Al dipòsit controlat de Prullans (Cerdanya), situat en una clotada rocosa als afores del poble, només s'hi poden abocar restes de runa. Fa un mes dies, però, la plataforma ciutadana SOS Pirineus va denunciar l'abocament d'altres tipus de deixalles en aquest emplaçament, amb un vídeo en què s'observa un camió descarregant un matalàs i diversos plàstics. Segons l'associació pirinenca, no només es tracta d'un acte "il·legal" contra les normes de la planta, sinó també d'una "agressió ambiental", perquè els materials abocats no són inerts com la runa i poden generar reaccions químiques contaminants. Així ho argumenta Núria Martí, geòloga i portaveu de la plataforma, que ha pogut comprovar de primera mà l'existència de plàstics i ferralla entre la runa de l'abocador: "El substrat del dipòsit és roca calcària amb molta fracturació, així que, si la protecció del sòl no és l'adequada, es poden produir filtracions dels lixiviats tòxics dels plàstics als aqüífers o a les aigües superficials".

La planta de residus de l’abocador de Solius (Baix Empordà), que dona servei a una vintena de municipis de les comarques gironines, té els dies comptats. Així ho anuncia l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que en les pròximes setmanes signarà el cessament definitiu de l’activitat al dipòsit controlat de deixalles. L’ARC, que depèn del departament d’Acció Climàtica, preveu que el tancament sigui efectiu “a mitjans de febrer”. 

El juliol del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar que l’abocador de Solius (Baix Empordà) havia de tancar en el termini màxim d’un mes. La decisió judicial anul·lava així l'autorització ambiental de les activitats d’aquesta planta de tractament de residus, argumentant que contaminava el paratge protegit del massís de Cadiretes, que uneix el sud de la Costa Brava amb les Gavarres. Ara bé, tot i l’ordre de clausura immediata, dos anys després el complex segueix a ple rendiment, ja que la Generalitat de Catalunya i el consorci que gestiona la instal·lació han anat posposant la resolució amb nombroses apel·lacions. Malgrat ser una àrea de preservació mediambiental, doncs, la muntanya d’escombraries, que s’alça sobre l’antiga vall de la conca del riu Ridaura, segueix creixent. La setmana passada, però, el Tribunal Suprem va inadmetre els últims recursos de l’empresa concessionària del dipòsit i, per tant, la sentència del TSJC que donava 30 dies per cessar l’activitat de l’abocador ja és inapel·lable.

El resultat de la recollida selectiva a Catalunya sembla instal·lat en un etern dia de la marmota els últims anys. Les dades esgarrapen millores, però massa lleus per accelerar el canvi que demanen les normatives europees. Les bones notícies que arriben d'algunes comarques, com la Conca de Barberà, que ha impulsat 20 punts la taxa i ja supera el 80%, no són suficients per impulsar les dades encara massa baixes arreu del país, on la mitjana se situa en un 46,6%. "És l'hora d'estendre els nous sistemes amb urgència a les grans ciutats", apressa el president de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire. De fet, sense un salt endavant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –amb la taxa estancada al 38% i 3,3 milions d'habitants– o del Vallès Occidental –amb un 44%– difícilment es podrà assolir el 60% de recollida selectiva que el Govern s'ha proposat per al 2025 i que recollirà a la futura llei que prepara.

El dipòsit de runa de Can Canyadell a Rubí, un dels tres abocadors que té la ciutat vallesana i que està gestionat per l'empresa Puigfel SA, funciona amb "greus irregularitats" i sense que l'Ajuntament hagi renovat les llicències ambientals necessàries per a aquesta activitat, segons han explicat aquest dilluns el grup municipal d'ERC i la plataforma Rubí Sense Abocadors. Davant aquesta situació, que afecta la gestió i el control municipal de la instal·lació, demanen "el tancament cautelar de l'abocador i la suspensió de la llicència ambiental a l'empresa", un pas que a la pràctica suposaria el tancament de l'abocador, segons ha assenyalat el president d'ERC a Rubí, Joan Puntí.

