Ihsane és un mot àrab que reflecteix un ideal espiritual de bondat i altruisme. En àrab les paraules són conceptes vagues, "pensaments nòmades", ens explica una ballarina amb traductor al català; com ho són les formes sinuoses de la seva escriptura, que es dibuixa a les parets d'una escola alcorànica on un mestre fa repetir paraules als alumnes i al públic, seguida d'una dansa de braços ondulants com la cal·ligrafia en una escena hipnòtica.

Joves, vitals, energètics i amb una tècnica extraordinària. Així són els onze ballarins cubans de la companyia Acosta Danza que aquest divendres van presentar a l’espai Mirador del Festival de Peralada l’espectacle Folclor, tres coreografies contemporànies que s’inspiren en diferents aspectes de la cultura cubana.

L’energia i vitalitat dels joves ballarins de la companyia Ailey II van tornar a generar crits d’entusiasme entre el públic de LaFACT de Terrassa. Un cop més, aquest cap de setmana van mostrar la seva tècnica sense límits en uns cossos versàtils capaços de dansar-ho tot.

La Sydney Dance Company, dirigida per Rafael Bonachela, ha fet estada al Mercat de les Flors amb dos espectacles extraordinaris. El primer, Ascent, consta de tres coreògrafs molt diferents que demostren la versatilitat d’uns ballarins de tècnica superba alhora que és un retrat excel·lent de les diferents formes de la dansa actual. Mentre I am-ness, de Bonachela, és una peça íntima i emocional d’estil neoclàssic que destaca per la seva emotivitat, bellesa i elegància exquisida, The shell, a ghost, the host & the lyrebird, de la coreògrafa valenciana Marina Mascarell, és més teatral i a partir d’una escenografia de teles que mouen els ballarins penjant-se de llargues cordes per construir imatges evocadores mostra l'essència de la natura australiana.

La dansa de Xie Xin és senzillament fascinant. La coreògrafa i ballarina de Shanghai va presentar divendres a LaFact de Terrassa la seva obra From in, interpretada pels nou ballarins de la seva companyia, Xiexin Dance Theatre, dins de la Quinzena Metropolitana de dansa. I vam quedar fascinats. Inspirada en l'ideograma ⼈ de la cal·ligrafia xinesa, que significa "humà" –és curiós que fa tot just un mes la companyia taiwanesa Lee Yin-ying presentés una obra sobre el mateix tema al Mercat de les Flors–, Xie Xin se centra en el punt d'unió d'aquestes dues línies que van en direccions oposades i connecten les relacions amb els altres.

Sempre sorprenent, la producció Faun/Noetic de Sidi Larbi Cherkaoui, presentada ahir al Liceu pel Ballet del Gran Teatre de Ginebra, va captivar el públic per la seva impactant fusió de moviment, música i conceptes filosòfics. 

La dansa de Taiwan ha estat la protagonista aquest cap de setmana al Mercat de les Flors amb dues companyies que actuaven en sessió contínua en homenatge a les seves tradicions ancestrals. Amb un commovedor espectacle de tan sols 35 minuts, el coreògraf i ballarí Wang Yeu-kwn i la seva companya Lee Yin-ying van obrir la vetllada amb Beings, una peça reflexiva i íntima, magníficament ballada, que homenatja l’antiga tradició de l’escriptura xinesa sobre el paper d’arròs. Wang apareix a l’escenari carregant una immensa bola de paper que a poc a poc pren vida. La magnífica il·luminació focalitzada en el paper crea ombres i figures que desperten la imaginació del públic fins que en surt la ballarina com la papallona de la crisàlide. Beings és un pas a dos de contactes íntims, es balla en poc més d’un metre quadrat i a càmera lenta, i les formes que extreuen els dos cossos són imaginatives, com el canvi de samarreta entre tots dos, el dibuix en què ella el converteix a ell, l’explosió de blanc i negre en una escena de bellesa incorpòria o el palíndrom final en què ell queda atrapat en la crisàlide. Beings convida a somiar.

