Durant les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener, entre els barris d’Hostafrancs i la Bordeta, de Barcelona, s’han localitzat diversos accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil. Les troballes s’han produït en diferents moments de principis de març i s’està treballant per identificar quins refugis són. El primer accés es va detectar el 3 de març al migdia, coincidint amb la fase inicial de les obres. Al subsol hi van trobar 12 esglaons fins al tapiat. Aquella mateixa tarda hi van localitzar un segon accés, que també consta de 12 esglaons. El tercer accés disposa de 15 esglaons i es va identificar l'11 de març. L’ordre de les troballes respon a l’evolució de les obres, que van començar a la banda del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete.

Jordi Merino fa quinze anys que presideix la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. A la seu de la FEEC de la Rambla, just davant de la plaça Reial de Barcelona, Merino rep l'ARA i admet que aquests anys "han semblat mig segle", ja que les coses han canviat molt. Quan Merino va arribar a la presidència cap dels esports que són sota el seu paraigua eren olímpics. Ara ja ho són dos, l'escalada i un esquí de muntanya que dona medalles. Però també han canviat coses en negatiu, especialment la relació de moltes persones amb la muntanya. A la FEEC ho saben prou bé, ja que alguns dels refugis que gestionen han estat destrossats últimament, com aquell de Besiberri (Alta Ribagorça).

Al subsol de Barcelona hi ha censats més de 1.322 refugis de la Guerra Civil, però n'hi ha molts més que no figuren enlloc i cada any se'n descobreixen de nous. L'últim ha sortit a la llum durant les obres de l'estació de La Sagrera i no figurava al cens de refugis de 1938. L’estructura, vinculada a l’antiga estació de mercaderies, destaca per la seva tipologia de búnquer, i el seu estat de conservació és força espectacular. Iniciada el 1917, l'estació de mercaderies va entrar en funcionament a ple rendiment l’any 1923 i va ser durant molts anys també duana de productes que arribaven de l’exterior. Es va desmantellar a la dècada dels noranta i està previst que s'enderroqui.

Al subsol de Barcelona hi ha censats més de 1.322 refugis de la Guerra Civil, però n'hi ha molts més que no figuren enlloc i cada any se'n descobreixen de nous. Aquest gener s’ha obert al públic el refugi de la Torre de la Sagrera, i el Servei d’Arqueologia n'ha documentat i estudiat dos més. Un es va localitzar el febrer del 2023, al número 48 del carrer Piquer del barri del Poble-sec. És el número 0292 i va rebre finançament públic. Com és habitual en molts refugis, estava ple de runa fins a arribar al mur de maçoneria que tapiava la galeria, perquè Franco en va fer clausurar molts. El dictador temia que s’hi amaguessin els seus enemics polítics i servissin com a magatzems d’armes.

5.30 am, Khàrkiv, Ucraïna. Dos homes amb armilles i cascos antibales entren en un minibús. El Maksym té 36 anys i el Ruslan, 42. Estan a punt d'entrar a l'infern de la guerra a l'est d'Ucraïna. Els animals també pateixen la guerra. I en aquest punt, milers d'animals s'han quedat atrapats sense ningú que en tingui cura. L'automòbil està carregat de gàbies, medicaments i altres equips especials per atrapar i rescatar animals. Durant el darrer viatge d'aquest comboi a Vovchansk, regió de Khàrkiv, els activistes van estar a punt de morir quan un dron rus va llançar un míssil que va explotar a 3 metres del cotxe. Les finestres van saltar pels aires i els rescatadors van resultar ferits, però van aconseguir escapar de la zona de bombardeig i salvar gairebé quaranta animals. Desafortunadament, un gos pastor anomenat Jesse no va sobreviure, i com es va determinar més tard en una clínica veterinària, va morir d'un atac de cor causat per l'estrès i la por que havia patit.

"Sonaven les sirenes i tenien 10 minuts per baixar al refugi. Podien estar-s'hi entre 10 minuts i 3 hores". Ho explica l'escriptora Ascen Capel a una nena d'11 anys, la mateixa edat que tenia la mare de Capel quan s'amagava dels bombardejos feixistes al refugi de la plaça Revolució del barri barceloní de Gràcia, que es tornarà a obrir al públic el 12 d'agost. L'inici de les visites guiades en grups reduïts que organitzen el Taller d'Història de Gràcia i el districte coincidirà amb les festes de Gràcia.

Els anys de Guerra Freda, amb l'amenaça nuclear a l'ordre del dia, van empènyer Europa a rearmar-se i a preparar la seva població com no ho havia fet mai. Amb la caiguda de l'URSS, però, l'amenaça va quedar difuminada i molts països van oblidar el perill. Ara, després de l'atac de Rússia a Ucraïna -que tants polítics i analistes descartaven fins que no van començar a ploure bombes-, ja res sembla impossible. Pocs dies després de l'inici de la invasió, el president rus, Vladímir Putin, ordenava posar en alerta màxima les unitats de dissuasió, és a dir, ordenava posar a punt per al combat el seu arsenal nuclear. A més a més, la d'Ucraïna s'ha convertit en la primera guerra amb centrals nuclears preses com a ostatge després que les tropes russes s'apoderessin de Txernòbil i de la lluita aferrissada pel control de la central de Zaporíjia, la nuclear més gran d'Europa.

Dejà s’an iniciat es òbres d’adequacion deth Refugi dera Honeria, un projècte deth Conselh Generau d’Aran qu’a coma objectiu potenciar e valorizar tota aguesta zòna e es sòns entorns. “Damb aguest projècte s’amiaràn a tèrme non sonque era reforma e adequacion deth refugi actuau senon tanben un seguit d’actuacions de condicionament enes camins istorics dera Val de Toran e era senhalizacion d’itineraris de senderisme, qu’ajudaràn a potenciar eth desvolopament toristic dera zòna d’ua forma responsable e sostenible”, afirme era sindica d’Aran, Maria Vergés.

Els carrers de Barcelona van ser bombardejats des del 13 de febrer del 1937 –aquell dia el creuer italià Eugenia di Savoia va llançar els seus obusos contra la fàbrica Elizalde– fins al 24 de gener del 1939. Durant aquells dos anys de terror aeri hi va haver molta fam, però l'esforç ciutadà va fer possible la construcció d'un total de 1.274 refugis. Alguns eren tan clandestins que fins ara, més de 80 anys després del final de la Guerra Civil, no han sortit a la llum. Un d'ells era ben bé al centre neuràlgic de la capital catalana: sota la plaça adjacent al Palau de la Generalitat. Es va construir perquè el president català, Lluís Companys, i el seu govern poguessin continuar treballant malgrat la pluja de bombes. Com molts altres refugis, va ser tapiat amb runa pel govern franquista, que temia que es pogués utilitzar com a amagatall de persones o armes. Estava amagat rere un mur del soterrani del Palau de la Generalitat.

Eth Conselh Generau a adjudicat es òbres d’adequacion deth Refugi dera Honeria e es camins dera Val de Toran. Aguest projècte de valorizacion toristica a coma principau objectiu era potenciacion d’aguesta zòna de forma responsable e sostenible, e ei previst qu’es trabalhs d’adequacion e melhora siguen finalizadi en mai de 2021

Aguest deluns s’an incorporat ara brigada de servicis deth Conselh Generau d’Aran 11 peons e 4 oficiaus de prumèra, 15 persones contractades temporaument peth govèrn aranés entara tempsada d’ostiu que, deuant es 10 persones contractades en 2019, aumenten un 50% aguest tipe de contractacions.