Nova trava al buidatge del polèmic abocador de Vacamorta. Fins a nou sentències judicials obliguen la Generalitat a treure els 2,7 milions de tones de residus que hi ha sota terra, però el Govern diu ara que el desmantellament de les instal·lacions està "en perill". El motiu que al·lega el departament d’Acció Climàtica és la nova llei de residus i sòls contaminants que té previst aprovar la setmana vinent el Senat i que, segons l’executiu català, suposaria la "pèrdua de bona part dels ingressos de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)". "En el cas de Vacamorta, queden compromesos els possibles terminis per a les accions previstes que s’estan treballant i valorant per donar compliment a la sentència", han exposat en una nota de premsa.

Hectàrees de verd incipient (prats i petits matolls) és tot el que queda a simple vista de l'antic abocador de la vall d'en Joan, al massís del Garraf, que acaba d'enllestir els treballs de clausura iniciats fa quinze anys. El paisatge pot enganyar la vista, però no l'olfacte, que delata que sota aquesta aparença descansen més de 26 milions de tones d'escombraries abocades durant dècades –del 1974 al 2006– procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona i que són i seran encara durant anys un focus de contaminació ambiental i subterrània per les filtracions derivades la descomposició dels residus.

“És una mica de mal gust”. “La comunicació ha sigut nefasta”. “És una presa de pèl”. Així han definit els alcaldes afectats l’anunci de la Generalitat de traslladar les 2,7 tones de deixalles de Vacamorta a tres possibles ubicacions: a una antiga explotació minera de Peralada o en una de les dues argileres que hi ha a tocar de les instal·lacions actuals, i que formen part dels municipis de Corçà i de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Una decisió que no ha agradat ni als alcaldes ni a les entitats que van portar el cas de Vacamorta als tribunals: “És una proposta escandalosa, irresponsable i cínica”, han carregat el Centre d’Ecologia i Productes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC).

Des de Ripoll, fins a Mataró o Roses, passant per Santa Coloma de Farners, Granollers o Banyoles. Qualsevol territori situat a 80 km de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) podria ser l’escollit per acollir el nou abocador on es traslladaran les 2,7 tones de deixalles que hi ha ara al de Vacamorta. Han calgut uns vint anys i nou sentències judicials perquè la Generalitat comenci el desmantellament d’aquesta instal·lació envoltada de polèmica des de principis del 2000.

Aquest dijous s'ha licitat la contractació per a la redacció del projecte de clausura i segellament del dipòsit controlat de l'abocador de Cortàs, al municipi de Bellver de Cerdanya. El licitador guanyador ha estat l'enginyer Joan Gándara Tolsà i el pressupost fixat en 14.520 euros. La contractació té una durada prevista de 5 mesos, durant els quals es procedirà a la redacció del projecte, que donarà pas a l'execució de les obres.

El 6 d'agost es van complir sis mesos de la tragèdia de l'abocador de Zaldibar, l'allau de residus que va sepultar dos treballadors de la planta, els cossos dels quals continuen encara desapareguts. L'emergència del coronavirus i la quantitat ingent de material acumulat a la zona van obligar a suspendre les tasques de recerca de les víctimes. Aquest dilluns, s'ha reprès l'operatiu per trobar els cossos després que diumenge els operaris que retiraven la runa trobessin unes restes òssies que podrien ser d'algun dels dos treballadors desapareguts.

El propietari de Verter Recycling, la companyia gestora de l'abocador de Zaldibar on van desaparèixer dos treballadors quan es va enfonsar, està detingut en dependències policials amb dos alts càrrecs més de l'empresa després que agents de l'Ertzaintza els arrestessin aquest dimarts. Fa cinc mesos, el 6 de febrer, l'abocador de Zaldibar es va desplomar vessant avall, i van quedar sepultats dos treballadors –Alberto Sololuze i Joaquín Beltran– sota tones d'escombraries. L'operatiu de recerca que es va activar i tots els esforços fets durant aquests mesos per desenterrar-los encara no han donat els seus fruits, perquè encara no s'han trobat els cadàvers.