La Nit Europea de la Dansa ha sigut un gran colofó a la 40a edició de la temporada de dansa a La FACT Cultural de Terrassa, amb cinc parelles de ballarins de les millors companyies europees que han ofert una gala en què el ballet clàssic pur ha estat el més aplaudit per l'alta qualitat dels ballarins. Héloïse Bourdon i Jérémy-Loup Quer, primers ballarins del Ballet de l’Òpera Nacional de París, van obrir la vetllada amb el pas a dos d’El trencanous en l'adaptació coreogràfica de Rudolf Nuréiev. El resultat va ser de gran elegància, ell amb bons salts i ella d’una gràcia gairebé infantil. Van completar el programa amb el pas a dos blanc d'El llac dels cignes, mancat de la màgia necessària.

La Dido & Aeneas estrenada al Liceu és un espectacle atrevit, contemporani i preciosista. A priori, els elements en joc són dels millors: una òpera de Henry Purcell que atura el temps i concentra emocions intenses, uns músics i cor, Les Arts Florissants, liderats per William Christie, i uns ballarins capitanejats per una de les coreògrafes espanyoles més reconegudes del panorama internacional, Blanca Li. I malgrat els ingredients, la barreja no qualla.

Lucía Lacarra és una ballarina d'un altre planeta. La seva aparent fragilitat, flexibilitat, delicadesa, elegància i expressivitat són captivadores. Impossible apartar-ne la mirada. In the still of the night és el seu últim treball, que li ha valgut el Premi Max 2022 a la millor intèrpret femenina de dansa. L'ha creat amb la seva parella, Mathew Golding, partint de la delicadesa poètica i subjugant que emana de la seva dansa.

'Asylum', de la Kibbutz Contemporary Dance Company

LaFact Cultural de Terrassa. 30 d'abril del 2022

Amb disset ballarins en escena, l‘actuació de la Kibbutz Contemporary Dance Company dissabte a LaFact va ser, sens dubte, l’espectacle més potent que ha presentat la 39a Temporada BBVA de Dansa de Terrassa. La companyia israeliana, amb seu en un autèntic kibbutz al nord de Galilea i de qui ja havíem vist If at all al Festival Grec fa sis anys, s’ha presentat amb l’obra Asylum, un cant a les migracions, l’exili i els motius que les causen, tot explicat des de l’abstracció, amb un llenguatge físicament exigent, dinàmic i ambigu.

]]>

Gala Internacional de Dansa

LaFACT de Terrassa. 23 d'abril del 2022

Malgrat la pluja amb calamarsa i ser Sant Jordi, el públic de la Temporada de Dansa de Terrassa no es va voler perdre la ja tradicional Gala Internacional. I van fer molt bé, ja que la vetllada va ser realment diferent de la d’anys anteriors, amb ballarins molt bons i un pas decidit cap a la dansa contemporània que ens va estalviar veure els passos a dos de sempre del repertori clàssic.

]]>

Compañía Antonio Najarro

Factoria Cultural de Terrassa. 19 de febrer del 2022

Antonio Najarro, que va ser director del Ballet Nacional d’Espanya, ha presentat aquest cap de setmana la seva nova companyia a La Fact de Terrassa amb l’espectacle Alento, deu peces enllaçades que fusionen el flamenc i la dansa espanyola amb noves propostes contemporànies i jazzístiques que busquen l'espectacularitat. Balls grupals en què els dotze ballarins i ballarines dibuixen formes geomètriques al so d’uns zapateados amplificats de gran efectisme. Les noies, de gestos i braços precisos i amb uns vestits sedosos, fan volar les seves amples faldilles en moviments sensuals mentre toquen les castanyoles.

