El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

"Proceda"

Aquesta setmana hem conegut dues sentències més del trencaclosques que conforma la causa general contra els drets i les llibertats de l’independentisme. Dilluns ens llevàvem amb la notícia de la condemna d’inhabilitació als quatre membres de la mesa del Parlament processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i dimarts anàvem a dormir sabent -per una filtració, com és costum- que l’Audiència Nacional absoldria l’endemà el major del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del departament d’Interior durant el referèndum de l'1 d'Octubre.

La sentència del TSJC que condemna per desobediència els membres independentistes de la que era la mesa del Parlament l'octubre del 2017 no és només un atac al parlamentarisme, com han destacat els partits sobiranistes, sinó que mostra de manera descarnada i crua l'acarnissament que ha patit la que era presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per part de la justícia espanyola. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats pels mateixos fets que va protagonitzar Forcadell a un any i vuit mesos d'inhabilitació. En canvi, l'expresidenta de l'ANC va ser jutjada en un altre judici, al costat de polítics i activistes, i condemnada a la brutal pena d'onze anys i mig de presó per un delicte de sedició.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquest dilluns el seu veredicte sobre els membres de la mesa del Parlament de Catalunya durant la tardor del 2017 que havia jutjat l'estiu passat per desobediència. Els acusats eren els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'exsecretària primera Anna Simó, l'exsecretària quarta Ramona Barrufet i la llavors diputada de la CUP Mireia Boya. Tots menys Guinó, que encara és diputat, estan allunyats de la primera línia política. El TSJC ha inhabilitat durant un any i vuit mesos Corominas, Guinó, Simó i Barrufet per un delicte de desobediència i ha absolt Boya.

Un Parlament pot debatre i aprovar resolucions sobre qualsevol tema excepte si el que pretén és saltar-se la llei i els seus membres tenen una prohibició expressa del Tribunal Constitucional (TC) de fer-ho. Aquesta és la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els membres de la mesa del Parlament durant la tardor del 2017, a qui ha condemnat aquest dilluns per desobediència. Els magistrats han inhabilitat durant un any i vuit mesos els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'ex secretària primera Anna Simó i l'ex secretària quarta Ramona Barrufet per desobeir el TC i tramitar les anomenades lleis de desconnexió, i els imposa una multa de 30.000 euros a cadascun. Tots menys Guinó, que encara és diputat, estan allunyats de la primera línia política.

En els moments més decisius del Procés, els lletrats del Parlament han estat a l'ull de l'huracà. La legislatura passada van ser una de les veus que es van escoltar contra la tramitació de les lleis de desconnexió i es van oposar a molts dels moviments que aleshores van emprendre JxSí i la CUP a favor de la independència. Aquest dimecres el lletrat major del Parlament d'aquella època, Antoni Bayona, i el secretari general de la cambra i cap dels lletrats, Xavier Muro, han declarat com a testimonis al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que jutja per desobediència els membres independentistes de la mesa del Parlament del 2017. Bayona i Muro han dit que la mesa sí que podia frenar algunes tramitacions i debats a la cambra si eren inconstitucionals, la tesi contrària a la que van defensar ahir dimarts els acusats.

Bon dia des de l’ARA. És dimecres 22 de juliol del 2020. Avui tindrem més núvols, sobretot al migdia, quan el cel quedarà força enterbolit, especialment en comarques de la meitat est. La calor tornarà a ser intensa amb màximes per sobre dels 35 graus a Ponent i a les Terres de l'Ebre. Demà la temperatura encara pujarà una mica més.

Des de l'inici del Procés la tensió al Parlament ha sigut una dinàmica habitual, però si en un ple es va arribar al punt àlgid va ser en el dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan la majoria independentista va aprovar la llei del referèndum i de transitorietat jurídica per tirar endavant l'1 d'Octubre. Els dos bàndols arribaven preparats: els independentistes feia mesos que tenien estudiat com donar llum verda a les dues normes de l'1-O driblant la suspensió del Tribunal Constitucional. L'oposició unionista tenia també detallades totes les maniobres per intentar impedir-ho o, almenys, propiciar un debat etern, de desgast. I així va ser: el ple va començar a les 9 del matí –fins a la matinada el Govern no convocava el referèndum de l'1 d'octubre– i, després d'una estona bàsicament per dormir, seguia l'endemà fins a última hora.