Quatre hores pentinant els carrers de Barcelona per saber quantes persones dormen al ras

BarcelonaAmb l'objectiu de comptar les persones que dormen al ras a Barcelona, més de 600 voluntaris d'Arrels Fundació s'han distribuït per tots els districtes de la ciutat aquest dimecres a la nit en grups de 15, amb bolígraf, paper i un mapa de la zona que els tocava examinar. Per cada persona localitzada, una creueta al plànol i una entrada a l'aplicació que l'entitat ha creat per a aquest dia. Tot i que els resultats no es coneixeran fins d'aquí uns dies, quan s'hagin polit les possibles duplicacions, a l'entitat referent de l'atenció al sensellarisme ningú no dubta que se superarà la xifra de les 1.384 persones de l'últim recompte, de fa dos anys. De fet, aquest any, l'Ajuntament de Barcelona ja estima que són 1.500, sense comptar les que tenen un sostre en un centre d'acollida, hostal social o alberg d'emergència. "Aquest any les dades seran dramàtiques", augura el José Luis, un dels voluntaris.

L'ARA acompanya un equip de quatre voluntaris pel barri de la Sagrera en una nit en què ja es deixa notar el termòmetre de desembre, però no prou perquè l'Ajuntament de Barcelona engegui l'operació Hivern, que s'activa quan les temperatures baixen per sota dels 5 graus centígrads. Els cartons o els sacs de dormir són com una fina capa per on el fred i la humitat calen els cossos dels que intenten descansar al ras sense cap altre abric. L'única instrucció que es dona en el punt de sortida d'aquesta particular ruta és que no es destorbi aquestes persones, ni s'envaeixi "la seva intimitat", relata la directora d'Arrels, Bea Fernández. El recompte és un cens amb el triple objectiu d'obtenir una fotografia actualitzada del fenomen del sensellarisme, que va en augment i s'escampa més enllà de l'àrea metropolitana; dimensionar els recursos que es necessiten, i conscienciar la ciutadania de la problemàtica, explicava Fernández abans de l'inici de l'activitat. Entre les 10 de la nit i les 2 de la matinada, els voluntaris caminaran i examinaran jardins, places i carrers.

El recompte arriba tan sols unes poques setmanes després que en aquest barri de la Sagrera hi hagués un ensurt en un dels assentaments informals que havien crescut just a sota del pont de Calatrava. Un incendi va destrossar diverses barraques el 19 de novembre a la nit i el consistori va donar l'ordre de desallotjar tot el poblat i deixar sense cap sostre una trentena de residents. Lluny de desaparèixer, aquestes persones busquen nous espais on instal·lar-se, i Fernández apunta que el recompte ha de servir també per saber si aquests "moviments" han fet que aquestes persones es traslladin a barris que fins ara no tenien experiència en el sensellarisme.

A cobert

Des de la parada de La Sagrera, els 15 voluntaris es reparteixen per les zones que tenen assignades. Menys de cinc minuts abans de començar la caminada per una avinguda Meridiana en obres, ja es troben la primera persona dormint a l'interior d'un caixer automàtic. En pocs metres, en localitzen quatre més en una mena de galeries comercials cobertes, on hi ha qui dorm tapat de cap a peus per mantes pesades, d'aquelles que triomfaven a les cases abans de la irrupció dels lleugers nòrdics. Un altre home, també solitari, es distreu mirant vídeos al mòbil, sense fer cas de l'estrany grup que s'atura davant seu. "A aquest el conec", salta un dels voluntaris quan veu una persona sense llar. L'ha vist aquesta mateixa tarda mentre esperava que li carreguessin la bateria del mòbil en un local comercial. "La majoria tenen cura a deixar-ho tot net al matí perquè ni veïns ni comerciants es queixin i els facin fora", expliquen els voluntaris.

Als jardins del costat de l'Hipercor, que oficialment reben el nom de la plaça de la Concòrdia, els bars del voltant estan força plens de clients que sopen. Just al centre hi ha tres cartons, un al costat de l'altre, en què hi ha dos homes dormint o descansant sota el pes de les mantes, mentre un tercer està dret uns metres més enllà. En un cantó, un carro de supermercat ple de pertinences.

En un moment de la ruta, als voluntaris els sorgeix el gran dubte de si un home que està assegut en un banc pot ser una persona sense llar o és un veí que fa l'última cigarreta abans de pujar a casa. "L'hi preguntem?", se sent, però del debat conclou que és millor no fer-ho i tampoc no el comptabilitzen. En sorgiran més, de dubtes. "Potser és massa d'hora i hi ha persones que esperen que els carrers es calmin per anar al seu lloc i descansar", apunten.