No hi ha hagut canvi. El PP no només revalida la majoria absoluta a Galícia sinó que suma setanta mil vots més que a l’anterior convocatòria electoral. El PSOE s’enfonsa fins a la tercera posició i el lideratge de la oposició l’ostentarà el BNG. És un dels titulars de la nit: l’alternativa al PP la representa el nacionalisme. Avui a l’ARA en parlem amb l’advocat i analista polític, Xoan Antón Pérez Lema.

“És com si Santiago sencera hagués desaparegut”, repeteix Democracia Ourensana. Durant les darreres dècades, la província d'Ourense ha perdut més de 150.000 habitants, i l'envelliment de la població no augura millora. Quan un neix aquí aprèn a normalitzar-ho, com si els cartells d'“En venda” fossin part del paisatge. Però el dolor no se'n va mai: i aquest sentiment de greuge, nascut de l'abandonament, no empeny una resposta política des de l'esperança, sinó des de la provocació, des del rebuig.

Aquest és Feijóo, ahir a la nit, felicitant el candidat del PP a Galícia, Alfonso Rueda, que ahir va guanyar per majoria absoluta. El PP continuarà governant Galícia i Feijóo ha salvat la posició.

Avui s’acaba la campanya electoral a Galícia i al PP estan enceses totes les alarmes. Tenen por que els vots que vagin a Vox restin als populars els vots necessaris per obtenir la majoria absoluta. Perquè, com saben, si el PP no guanya per majoria absoluta, no governarà. Mirin si tenen por del resultat, que avui a La Razón surt a la mateixa frase “PP” i “perdre”: “Si el PP perd la Xunta, serà per Abascal”. No recordo un titular més derrotat a 48 hores d’obrir les urnes. De fet, els missatges del PP de les últimes hores són dos: no voteu Vox (feu vot útil) i el BNG és radicalitat. Diumenge sortirem de dubtes.

Hi ha un tall de l’APM?, extret d’una entrevista a Jordi Pujol, en què el president diu: “Això, d’una manera molt absurda, s’acaba de complicar bastant”. Doncs això és, exactament, el que acaba de passar-li a Feijóo. Quan falten sis dies per a les eleccions a casa seva, a Galícia, on si no acaba governant serà un fracàs que els seus no li perdonaran, es reuneix amb un grup de periodistes i així, de manera informal, els diu que està obert a concedir un indult a Puigdemont, condicionat, esclar (perquè és un perdó després d’una condemna), que s’entregui, el jutgin (i entre l’entrega i el judici segur que hi hauria presó), demani perdó i renunciï a la via unilateral. I a més a més, el PP admet que quan van estar parlant amb Junts l’estiu passat per la investidura de Feijóo van estudiar la legalitat d’una amnistia. A què treu cap que Feijóo, després d’haver-se passejat per Espanya contra l’amnistia, ara adopti un to més conciliador? Conciliador sent generosos, perquè les condicions que posa per a l’indult ja sap que no passaran mai, Puigdemont no s’entregarà i si el detenen no demanarà perdó. Per què en parla Feijóo, si això és fer-li un regal al PSOE, que ara diu que ja està bé d’anar contra seus socialistes per l’amnistia si Feijóo admet que la van estar estudiant. I és fer-li un regal a Vox, que diu que el PP no és prou espanyol. 

¿L’inici accidentat de la legislatura actuarà com a vacuna o serà la tònica general? I si és així: ¿quant de temps podrà durar la legislatura? Aquestes són les dues preguntes que es fa tothom a Madrid i que no tenen una resposta clara.

A hores d’ara, no hi ha ningú a Galícia que no sàpiga què són els pèl·lets, les boles de plàstic que s'estenen a poc a poc per la costa del nord d'Espanya fruit d'un abocament d'un vaixell en costes portugueses. En plena precampanya, els partits de l’oposició gallega han carregat contra el govern del PP a la Xunta per treure ferro a una marea de plàstic que ja està investigant la Fiscalia de Medi Ambient. Si el candidat del PP i president de la Xunta, Alfonso Rueda, assegurava ahir que els pèl·lets no eren tòxics, avui ha reculat i ha elevat a nivell 2 el pla territorial d’emergència, seguint les passes d'Astúries. Aquesta mesura, que també ha decretat Cantàbria aquest dimarts, permet al govern espanyol col·laborar en la neteja de les platges.

El 8 de desembre passat, ja fa un mes, el Toconao, un vaixell amb bandera de Libèria, va perdre uns sis contenidors davant les costes portugueses, un dels quals portava com a càrrega 26 tones de bosses de 15 quilos de pèl·lets de plàstic, unes boles petites, de la mida d'una llentia, que es fan servir per fabricar productes de plàstic més grossos. Aquests pèl·lets, ja lliures fora de les bosses en la seva gran majoria, estan arribant a la costa gallega i, pel que es va saber ahir, també a l'asturiana. En aquesta història encara hi ha moltes incògnites obertes. No està clara la toxicitat d'aquests pèl·lets, tot i que les entitats ecologistes i alguns científics ja han avisat del perill que suposen per al medi ambient i per a la fauna. Tampoc se sap què portaven els altres contenidors i si podien portar també elements tòxics. I, el més preocupant, no està del tot clar per què no han funcionat les alertes i per què fins un mes després no s'han començat a prendre mesures per part de les institucions per solucionar el que sens dubte és un greu problema ambiental. De moment, la Fiscalia General de l'Estat, concretament la seva unitat especialitzada en medi ambient, ja ha obert diligències, i això potser permetrà veure'n més clarament les afectacions i determinar si algú ha comès algun delicte i també les responsabilitats en la resposta al fet.

