Desallotgen l'assentament de Bac de Roda que es va incendiar dimarts

BarcelonaL'endemà de l'incendi que va causar dos ferits lleus, la Guàrdia Urbana ha desplegat aquest dimecres al matí un dispositiu especial per desallotjar els assentaments de barraques situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera. L'assentament està ubicat a la cantonada entre els carrers Bac de Roda i Huelva. Fins allà, s'hi han desplaçat diversos agents –que coordinen l'actuació–, i també furgons dels Mossos d'Esquadra, camions dels Bombers de Barcelona, personal del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) i dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquesta zona hi malviuen al voltant d'una cinquantena de persones, segons les dades del sindicat d'habitatge de Sant Andreu. Fonts municipals ja van confirmar dimarts que entre aquestes famílies també hi ha menors. L'actuació s'ha produït un dia després de l'incendi i està motivada, com sol passar en aquests casos, per un informe dels Bombers que conclou que a la zona hi ha un "risc molt greu" per a les persones que hi habiten i que cal actuar amb "caràcter d'urgència".

Els veïns de l'assentament i dels carrers del voltant van patir un fort ensurt dimarts, quan a quarts de set del matí diverses explosions els van despertar. Poc després, una gran columna de foc i fum va calcinar sis de les barraques que hi havia en aquest solar, propietat d'Adif, i que és a tocar de les obres de la Sagrera.

Els últims mesos la convivència a la zona s'havia tornat més tensa pel volum de persones i barraques al solar i l'acumulació de brutícia i conflictes. "Van començar sent només unes quantes barraques, però en l'últim any o any i mig això s'ha omplert", explicava l'Ángel a l'ARA. "La veritat és que jo per aquí de nit intento no passar-hi, perquè em fa por, a banda que amb tanta brutícia acumulada hi ha unes rates enormes", assegurava la María Dolores. "Sentim impotència i ràbia", afegia el Jaume, que assegura que algunes de les persones que ocupaven el solar "es dediquen bàsicament a robar".

Sensellarisme canviant

El cens del sensellarisme no ofereix un perfil de qui són les persones que malviuen al carrer o en infrahabitatges, però, segons les entitats socials, en molts casos la falta de permisos de residència i les traves burocràtiques que n'impedeixen la regularització obliguen aquestes persones a buscar-se un lloc on sobreviure en una ciutat on cada cop hi ha menys solars buits. En total a Barcelona actualment s'han comptabilitzat una seixantena d'assentaments de barraques i més de 500 persones vivint en barraques o locals ocupats, a banda de les 1.500 que sobreviuen a la intempèrie.

Amics del Moviment Quart Món fa 25 anys que acompanya persones que viuen en naus industrials. Segons explica el director de l'entitat, David Espinós, la pressió policial i urbanística les obliguen a traslladar-se sovint i moltes famílies opten per anar a polígons industrials de l'àrea metropolitana, on queden més "amagades i invisibilitzades" tant per a la policia com per als veïns i els serveis socials. Per això, retreu que la política de netejar un assentament no soluciona la problemàtica del sensellarisme sinó que "l'escampa o el concentra" perquè en cap cas s'aborda l'arrel del problema.

Espinós subratlla com en els últims anys ha canviat la fotografia del sensellarisme. A mesura que desapareixen els solars i les naus industrials, les persones que hi vivien ocupen antics locals comercials en desús, així que ja no disposen d'un espai adient per emmagatzemar la ferralla que recullen pels carrers i que, per a la majoria, és l'única font d'ingressos.

Malgrat les mancances socials, Barcelona és de les poques ciutats que tenen un programa i serveis d'atenció específica per al sensellarisme. Amb tot, Espinós reclama més "coordinació entre administracions i serveis" per orientar les famílies en els circuits per trobar ajudes.