Els gegants de les xarxes socials Meta, Snap, TikTok i YouTube hauran de respondre a les acusacions que les seves plataformes són addictives i han perjudicat els usuaris més joves. En una sèrie de judicis, el primer dels quals va començar dimarts amb la selecció del jurat en un tribunal estatal de Los Angeles, els advocats dels demandants estan provant una nova teoria legal que afirma que les empreses van causar lesions personals a través de productes defectuosos. Milers de persones, districtes escolars i fiscals generals estatals han presentat demandes similars. Només una victòria podria obrir la porta a una allau de demandes similars. Els judicis arriben la mateixa setmana que França ha aprovat una llei que prohibeix l'accés a les xarxes socials com TikTok, Facebook o Instagram als menors de quinze anys i l'ús del mòbil als instituts.

Després de quatre pròrrogues del termini legal per prohibir TikTok o obligar els seus propietaris xinesos a desinvertir, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat una ordre executiva per la qual l'aplicació passa a ser propietat dels Estats Units. L'anunci es produeix després d'anys de disputes diplomàtiques, maniobres burocràtiques, esforços repetits dels governs federals i estatals per restringir la plataforma, i fins i tot una sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. ¿S'ha decidit finalment el destí de l'aplicació de xarxes socials més viral dels Estats Units? Els que esperin un tancament se sentiran decebuts. Aquest últim "consens marc" segueix deixant la Xina amb una gran influència sobre TikTok. El que sembla una victòria per als Estats Units pot ser el triomf estratègic més gran del president xinès, Xi Jinping.

La creixent comunitat virtual d’en Bernat segueix dia a dia els avenços del seu gran projecte: reformar una masia en runes en un indret remot de l’Alta Garrotxa i aconseguir ser del tot autosuficient. En Bernat, de 39 anys, apareix a la plataforma TikTok amb el nom de @mansiondelagranvida. El seu contingut es va començar a popularitzar gràcies a les aparicions estel·lars del seu burro, en Fino.

Diumenge el 30 minuts ens oferia el reportatge de la BBC L’efecte Tik Tok. Tot i centrar-se únicament en Tik Tok i tenir un plantejament diferent, recordava l’esperit d'El dilema de las redes, el documental de Netflix on es vincula la potència dels algoritmes de les xarxes socials amb la destrucció de les normes socials i els valors democràtics. És interessant mirar-se’l per entendre quina mena de continguts estan a l’abast de les generacions més joves i quines implicacions socials i culturals té. I intuir com això pot acabar per tenir també conseqüències polítiques. 

La cantant Aitana ja havia donat algunes pistes d'un evident canvi d'etapa amb la publicació d'alguns dels senzills del nou àlbum Alpha. Però ahir l'exconcursant d'Operación Triunfo va revolucionar les xarxes. Quinze segons és el temps que apareix la cantant taral·lejant un fragment de la seva cançó 2 extraños –encara no publicada–, en la qual fa una llista de retrets a una relació ja acabada.

Més polèmica a l'star system català. Era un programa lleuger d'estiu, un vídeo de gairebé una hora fent preguntes i respostes per donar per acabada la primera temporada del podcast Déus i Simis, conduït per Marc Cadafalch i Albert Bazán. El pitjor moment de la vida d'una persona, Rauw Alejandro, el millor grup de música de la història de Catalunya o Aitana Bonmatí són alguns dels temes que es van tractar al vídeo amb la col·laboració del convidat Toni Subiela. Tot semblava anar bé fins que van comparar Juliana Canet i Berta Aroca. El convidat va saltar per donar la seva opinió i les declaracions van haver de ser silenciades pels mateixos conductors del programa.

Els últims anys, els viatges estiuencs a la costa Mediterrània, sobretot dels nord-americans, han anat calant dins els armaris i les tendències de TikTok. L'estètica de la bigarrada Costa Amalfitana, les càndides cases gregues i la pedra seca de les Illes Balears han obsessionat tots aquells que senten una admiració per l'Europa clàssica i l'han acabat romantitzant i rebatejant amb el nom de Tomato Girl Summer.

Quan els micròfons no hi arriben, els teleobjectius dels càmeres apunten. Llavors tot queda en mans –o més aviat, als ulls– dels professionals de la lectura labial. Saber què comenten les celebritats mundials en privat sempre ha estat motiu d'interès general i, per això, sovint s'han intentat acostar els micròfons a determinades converses. Fins ara, totes les opcions requerien un acostament físic sovint impossible. Però ara s'han viralitzat, gentilesa de TikTok, tot de vídeos de professionals de lectura labial que posen veu a converses privades entre famosos que havien estat gravades, sense so, per les càmeres de periodistes o d'aficionats i que es poden trobar amb el hashtag #lipreading. 

Durant els dos anys més forts de pandèmia va viure el seu punt àlgid, però actualment l'Hospital Sant Joan de Déu encara rep un degoteig de nens, nenes i adolescents amb el trastorn infantil conegut com a TiKTok tic.

Diumenge es va produir finalment el Sant Jordi rodó: bon temps, moltes roses, molts llibres, gent per tot arreu, autors signant i interactuant amb els lectors i una cobertura mediàtica adequada de l'esdeveniment. Fins i tot els polítics, que ara estan en mode precampanya, es van contenir una mica i, amb alguna vistosa excepció, no van sortir a omplir els diaris amb titulars prefabricats i buits de contingut. Tot perfecte, doncs. Me n'alegro de tot cor pels amics que treien alguna novetat editorial i també pels seus lectors. Confesso que vaig estar a punt de redactar aquest article abans, amb la intenció de publicar-lo dimecres passat. Finalment m'ho vaig repensar. Fa una setmana potser s'hauria malinterpretat; avui, un cop consumat triomfalment l'esdeveniment, penso que no.

