El Premi FAD d'Arquitectura 2025, lliurat aquesta nit durant una gala celebrada al Teatre Lliure, ha sigut per a dos noms emblemàtics de l'escena catalana. Jordi Badia i Miquel Espinet, juntament amb Jero Gutiérrez, han guanyat per la "gran qualitat" i l'"elegància i precisió" del Vall d'Hebron Institut de Recerca, segons el jurat. "A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context", diu l'acta. El jurat valora que l’edifici "no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania".

El portuguès Álvaro Siza (Matosinhos, 1933) és un dels grans arquitectes dels segles XX i XXI. Va ser el primer guanyador del premi Mies van der Rohe el 1988, per la seu del banc Borges & Irmão a Vila do Conde, un exemple primerenc fruit d'una visió molt personal de l'arquitectura moderna. Quatre anys més tard va rebre el Pritzker, el Nobel dels arquitectes, el jurat del qual va dir que l'arquitectura de Siza és "una alegria per als sentits" que "eleva l'esperit" i que "enriqueix el vocabulari de l'arquitectura mundial".

La fusió del nou i el vell, sense renunciar a la llibertat creativa, s’ha convertit en un dels puntals de l’arquitectura de David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Galí, coneguts com a Harquitectes (amb H). També en una font de bones notícies: aquest dimarts han guanyat el premi FAD d’Arquitectura per la Casa 1736, ex aequo amb la central tèrmica DH Palencia, de Fernando Rodríguez Ramírez i Pablo Oriol Salgado (FRPO Rodriguez & Oriol).

Després de tres anys concentrats en la importància de l'habitatge, el premi FAD d’arquitectura ha fet un gir i aquest vespre ha premiat ex aequo dos edificis innovadors tècnicament i pel que fa al programa: la Biblioteca Gabriel García Márquez, del barri de Sant Martí de Barcelona, que va ser reconeguda a l’agost com la millor nova biblioteca pública del món, i l’escola Reggio School de Madrid. El jurat considera que tots dos edificis, dels arquitectes Elena Orte, Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura) i Andrés Jaque (Office for Political Innovation), respectivament, són “obres excel·lents, de caràcter complementari i representatives d’una arquitectura contemporània d’ampli espectre”. En tots dos projectes els membres del jurat valoren els processos de recerca i participació ciutadana com a part del disseny.

Els Premis FAD continuen aprofundint en la importància que té socialment la vivenda i per tercer any consecutiu premien uns habitatges: el bloc Llacuna, al barri barceloní del Poblenou, obra del despatx ARQUITECTURA-G, dels arquitectes Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes, Igor Urdampilleta i Albert Guerra. Per al jurat, presidit per la portuguesa Inês Lobo, aquest bloc de cinc habitatges en un solar difícil que fa cantonada és "una intervenció que completa una illa de l'eixample del Poblenou amb coherència urbana i formal". L'edifici "dibuixa la ciutat de manera senzilla i silenciosa donant resposta a un tema molt important: habitar". I, per últim, posen en valor que els promotors i les empreses privats treballin per "la qualitat i la coherència a la ciutat".

L'arquitectura més compromesa amb la sostenibilitat i els reptes globals torna a ser protagonista en la 64a edició dels premis FAD d'arquitectura: alguns dels arquitectes de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) que van guanyar el 2018 són finalistes de l'edició d'enguany per vuit habitatges de protecció pública de lloguer a Palma projectats amb materials naturals –alguns dels quals són reutilitzats– i amb tècniques locals. El jurat en destaca l'ús del marès estructuralment i no només com a tancament, i l'aïllament, fet –com els pisos premiats el 2018– "amb l'excés de l'alga posidònia de les platges mallorquines".

El degoteig de premis per als habitatges socials i la seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona a la Fabra i Coats continua: després de ser una de les obres premiades a la 15a Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, José Miguel Roldán i Mercè Berengué han guanyat el premi FAD d’arquitectura per haver fet “un projecte exemplar”, com es pot llegir en l’acta del jurat, que resol “de manera brillant” la construcció d’uns habitatges dins una antiga fàbrica del segle XIX. Les virtuts que aplega aquesta obra són moltes. És la rehabilitació d’un edifici patrimonial. Així mateix els arquitectes van donar valor a l’interior amb “un espai col·lectiu” que vertebra la distribució d'habitatges. El jurat també valora la qualitat mediambiental dels sistemes constructius que van fer servir els autors perquè creen “llindars tèrmics que afavoreixen el funcionament passiu de l’edifici” i perquè van conservar i reutilitzar les estructures originàries amb fusta.

Els premis FAD d’arquitectura tornen a reconèixer les fites de l’arquitectura pública: els guanyadors de l’edició d’enguany són 79 habitatges amb protecció al Saló Central de Sant Boi, de Juan Herreros, Jens Richter, Mariona Benedito i Martí Sanz Ausàs. “Presenciem una acurada exploració tipològica del bloc aïllat d’habitatge –diu l’acte del jurat– que incorpora patis i perforacions del volum per generar espai comunitari com a lloc de transició entre la gran escala d’una situació exterior encara en construcció i l’escala domèstica, humana i acollidora, dels habitatges”. El bloc d’habitatges es remunta a un concurs públic que va guanyar el despatx d’Herrero conjuntament amb el de Benedito i Sanz l’any 2009 i està ubicat en una àrea de la ciutat que encara està en construcció. El jurat també destaca que és una arquitectura “amb un esperit propositiu, atenta i còmplice amb el context” i que genera “aportacions i esmenes rellevants a les maneres de viure i ocupar els espais alineades amb els canvis de paradigma contemporanis”. Entre els elements de l’edifici que generen comunitat, el jurat enumera les passarel·les i els patis i terrasses intermèdies. "Espero que la crisis de models de vida que s'ha desfermat amb el covid-19 torni a l'arquitectura un paper de còmplice en la construcció de noves formes d'habitar", afirma Juan Herreros. "Si aquests patis i galeries s'omplen de plantes i nens jugant -explica l'arquitecte-, si els veïns surten a les seves galeries a compartir els seus assumptes, si les grans finestres amb vistes a l'horta tornen a tenir una millor relació amb el pas de les estacions i el clima en general, podrem parlar de naturalització de la vida quotidiana i de construcció d'una consciència sobre la importància de viure en sintonia amb el medi ambient".