Des de gairebé el seu naixement, a Podem l’han assetjat les investigacions judicials. És veritat, però, que la majoria han acabat en no res. De les més de 25 denúncies o línies d’investigació que s’han obert contra el partit lila, la gran majoria han quedat arxivades. Un dels casos més paradigmàtics és el de l’anomenat informe PISA (Pablo Iglesias, SA) que atribuïa al govern de l’Iran el finançament de Podem, però que no va tenir cap recorregut judicial. A hores d’ara, però, queden tres causes obertes: Neurona, Dina i el cas de les suposades cuidadores dels fills de Pablo Iglesias i Irene Montero. Tres causes que fan que a Podem parlin d’un “assetjament judicial”.

El Tribunal Suprem esmena la plana, de moment, al jutge que volia investigar Pablo Iglesias. La sala segona de l'alt tribunal ha desestimat la imputació del vicepresident segon en el cas Dina, relatiu al robatori de la targeta del mòbil d'una exassessora, Dina Bousselham. Manuel García-Castellón, magistrat instructor d'aquesta peça derivada de la causa Tàndem sobre els entramats de l'excomissari José Manuel Villarejo, atribuïa al líder de Podem els delictes de descobriment i revelació de secrets, acusació i denúncia falsa i danys informàtics. La Fiscalia s'hi va oposar i ara el Suprem també.

El líder de Podem i vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha presentat un recurs a l'Audiència Nacional contra l'escrit del jutge Manuel García Castellón al Tribunal Suprem que demanava la seva imputació pel cas Dina per revelació de secrets i destrucció de material informàtic, entre altres acusacions. Al recurs, avançat per Europa Press, Iglesias demana la "nul·litat radical" de la interlocutòria i acusa el jutge d'actuar "de forma arbitrària i injustificada". El vicepresident nega els delictes de què se l'acusa i diu que la imputació està "mancada de fonamentació" perquè "no hi ha proves que la sustentin".

Manuel García-Castellón, el jutge instructor del cas Dina, ha enviat una carta al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per denunciar una "campanya de desprestigi personal i professional i d'intimidació" que assegura estar patint a les xarxes socials i també en alguns mitjans de comunicació. De fet, el magistrat ha informat al president d'aquesta institució, Carlos Lesmes, que ha interposat una denúncia a la policia. Una campanya que, diu, va començar aquest dimecres, el dia en què es va fer públic que demanava al Tribunal Suprem imputar el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, pel cas Dina, la investigació sobre el robatori del telèfon mòbil de l'exassessora del líder de Podem, Dina Bousselham.

El cas Dina, la investigació sobre el robatori del mòbil de l'exassessora de Pablo Iglesias Dina Bousselham, pot posar el vicepresident del govern espanyol contra les cordes si finalment el Tribunal Suprem decideix imputar-lo pels delictes de denúncia falsa, revelació de secrets i danys informàtics. Però què és exactament el cas Dina? Per què se li ha acabat girant en contra a Iglesias?

El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, veu "inconcebible" i també "impossible" que el Tribunal Suprem l'acabi imputant pel cas Dina. Aquest dimecres el jutge Manuel García-Castellón va traslladar a l'alt tribunal el cas que involucra Iglesias en el robatori del telèfon mòbil de la seva exassessora. "Seria inconcebible que en una democràcia de la Unió Europea passés una cosa així", ha afirmat Iglesias en una entrevista a RAC1, en què també ha advertit que seria una "vulneració del dret" si el Suprem decidís investigar-lo. "Estem parlant d'un cas d'espionatge que es planteja que se m'investigui a mi perquè les clavegueres em van investigar il·legalment", ha afegit.

Vist des de Catalunya, el que li està passant ara al vicepresident del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, és com si respongués a un guió escrit, i doncs, perfectament previsible. Era qüestió de temps que passés. Després de la intervenció judicial contra l'independentisme, al darrere havia de venir un altre objectiu obvi: l'altre possible enemic desestabilitzador del règim del 78, l'esquerra estatal, ara instal·lada al govern de coalició amb el PSOE i, per tant, potencialment molt més perillosa. L'alta judicatura, dominada per perfils de tarannà conservador nacionalista espanyol tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem i al Constitucional, fa anys que no vacil·la en unes diàfanes prioritats ideològiques, encara que sigui a costa de despertar dubtes en els seus homòlegs europeus o d'interferir impúdicament com un actor més que rellevant en la vida política estatal.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha demanat formalment al Tribunal Suprem que investigui el vicepresident segon del govern espanyol i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, per un total de tres delictes: descobriment i revelació de secrets –amb l'agreujant de gènere–, danys informàtics i acusació o denúncia falsa i/o simulació del delicte en relació amb el presumpte robatori del mòbil de la seva exassessora Dina Bousselham. L'anomenat cas Dina, que des de fa mesos s'investiga a l'Audiència Nacional dins de la macrocausa sobre la xarxa de negocis il·legals del comissari José Manuel Villarejo, esquitxa així de ple el líder d'Unides Podem i, en conseqüència, el govern de Pedro Sánchez. El PP ha celebrat immediatament la petició d'imputació al Suprem i ha demanat al president espanyol el "cessament" de forma fulminant d'Iglesias.

La secció tercera penal de l'Audiència Nacional ha advertit el jutge Manuel García-Castellón que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha estat perjudicat per les filtracions de la targeta del mòbil robat a la seva excol·laboradora Dina Bousselham i ha revocat la decisió que va prendre al maig, seguint un informe de la Fiscalia Anticorrupció, de treure-li la condició de perjudicat en l'anomenada peça Dina del cas Tàndem-Villarejo. La interlocutòria és una esmena a la totalitat de la instrucció que ha fet el jutge en els últims mesos, quan ha posat el focus en els hipotètics delictes que podria haver comès Iglesias.

Manuel García-Castellón (Valladolid, 1952) està al centre del que podria anomenar-se l’ Espanya penal, és a dir, l’estat judicial en el qual s’ajusten els comptes de la política espanyola. Si el jutge Baltasar Garzón ho estava en els anys vuitanta i noranta, ara és el seu torn.

El jutge Manuel García-Castellón ha resolt admetre la personació com a acusació popular de Vox i de l’Associació de Juristes Europeus Pro Lege en la peça número 10 del cas Tàndem-Villarejo, l’anomenada peça Dina, en què el jutge investiga de facto el líder de Podem, Pablo Iglesias, encara que no de iure, ja que el també vicepresident segon del govern espanyol és aforat. Així mateix, ha inadmès la querella criminal presentada per Vox el passat 25 de juliol per un error de forma, tot i que anticipa que si s’esmena l’error en 10 dies -hi faltava la firma- l’admetrà a tràmit.

La resposta de l'empresa Recuperación Express (Gal·les, Regne Unit) en el sentit que la targeta del telèfon robat a Dina Bousselham, exassistent de Pablo Iglesias, estava "físicament intacta sense curtcircuits" quan la van rebre el setembre del 2017 per fer un diagnòstic sobre el seu estat deixa sense efecte un dels motius –danys informàtics– pels quals el jutge Manuel García-Castellón va resoldre, a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, qüestionar la condició de perjudicat al líder de Podem i anul·lar la seva acusació particular en la peça número 10 del cas Tàndem-Villarejo el 25 de maig.