]]>

'El trencanous'

Gran Teatre del Liceu. Fins al 4 de gener

El Gran Teatre del Liceu s’uneix a la tradició de representar el ballet El trencanous, de Txaikovski, amb una proposta radicalment diferent, a tot color i amb orquestra en directe. Com sorgit d’un musical de Broadway o del West End, el coreògraf francès Kader Belarbi i el ballet del Théâtre du Capitole de Tolosa mostren un món de fantasia amb vestits de molts colors dissenyats per Philippe Guillotel i elements escenogràfics d'Antoine Fontaine que canvien de posició, s’amaguen, s’obren i ressorgeixen per als canvis d’escena. A això s'hi afegeixen icones infantils: la protagonista és una nena amb trenes color pastanaga com Pippi Langstrump, els ratolins són aranyes com l’Aragog de Harry Potter i els nens que se’n van d’aventures bé podrien ser Els cinc d’Enid Blyton. 

]]>

Acosta Danza

Factoria Cultural de Terrassa. 4 de desembre del 2021

El prestigiós ballarí cubà Carlos Acosta ha presentat aquest cap de setmana a la Factoria Cultural de Terrassa la seva companyia Acosta Danza, amb l'espectacle Evolution, un programa que s’endinsa en el llenguatge contemporani sense deixar de banda la tècnica clàssica, que a Cuba forma part de la idiosincràsia nacional. Els dotze ballarins de la companyia són joves, amb una forma física incansable, una tècnica afinada i la vitalitat desbordant que aporta la joventut. Totes aquestes qualitats queden més que demostrades a les tres peces que interpreten a l’espectacle, Satori, de Raúl Reinoso; Paysage, soudain, la nuit, de Pontus Lidberg, i Twelve, de Jorge Crecis. 

]]>

'Tarda de Stravinsky'

Factoria Cultural de Terrassa. 9 d'octubre

Aquest any es commemoren els 50 anys de la mort d’Igor Stravinsky, un músic que va revolucionar la història de la música i de la dansa. Per aquest motiu, el Balletto del Sud, dirigit per Fredy Franzutti, ha recuperat el seu programa Tarda de Stravinsky, estrenat el 2014, que hem vist aquest cap de setmana a la Factoria Cultural de Terrassa. L’ocell de foc de Franzutti és una revisitació del ballet original de Mikhaïl Fokin inspirat en una faula russa però transportat al món del còmic i de la pel·lícula Conan el bàrbar, de John Milius. Veure el protagonista, Matias Iaconianni, i els seus col·legues amb un casc amb banyes en una coreografia de llenguatge acadèmic clàssic desconcerta. Amb tot, el ballarí va convèncer pel físic imponent i la força del ball. La princesa Zarievna, a càrrec d’Alice Leoncini, va ser delicada i alegre en el seu paper, mentre que Carlos Montalván va convèncer com a mag Kasxei, tot i que semblava més el Nosferatu de Murnau per les seves llargues ungles. L’estrella va ser sens dubte Núria Salado, un magnífic ocell de foc vestit de flamants plomes vermelles que recordava la ballarina Rosella Hightower amb els seus eterns vestits de plomes. Àgil, energètica, de salts espectaculars i moviments petits i ràpids, la barcelonina va combinar a la perfecció estil i expressivitat incisiva.

]]>

'Rèquiem nocturn'

Mercat de les Flors. Festival Grec. 7 de juliol del 2020

Lamentable. I no ho dic per l’espectacle, que és un bon espectacle. Sinó per la decisió del seu creador i director, Pere Faura. Faura abdica. Rèquiem nocturn és l’últim espectacle que ha fet i que farà com a impulsor i com a companyia. Està lògicament cansat, diria que tip, de les dificultats de dedicar-se a la dansa al nostre país. Faura té talent i aquest talent no s’ha de malbaratar. Però si les arts escèniques viuen en la precarietat vital des de sempre, en el camp de la dansa es tracta d’una agonia que afecta fins i tot els que més brillen, encoberta per la il·lusió, per l’amor dels qui van ser tocats per Terpsícore.

]]>