A Madrid encara s’està paint la ressaca electoral de les eleccions a Euskadi i Galícia de diumenge. Els resultats de les basques i gallegues suposen un cop per a la coalició de govern de Pedro Sánchez, així com un revés a la línia dura del PP de Pablo Casado enfront de la moderació del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que revalida una quarta majoria absoluta en un moment de fragmentació de la dreta espanyola. Però ni a la seu del carrer madrileny de Ferraz (PSOE) ni a la de Génova (PP) estan disposats a fer autocrítica en clau estatal i s’acusen mútuament de l’auge sobiranista als dos territoris –tres quartes parts del Parlament basc és sobiranista i el BNG ha tornat a renéixer de les cendres i ja és segona força–. Per la seva banda, Podem deslliga Pablo Iglesias, reelegit secretari general en ple confinament, de la desfeta electoral.

Cap líder estatal surt reforçat de les eleccions a Euskadi i a Galícia. El president espanyol, Pedro Sánchez, que havia plantejat el 12-J com un baròmetre de la gestió de la crisi del coronavirus, suma només un escó a Euskadi, mentre que el sorpasso del BNG, que reneix de les cendres, suposa un cop dur per al PSOE a Galícia. Pel que fa al líder dels populars, Pablo Casado, la quarta majoria absoluta de Feijóo, sumada a la pèrdua de quatre escons a Euskadi, suposa el fracàs de l’estratègia de la línia dura de Génova, alineada amb la FAES de José María Aznar. I per a Unides Podem, el govern de coalició a Espanya no ha suposat en cap cas un impuls i ha encadenat una nova derrota després de la de les autonòmiques del 2019, fins al punt de desaparèixer del Parlament gallec. Finalment, els resultats són agredolços per a Vox i Ciutadans. Els de Santiago Abascal irrompen al Parlament basc amb un escó, però no aconsegueixen trencar l’hegemonia de Feijóo. El partit taronja, al seu torn, arrenca dos escons gràcies a l’aliança amb el PP a Euskadi, però també queda fora a Galícia.

Els col·legis electorals han obert les portes a les 9.00 a Euskadi i a Galícia, que celebren avui eleccions autonòmiques, les primeres convocades a Espanya després de declarar-se la pandèmia de coronavirus, que segueix activa amb més de cent brots arreu del país. Els dos processos electorals se celebren amb el fantasma de l'abstenció rondant una convocatòria per primer cop a l'estiu i amb protocols de protecció davant els contagis, que busquen afavorir el vot amb la màxima seguretat. La pandèmia ha provocat que les persones contagiades, amb una PCR positiva, no puguin votar presencialment, una decisió que els juristes qüestionen.

Aquest diumenge se celebren unes eleccions basques i gallegues completament excepcionals, ja que en principi s’havien d’haver celebrat el 5 d’abril però la pandèmia va obligar a suspendre-les. La cita electoral està més marcada per la polèmica al voltant de la limitació del dret de vot als malalts de covid-19 que no pas per la incertesa del resultat, ja que tot apunta que no hi haurà sorpreses i tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo podran seguir governant.

Madrid seguirà amb atenció els resultats d’aquest diumenge. Qui més se la juga és Pablo Casado. Una caiguda estrepitosa a Euskadi, on ha apostat per un perfil de línia dura, s’interpretarà com una derrota de la seva estratègia. En canvi, una nova majoria absoluta a Galícia d’Alberto Núñez Feijóo-etern aspirant a dirigir el PP- es veurà com una victòria de l’ànima moderada dels populars. Pedro Sánchez ha plantejat el 12-J com un baròmetre a la gestió de la crisi sanitària. Mentrestant, Pablo Iglesias busca evitar una debacle autonòmica com la de l’any passat i Cs i Vox fer-se un forat als dos Parlaments.

Alberto Núñez Feijóo és d’aquells dirigents polítics que saben esperar el seu torn sense fer soroll. El gener del 2006, després d’haver passat una etapa a Madrid dirigint discretament institucions com Correus i relacionant-se sigil·losament amb els principals quadres del PP, prometia no ser Judes en l’acte que el va coronar com a successor de Manuel Fraga al capdavant del partit i també com a candidat als següents comicis. Feijóo, però, assumia les regnes d’un PP en les seves hores més baixes: feia un any que Fraga havia perdut la majoria absoluta després de la crisi del Prestige i un pacte entre el PSdG i el BNG li havia arrabassat la Xunta. El flamant líder popular sabia que aquell era el seu moment. L’ocasió per rellançar un PP que havia estat hegemònic a Galícia des de gairebé els inicis de la democràcia.