El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ofereix una ajuda de 570 euros mensuals per a persones aturades d’entre 30 i 55 anys que hagin esgotat la prestació contributiva per desocupació. Aquest nou ajut està disponible des de l’abril i pretén donar suport econòmic a qui tingui uns ingressos mensuals inferiors al 75 % del salari mínim.

"Si això hagués passat durant la pandèmia, hauríem deixat la meitat del país sense cobrar". Aquesta reflexió la fa Josetxo Gándara, responsable d’acció sindical de CCOO al ministeri de Treball i un dels empleats que es troben al límit per la situació desbordada dels serveis d'ocupació de l'Estat. Els sindicats denuncien que el SEPE, l'organisme que s'encarrega —entre altres tasques— de gestionar les prestacions d'atur, es troba en un col·lapse resultat de la falta de personal estructural i els problemes que està generant el nou sistema informàtic implementat a finals de l'any passat.

L'impuls de la Setmana Santa ha certificat un nou rècord absolut d'ocupació. Espanya ha superat per primera vegada els 21 milions d'afiliats a la Seguretat Social, segons les dades que ha publicat aquest dilluns el ministeri del ram. Exactament, van ser 21.101.505 persones, un increment de 199.538 ocupats respecte al març.

Més orientació, intermediació, formació i assessorament. Aquest un dels eixos vertebradors de l’avantprojecte de llei d’ocupació que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta per començar ara el seu tràmit parlamentari. La norma, impulsada pel ministeri de Treball sota la batuta de Yolanda Díaz, i que es va presentar per primer cop el desembre de l'any passat, busca millorar la inserció de les persones que busquen feina i blindar els seus drets quan accedeixen als serveis públics d’ocupació.

El consell de ministres d’aquest divendres ha aprovat en primera lectura l’avantprojecte de llei d’ocupació que busca millorar la inserció de les persones que busquen feina i blindar els seus drets quan accedeixen als serveis públics d’ocupació. A més, la normativa vol redissenyar la gestió de les polítiques d’ocupació a través de la transformació total del SEPE, l’actual Servei Públic d’Ocupació Estatal, en una Agència Espanyola d’Ocupació; i també vol introduir canvis en la seva governança.

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

Era Dijous Sant quan un home d’uns cinquanta anys es va presentar a l’oficina que el SEPE, el servei estatal d'ocupació, comparteix amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda de Barcelona. Va accedir-hi i va intentar demanar cita després d’explicar, desesperat, que ho havia intentat reiteradament per telèfon i per internet però que no hi havia manera. Els treballadors li van comunicar que ells no podien fer-hi res. “Va anar a la porta de l’oficina, es va despullar –fins i tot es va treure la mascareta– i va estar insultant-nos 45 minuts perquè no li donàvem una cita”, explica Miguel Ángel García, treballador del SEPE d’aquesta oficina. “El senyor estava molt enfadat, cridava i ens deia de tot menys guapos”, afegeix. L’incident es va acabar quan es van presentar els Mossos d’Esquadra, alertats pel personal de seguretat, i l’home es va vestir i va marxar.

Els afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) podran fraccionar en sis mesos i sense interessos el pagament de la declaració de renda en cas que els surti positiva. Segons ha avançat el diari El País, el ministeri d'Hisenda aprovarà en els pròxims dies el canvi normatiu per fer-ho possible a través d'una ordre ministerial, ja que fins ara només es permet fer el pagament en dos terminis (un 60% s'abona quan es presenta i l'altre 40% al novembre). Aquests afectats tindran de termini per pagar de forma prorratejada aquest impost des del 20 de juliol fins al 20 de desembre.

El 2020 va ser l'any en què el SEPE va esclatar, però la plantilla de l'organisme públic d'ocupació és molt crítica i insisteix que el 2021 no s'ha resolt la situació. El sindicat USO ha convocat dues jornades de vaga aquest dilluns i demà per protestar contra la saturació que pateixen els treballadors del servei. Tot i així, fonts sindicals admeten que el seguiment de la protesta ha sigut baix i cap a les dotze del matí es xifrava en un 30%. El motiu de l'aturada neix principalment de la "sobrecàrrega brutal" que, segons denuncia la delegada sindical del SEPE a USO Marisa Pérez, arrosseguen els treballadors des del principi de la pandèmia del coronavirus. "Hi ha problemes que venen de fa sis anys, però amb el confinament molts s'han enquistat. No podem respirar ni aixecar el cap així", comenta.

"Per causes alienes al SEPE la pàgina web i la seu electrònica no estan operatives. Estem treballant per restaurar el seu servei tan aviat com sigui possible". Aquest és part del missatge que ja porta més de 24 hores a la pàgina web del Servei Estatal Públic d'Ocupació després que dimarts patís un atac informàtic.

El sistema informàtic del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ha rebut aquest dimarts un atac informàtic que impedeix accedir a la seva pàgina web i a la seva seu electrònica.

Ainara Hernández (nom fictici) ho tenia tot organitzat per sol·licitar l’atur quan el ministeri de Treball va anunciar que tancava les oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) per atendre les recomanacions sanitàries davant l’expansió del covid-19. Just el mateix dia que ella tenia prevista la cita. Tot i així, recorda, la gestió de la situació va ser “sorprenentment” eficient: aquella mateixa tarda li va trucar un treballador del SEPE per resoldre la sol·licitud per telèfon i 18 dies més tard cobrava la prestació, una setmana abans del que esperava. Res a veure amb el que va trobar-se a l’octubre, quan, després d’haver treballat uns mesos, va haver de tornar a demanar-la.

Qualsevol persona que hagi intentat demanar cita prèvia al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) des que va esclatar la pandèmia ha perdut inquantificables hores davant d'una pantalla d'ordinador o de mòbil sense èxit. Hi ha locals que han vist en aquesta dificultat una oportunitat de negoci i han començat a vendre la tramitació d'aquestes cites de manera fraudulenta.

El retard del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) a l'hora de pagar alguns subsidis ha tornat a fer saltar les alarmes. Aquest cop, però, no entre les persones afectades per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), sinó entre aquelles persones desocupades i registrades com a demandants d'atur. El SEPE porta tres mesos de retard en el pagament d'algunes prestacions de persones que es van donar d'alta com a desocupats a partir del 12 d'agost a la província de Barcelona, segons ha avançat l'ACN i han confirmat a l'ARA fonts del ministeri de Treball, de qui depèn el SEPE.

“També donaré 30 dies perquè el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) em pagui l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que encara espero cobrar des del març passat”. Ho diu mig de broma però indignada l’Esther Coll (nom fictici), després de veure que el SEPE ha començat a notificar a les persones afectades per aquests expedients que han cobrat de més -per error de l’ens- que han de retornar els diners i que tenen 30 dies per fer-ho. “Fa més de cinc mesos que no se m’ha ingressat ni un euro i prioritzen els casos als quals els han pagat de més abans que els que no hem cobrat”, lamenta.

La van incloure en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) fa tres mesos i fa els mateixos 90 dies que no cobra res. És una de les afortunades que ha aconseguit parlar per telèfon amb un treballador del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) fins a tres vegades. En les tres ocasions li han dit que en 10 dies hauria de cobrar però encara no ho ha fet. Així que s'ha presentat a una de les oficines que el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el SEPE comparteixen a Barcelona, la del carrer Sepúlveda, que va reobrir les portes el 29 de juny. Ara bé, l'atenció, allà, és només amb cita prèvia.