Nou dies després que dos activistes climàtics tiressin dos pots de sopa a Els gira-sols de Van Gogh a la National Gallery de Londres, aquest diumenge el menjar ha tornat a ser protagonista d'una acció reivindicativa. Dos activistes han tirat puré de patates a una obra de Claude Monet del Museu Barberini de Potsdam (Alemanya) i després s'han posat cola en una mà per enganxar-se a la paret. Els dos activistes han pogut dur el material i la vestimenta fluorescent, fer la seva acció i enregistrar-la sense problemes amb la seguretat del centre, inaugurat el 2017.

L’arrencada i el final d’Els dos remordiments de Claude Monet són excel·lents. L’autor sap que ha de predisposar el lector a la mirada pacient, que l’ha de convidar a entretenir-se en els detalls esclatants de significat i de matís que en condicions normals passarien desapercebuts. Justament perquè aquesta novel·la persegueix il·luminar allò menys central o evident dels quadres de Monet, però també del vigor que anima la mirada eternament insatisfeta de pintor que busca l’impossible. Michel Bernard juga a revelar el quadre però també a revelar el sentit de la mirada que explora la llum i el caient més adequats. A través d’una biografia passada pel sedàs de la literatura, l’autor repassa els episodis més destacats de la trajectòria de Monet. És un exercici força en voga en la literatura francesa actual, que el mateix Bernard havia posat en pràctica en anteriors llibres dedicats a figures històriques. Un d’aquests, Els boscos de Ravel, ja va aparèixer a LaBreu el 2018, traduït també per Ferran Ràfols.