La coincidència de l'entrada oficial a l'OTAN de Finlàndia i les eleccions de diumenge passat, marcades altra vegada per l'ascens de l'extrema dreta, invita a fer una valoració que relacioni causalment aquests fets. Seria errònia. L'entrada a l'OTAN era un tema tancat i cap força política se l'ha plantejat seriosament durant la campanya. A Finlàndia la neutralitat sempre ha estat entesa com una opció purament realista que va néixer de la necessitat d'assegurar la supervivència d'un país petit al costat d'una gran potència com la Unió Soviètica en el context de la Guerra Freda. Aquesta neutralitat realista, no tan lligada a principis morals com en el cas de Suècia (defensa dels drets humans, antiimperialisme, democràcia, país d'acollida de refugiats polítics), és compartida per bona part de la població i és la que justifica avui l'entrada a l'OTAN davant d'una Rússia cada cop més imprevisible.

Potser algun dia recordarem l'espectacle de l'interrogatori al director executiu de TikTok, Shou Zi Chew, que va tenir lloc el 23 de març al Congrés dels Estats Units, com a punt d'inflexió en la història de la globalització. Durant més de cinc hores d'agressius qüestionaments, Chew –que no és xinès sinó singapurès– va defensar magníficament el fet que la seva empresa sigui xinesa davant de la limitada comprensió del món tecnològic que té el Congrés.

En la setmana del Mobile World Congress és oportú recordar una xifra: al voltant de 1.053 milions de persones. Aquest és el nombre d’usuaris que té TikTok arreu del món, i una gran part són menors d’edat.

Brussel·les ha mogut fitxa en l'etern debat –davant la pressió constant de les operadores telefòniques– sobre si les grans plataformes, com Amazon, Google o Netflix, han de finançar part de les estructures de les xarxes d'internet d'alta velocitat de la Unió Europea. La Comissió Europea ha llançat una consulta pública aquest dijous, que es mantindrà oberta fins al 19 de maig, per recollir les posicions dels diferents actors econòmics afectats per analitzar si és necessari i de quina manera les big tech han de contribuir al desplegament de les xarxes 5G i 6G.

Els seus vídeos d’humor exagerat, en què recrea personatges inspirats en diferents perfils de mares, pares, alumnat o docents davant d’una determinada situació, aconsegueixen milions de visualitzacions a les xarxes socials. És fàcil que a molts usuaris se’ls escapi un somriure o fins i tot que s’hi puguin sentir identificats. L’actriu i educadora infantil Núria Casas (31) fa un any que es dedica professionalment a crear contingut en plataformes com TikTok o Instagram. El que va començar de manera esporàdica durant la pandèmia és avui la seva principal activitat. Parlem amb ella sobre el perquè de l’èxit dels seus vídeos, els fantasmes de la seva ocupació i els seus principals projectes de futur.

Aquest article es va publicar per primera vegada el febrer del 2023. L'hem recuperat pel seu interès actual, en plena polèmica pels mals resultats de l'informe PISA

Quan la Mercè Bona Martínez (La Chica Bona, a TikTok) recorda què la va portar a publicar el primer vídeo a l’aplicació, sempre en castellà excepte algun directe en català, s’adona que tenia depressió postpart. “No ho sabia”, assegura, però necessitava explicar-ho. Va fer un vídeo, el va publicar a TikTok de forma intuïtiva, i va rebre una resposta inesperada: “Em deien que sortís de la xarxa, que me n’anés amb els meus fills”. Dit amb paraules de la xarxa, va rebre “molt de hate", però això no la va afectar, perquè justament la va divertir. I així va començar l’aventura. Era el 2019, i avui La Chica Bona acaba de publicar amb la il·lustradora Lara Pérez un llibre en format còmic, La Chica Bona: siempre se repite la misma historia! (Random Còmics), en què parla de maternitat i supervivència amb humor. A més, acumula sis milions de seguidors, que segueixen les seves aventures amb els fills, el Pau (5 anys) i el Marc (4 anys), i també promociona marques. En resum, ha fet de les xarxes la seva professió, i hi dedica jornades laborals senceres.

Les seves publicacions a les xarxes socials intentaven explicar amb humor com era la vida d'un jove que convivia amb el càncer i gràcies a això es va acabar convertint en un influencer. El tiktoker Carlos Sarriá, més conegut com a Charlie, ha mort als 20 anys a causa del sarcoma d'Ewing que li havien diagnosticat el 2016, segons ha comunicat la seva família a través de les seves xarxes socials. Charlie, que tenia 3,3 milions de seguidors a TikTok i 808.000 a Instagram, s'ha acomiadat dels seus seguidors amb una publicació que havia deixat preparada, encapçalada per la frase: "Adeu, gossos, ens veiem a l'altra vida. Gràcies per tot, m'heu fet molt feliç". La família ha pujat un recull de fotos i vídeos del noi que acumula 3,8 milions de m'agrada.

"En menys d'un any m'has canviat la vida. En menys d'un any li has donat tant, tant, tant, tant valor a la meva veu que encara em costa de creure, tot això". En vint segons, Maryam Assakat (@maryam.and.books) agraeix amb un vídeo haver arribat a tenir una comunitat d'1,6 milions de seguidors a TikTok. La Maryam (Marroc, 2000), navarclina i llibretera a Parcir Llibres, a Manresa, és una de les principals booktokers de l'Estat, és a dir, una influencer de llibres, l'última eina de màrqueting que les editorials fan servir per arribar als joves.