Societat  /  Canvi Climàtic 13/12/2021

L'Estat amenaça amb eliminar el cànon català de residus

La llei espanyola crearà un impost unitari i la Generalitat demana que es respecti un tribut que ha impulsat el reciclatge els últims 17 anys

4 min
Dos pales treballant a l'abocador de Manresa

BarcelonaPer cada tona de residus que un ajuntament català porta directament a l'abocador o a la incineradora ha de pagar una taxa, el que es coneix com a cànon de residus. L'eina, que funciona des de fa disset anys, ha servit per incentivar la recollida selectiva i anar acostant-se –encara sense arribar-hi– als objectius de reciclatge que marca la Unió Europea (UE), mentre que els fons recaptats, 82 milions d'euros l'any passat, s'han reinvertit en millorar tot el procés i les instal·lacions de tractament dels residus. Des de la implantació del cànon, la taxa de reciclatge a Catalunya ha escalat del 25% el 2004 a vora el 46% el 2020, però sense arribar encara al 50% que marcava Europa per a l'any passat. Ara, però, aquesta taxa pot tenir els dies comptats si tira endavant el redactat de la llei estatal que s'està tramitant al Congrés i que preveu la creació d'un impost estatal homogeni per a tot Espanya que, a la pràctica, obligaria a eliminar el cànon català.

La Generalitat s'oposa frontalment a la "recentralització" del govern espanyol perquè li treu la capacitat de governar de manera més efectiva en un àmbit com els residus, que són competència autonòmica. "L'impost estatal deixa sense efecte una eina que ha estat un èxit i que compta amb un ampli suport de partits i entitats", lamenta el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, que retreu que amb l'excusa d'harmonitzar s'acabi "penalitzant" les comunitats que, com Catalunya, han fet els deures, en lloc de buscar fórmules per sumar els molts territoris de l'Estat on aquest cànon no existeix o és testimonial.

L'amenaça que suposa l'impost inclòs a la llei espanyola de residus i sòls contaminats no és tant la pèrdua de recursos –ja que l'Estat transferiria aquests fons a les comunitats– sinó el fet de perdre "autonomia tributària" i la capacitat de dictar exempcions, aplicar tipus diferents i "adaptar-la a la realitat del país", segons lamenten fonts del departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat. A més, s'hi suma el perill que es perdi el caràcter estrictament finalista d'aquest cànon, que ara es destina al Fons de Gestió de Residus que acaba finançant les infraestructures municipals de gestió de la brossa.

Planta de reciclatge de plàstic del Centre de Tractament de Residus Municipals de Gavà.

La Generalitat defensa que la taxa aplicada durant gairebé dues dècades ha aconseguit dos objectius: d'una banda, ha penalitzat la via de l'eliminació directa dels residus sense separar perquè el cànon s'ha anat encarint a mesura que es posaven circuits i solucions per a cada fracció de la brossa (des dels envasos fins a l'orgànica, per exemple), i, de l'altra, ha revertit en infraestructures de tractament i planificació de tot el sistema de gestió. Avui, entrar una tona a l'abocador costa 47 euros als municipis, mentre que el cànon per a la incineració amb finalitats de generar energia és de 23,6 euros. Seguint la progressió dels últims anys, el Govern havia plantejat un encariment del cànon fins a arribar el 2024 als 71 euros per cada tona enviada a l'abocador, una via que havia d'ajudar a arribar als ambiciosos manaments de la UE, que obliga a fer que l'any 2035 se separin correctament el 65% dels residus i només entrin directes a l'abocador el 10% del total que es generin, molt per sota del 35% actual a Catalunya.

La defensa de la taxa catalana s'ha organitzat en forma d'un manifest impulsat pel Govern però que subscriuen una llarga llista d'entitats i institucions, així com consellers de tots els colors polítics que han precedit Teresa Jordà (ERC) en les responsabilitats lligades al medi ambient i els residus: des de l'anterior conseller Damià Calvet fins a Josep Rull (JxCat) o Salvador Milà (ICV). El manifest alerta que, malgrat la promesa de l'Estat de "compensar" les comunitats com Catalunya –ja que el tribut estatal sortiria a 40 euros la tona, per sota del que es paga ara a Catalunya–, la pèrdua de la competència fiscal tindrà "importants afectacions en la capacitat de fer polítiques de gestió de residus".

Espanya, lluny dels objectius europeus

La llei de residus i sòls contaminats crema damunt la taula del govern de Pedro Sánchez per diversos motius. D'una banda, hi ha les baixes taxes de reciclatge que hi ha a Espanya, un 36% de mitjana, i l'objectiu a l'horitzó de situar-se al 55% el 2025. Pel mig, la possibilitat ben real que la Comissió Europea (CE) opti per dur l'Estat al Tribunal de Justícia de la UE per haver incomplert la normativa comunitària, un pas que ja ha fet per denunciar altres incompliments en matèria de contaminació atmosfèrica o qualitat de l'aigua per la contaminació de purins. Espanya ha esgotat el marge que tenia per transposar la normativa comunitària en matèria de residus i gestió dels plàstics d'un sol ús, i per això l'executiu s'afanya per complir.

A part, el ministeri d'Hisenda també compta amb els nous impostos que preveu la llei –no només el de residus sinó també el que gravarà el plàstic no reciclable–, que ja té pressupostats i vol començar a recaptar ja l'any que ve, segons apunta a l'ARA el diputat d'ERC al Congrés Xavier Eritja. Tant el seu grup com els de JxCat, el PDECat i la CUP han presentat esmenes per frenar el que veuen com una pèrdua de competències en un tema estratègic per fer front també a la crisi climàtica, que obliga a reduir la generació de residus i les emissions associades al seu tractament. "No és tant un tema que els diners no arribin, és que tenim una competència però ens treuen l'eina per gestionar-la", resumeix Ferran Bel, portaveu del PDECat.

stats