta manera, ha continuat, es justifiquen més ordres de desallotjament.