Seguir la pista de les partides econòmiques entre l'Estat i la Generalitat no és fàcil. I encara menys quan cuegen de fa anys o fins i tot dècades, com és el cas de les partides per fer millores en infraestructures. El 2023 –coincidint amb els pactes per la investidura de Pedro Sánchez– la Generalitat va esgarrapar dos pactes clau en aquest sentit: una partida de 914 milions d'euros pendents per fer millores a les carreteres i el pacte de la B-40 o Ronda Nord, que suposava 200 milions d'euros més. Feia temps que la Generalitat treballava un model semblant al basc per garantir-se aquests diners, les encomanes o comandes de gestió, i aquest dilluns s'ha explicat com s'estan invertint aquests diners i en quin punt estan les obres.

Nou dia de protestes pageses arreu de Catalunya per reclamar millores en el sector. Passada la mitjanit, centenars d’agricultors i ramaders de les comarques gironines han tallat el trànsit a l’encreuament de l’AP-7 amb la carretera N-II, a Pontós (Alt Empordà), travessant tractors, neumàtics i arbres i aixecant barricades. És el mateix punt on es van manifestar fa quinze dies, a pocs quilòmetres del sud de Figueres. El bloqueig ha afectat el pas del transport de mercaderies en els dos sentits de l’autopista i la nacional, i desenes de camioners, sorpresos per la protesta, han hagut de fer nit dins els vehicles atrapats a la calçada. El tall ha propiciat forts col·lapses a aquesta via i la intenció dels manifestants és allargar el bloqueig fins dijous.

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagarà peatge en diverses autopistes de Catalunya. Com a mínim de moment, perquè el govern espanyol ja ha mostrat la intenció de posar autovies de pagament a tot Espanya a partir del 2024. Les vies que aixecaran barreres a partir de l'1 de setembre són l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida; la C-31; el tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls; i finalment la C-33, entre Barcelona i Montmeló. I aquesta obertura de barreres de poc més de 450 quilòmetres comportarà que Abertis, i en concret les filials Acesa, Invicat i Autopistas España, facin fora 348 treballadors, una mica menys dels que preveien els sindicats (408). La majoria d'ells es dediquen al cobrament de peatges o són als serveis centrals. L'empresa justifica l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) "per la finalització el 31 d'agost del contracte de concessió d'aquestes vies de pagament i la reversió a l'administració", segons ha exposat aquest dimarts en un comunicat.

L’aixecament dels peatges té un efecte directe en el trànsit, segons mostren les dades de les autopistes on s’han retirat les barreres després de dècades. L’1 de gener del 2020 es van aixecar diversos trams de peatge i durant el primer any de circulació sense pagament l’afluència de cotxes ha augmentat fins a un 40%, i això malgrat la pandèmia del covid, segons dades del ministeri de Transports obtingudes per l’ARA.

El govern espanyol ho ha anat dient amb la boca petita, però ara ja s’hi ha compromès de manera oficial amb la Unió Europea: vol implantar un sistema de peatges a les autopistes quan queda menys de mig any perquè s’aixequin les barreres que queden a l’AP-7, l’autopista més important i més rendible d’Espanya, i a l’AP-2, que uneix Barcelona amb Saragossa.

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagaran els peatges de l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; a l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida, i al tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls i la C-33, entre Barcelona i Montmeló. El que de cara a l'usuari sembla una bona notícia no ho és per als treballadors. Segons ha pogut saber l'ARA, l'aixecament de barreres suposarà la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per extinció per part d'Abertis, que finalitza aquestes concessions, per a 408 treballadors, la majoria dels quals es dediquen al cobrament de peatges.

Tot i que sembli impossible, falten només cinc mesos perquè els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 passin a la història. El 31 d'agost serà l'últim dia amb barreres en aquestes autopistes històriques, sobretot en el cas de l'AP-7, que va ser la primera via de pagament d'Espanya i que ha vist ajornar unes quantes vegades l'extinció del contracte.

Abertis, l’empresa que gestiona les concessions de les autopistes catalanes AP-7 i AP-2, ha demanat formalment al govern espanyol la pròrroga de les concessions que té firmades amb l’Estat per aquestes dues vies. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts del ministeri de Transports, l’empresa s’hauria acollit així a la norma publicada pel govern espanyol al juliol, que obria la porta que les empreses que tenien alguna concessió demanessin a l’Estat una pròrroga dels contractes per compensar les possibles pèrdues que es derivessin de les mesures que es van prendre durant l’estat d’alarma per frenar i contenir l’expansió de la pandèmia.