La mezzosoprano Anna Alàs i Jové (Terrassa, 1980) viu un dels millors moments d'una trajectòria artística desenvolupada sobretot a Alemanya. El 6 de juliol s'estrena en el paper principal de l'òpera Carmen de Bizet a Heidelberg, amb direcció escènica d'Anja Kühnhold. A més d'una notable carrera operística, Anna Alàs i Jové és una magnífica liederista, una faceta en la qual encapçala propostes com Lírica catalana, amb la pianista Laura de Arenzana, i Dames d'Ègara, un projecte amb el pianista Maxim Shamo que inclou joies com uns poemes de Marta Pessarrodona musicats per Elisenda Fàbregas. "Són quatre cançons molt boniques, i durant l'estudi vaig haver de parar perquè estava plorant com una Magdalena", explica en una entrevista amb l'ARA a la cafeteria del Palau de la Música.

S’ha de reconèixer la gran tasca del Palau de la Música amb l’òpera. Certament, molts dels títols programats demanen una escenificació i no sempre l’estatisme de les obres seleccionades ajuda a la plena implantació d’un repertori centrat en el barroc tardà o en el classicisme. Però l’excel·lència dels resultats i els encerts dels repartiments ens fan passar unes nits meravelloses. I aquest és el cas del títol que obre el cicle operístic de l’auditori modernista: Giuseppe riconosciuto, de Domènec Terradellas (1713-1751).

Per a la primera nit de música clàssica a l'Espai Ter, el Festival de Torroella de Montgrí ha programat la recuperació històrica de l'oratori barroc Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, escrit el 1736 a Nàpols i inèdit als escenaris catalans fins al 1995. Es tracta d'una peça de factura musical extraordinària, amb una escriptura elegant i elaborada, que no anticipa la depuració del primer classicisme del segle XVIII, sinó que consolida l'estil i el gust de la monodia contrapuntística de mestres anteriors com Händel, Alessandro Scarlatti o Pergolesi.

La mezzosoprano Anna Alàs i Jové (Terrassa, 1980) viu un moment especialment fructífer. Amb pocs mesos de diferència, ha encarnat el rol principal de La Cenerentola de Rossini a l’Òpera de Colònia i el d’Ottavia de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a l’Òpera de Wuppertal. Ja té la vista posada en la temporada vinent, però abans, el 29 de juliol, participarà en el concert inaugural del 43è Festival de Torroella, amb Vespres d’Arnadí, Alicia Amo, Mercedes Gancedo, Rafael Quirant, Roger Padullés i Jorge Navarro. Interpretaran l’oratori en tres actes Giuseppe riconosciuto (1736) del compositor català Domènec Terradellas. Alàs treballa més a l’estranger que no pas a Catalunya, però el 30 de novembre la tindrem al concert d’homenatge a Maria Callas al Palau de la Música, organitzat per l'ARA.

L’ARA commemorarà el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977) amb un concert especial Palau de la Música el 30 de novembre a les 21.30 h. Serà en la tradicional Nit de l’ARA, que s’organitza cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. Per recordar la diva entre les dives, la soprano que va marcar l’òpera sobretot als anys cinquanta, s’ha convocat tres de les millors veus de la lírica catalana: la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové, la soprano tarragonina Marta Mathéu i la soprano barcelonina Serena Sáenz. En el programa no hi faltaran algunes de les àries més representatives de la trajectòria de Maria Callas, d’òperes com Norma de Bellini, Gianni Schicchi de Puccini i Carmen de Bizet, cadascuna inscrita en un estil diferent.

Quan les coses funcionen, i funcionen bé, hom té la sensació de viure en el millor dels mons possibles, com diria Voltaire a Candide. I no crec que sigui càndid afirmar rotundament que Ludovic Morlot és un encert per encarar programes tan interessants com el del cap de setmana davant de l’OBC.

Anna Alàs Jové, Alexander Fleischer

Petit Palau, 7 de juny del 2021

]]>

Anna Alàs

Cruïlla XXS. Recinte Modernista de Sant Pau. 13 de juliol del 2020

La de mezzosoprano ha estat sempre una tessitura que, tot i ser destinatària de papers lluïts i que donen nom a òperes de gran fama com ara Carmen, mai ha estat envoltada del glamur de les sopranos. A més, sovint ha hagut d’assumir rols masculins assignats fa tres segles als castrats, i que ja fa dècades que assumeixen contratenors. Potser per això, la broma que representa Sexy Lady de Ben Moore –dedicada a Susan Graham– i que la mateixa Anna Alàs i Jové ha traduït i que es va reservar com a bis en el recital que comentem, esdevenia tota una declaració de principis.

]]>

Entreteniment, distensió i fins i tot un toc d'humor. Això és el que promet la mezzosoprano Anna Alàs en el concert que oferirà el dilluns, 13 de juliol, al recinte modernista de Sant Pau: "Hem de recuperar l'esperit del benestar i l'alegria després de tants mesos de confinament", afirma la cantant terrassenca, que resideix a Berlín. Després de les cancel·lacions per culpa de la pandèmia de covid-19 i l'estat d'alarma, la jove cantant està contenta de poder tornar a pujar a l'escenari i assenyala que s'ha "demonitzat" l'activitat artística, quan "hi ha activitats més perilloses a les quals s'està donant cabuda" en la represa.

]]>