Política 24/03/2021

Nuet diu al Suprem que va intentar conciliar l’independentisme amb la Constitució

L'exmembre de la mesa del Parlament subratlla que no va pretendre assolir la independència ni va col·laborar amb el full de ruta sobiranista

Jordi Ribalaygue
4 min
Joan Josep Nuet: "Vaig votar a favor de tramitar les lleis de desconnexió perquè creia que era de justícia que es poguessin debatre"
Disponible en:

El diputat d'ERC-Sobiranistes al Congrés i exmembre de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, ha negat aquest dimecres que pretengués desacatar el Tribunal Consitucional quan va aprovar que es tramitessin les lleis amb què l’independentisme va mirar d’emparar el referèndum d’independència de l’1-O. Alhora, ha comentat davant el Tribunal Suprem que l’ha començat a jutjar avui que, com a integrant llavors de Catalunya Sí que Es Pot (la marca electoral precedent a En Comú Podem), va procurar canalitzar l’independentisme per vies constitucionals. “Jo i el meu grup vam intentar passar l’independentisme pel filtre constitucional”, ha assegurat Nuet, ara diputat al Congrés compartint grup amb ERC i que ha subratllat davant els jutges que no va pretendre assolir la independència ni trencar amb la Constitució.

Nuet, que va ser secretari tercer del Parlament en l'XI legislatura, està processat per un presumpte delicte de desobediència pels mateixos fets que ja van comportar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilités quatre components de Junts pel Sí de la mesa que Carme Forcadell presidia. Igual que en el cas dels ja condemnats, la Fiscalia i l'Advocacia de l’Estat acusen Nuet d’haver desatès resolucions del Constitucional contra el procés sobiranista. Demanen que se li imposi una multa de 24.000 euros i que sigui apartat de càrrecs públics durant un any i quatre mesos, cosa que l'obligaria a deixar el Congrés.

Nuet ha explicat que va intentar “amb limitacions” i “de la manera més adequada” que es complissin les advertències del TC als membres de la mesa parlamentària perquè bloquegessin iniciatives referents a un referèndum d’autodeterminació. Encara més, ha dit que va creure que “feia una ajuda al Constitucional” presentant al Parlament propostes favorables a una consulta legal i acordada amb l’Estat.

“Se'm podrà acusar d’il·lús però no que tingués intenció de desobeir el Tribunal Constitucional, ni aconseguir la independència ni col·laborar en el full de ruta independentista”, ha esgrimit Nuet, que ha destacat que “va intentar modificar les tesis independentistes” amb la resta de parlamentaris de Catalunya Sí que Es Pot. “Estàvem convençuts que podien transitar per canals constitucionals. Ara queda clar que no ens en vam sortir, però llavors no ho vèiem tan clar i volíem que allò no caigués en la situació penosa en què es va convertir”, ha assenyalat Nuet, que ha afegit que va procurar que no s’arribés als tensos plens al Parlament del 6 i el 7 de setembre, la votació de l’1-O i la proclamació independentista del 27 d’octubre del 2017.

Nuet s’ha escudat en l’escàs temps per analitzar la constitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, en el fet que els dubtes entre els membres de la mesa i els lletrats “es van disparar per mil” davant de situacions sense precedents al Parlament per destriar si les resolucions després revocades pel TC contradeien els seus mandats i en la “tradició parlamentària” de donar curs a les resolucions per debatre-les al ple. “Potser ens vam equivocar però llavors no era evident. Si hagués tingut l’evidència que eren resolucions contràries a un mandat constitucional, hi hauria votat en contra, perquè el meu grup no volia la independència i jo tampoc ni utilitzàvem la via de les resolucions per trencar amb la Constitució”, ha indicat el parlamentari, que ha recalcat que es va oposar a la tramitació exprés de les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica i que va votar en contra de 28 de 30 “lleis independentistes” discutides al ple.

Inviolabilitat parlamentària

La defensa de Nuet ha al·legat que l’acció del diputat durant l’auge del Procés està protegida per la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d’expressió i el dret a la representació política, entre altres principis fonamentals. El fiscal José Zarazoza –que també va representar el ministeri públic en el judici als líders independentistes– ho ha rebatut adduint que els sobiranistes de la mesa van protagonitzar un “incompliment reiterat i obstinat” dels avisos del Constitucional “durant dos anys”: “Es van aprovar resolucions que ens van dur a un conflicte amb conseqüències molt greus el setembre i l’octubre del 2017”.

Nuet és l’últim integrant de la mesa del Parlament que quedava pendent de judici per la tramitació de les declaracions parlamentàries independentistes i les lleis de desconnexió que el TC va impugnar. Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Corominas ja van ser condemnats l’octubre passat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a vint mesos d’inhabilitació i a una sanció de 30.000 euros cadascun. Forcadell compleix onze anys i mig de presó, declarada culpable per un delicte de sedició a la sentència del judici del Procés. La causa de Nuet es dirimeix al Suprem perquè està aforat perquè és diputat al Congrés.

Membres d’ERC, JxCat, la CUP i els comuns han donat suport a Nuet a l’entrada del tribunal. El diputat de la CUP Albert Botran s’ha queixat que la policia l’ha identificat a ell i altres concentrats i que l’han amenaçat amb una sanció “per la llei mordassa”. “Érem una trentena i la policia ha estat molestant tota l’estona amb ordres absurdes, per ser qui érem”, ha escrit a Twitter.

stats