El nom d'Eric Garcia estava en boca de tothom el gener del 2021. L'aleshores jugador del Manchester City sonava amb força per reforçar la defensa d'un Barça en crisi. El club estava immers en un procés electoral i el candidat Víctor Font va posar sobre la taula un acord amb el City per fitxar el central a canvi de 3 milions d'euros. Joan Laporta, que acabaria imposant-se als comicis, considerava que era millor esperar fins a final de temporada, ja que aleshores Eric acabava contracte. Carles Tusquets, president de la comissió gestora, no veia clara l'operació si no hi havia consens entre els candidats. L'estira-i-arronsa es va acabar quan Ronald Koeman va donar un cop de puny sobre la taula: l'entrenador va exigir que es decidissin de pressa, que el debat no aportava res i que desestabilitzava la plantilla, així que aquell hivern no hi va haver cap moviment i a l'estiu, lliure de traspàs, Eric va arribar a Barcelona.

Titular en els tres primers partits de Lliga, Eric Garcia sembla haver-se guanyat un lloc a l’onze de Hansi Flick. El defensa de Martorell, que pot actuar tant de central com de lateral, li ha guanyat la partida a Jules Kounde en les dues primeres jornades, mentre que al camp del Rayo Vallecano va formar parella de centrals amb Andreas Christensen. La seva polivalència també va fer que el tècnic alemany el provés de pivot en els seus primers partits al Barça. “És un noi molt intel·ligent amb criteri per distribuir el joc des del darrere”, diu a l’ARA Marcel Sans, que el va tenir a l’infantil B, on va coincidir amb Arnau Tenas, Take Kubo, Ansu Fati i Nico González.

És fàcil que un agent de seguretat d'un estadi amb poc interès pel futbol li barri el pas perquè cregui que és un intrús. La gran majoria de futbolistes moderns no només ho són, sinó que també ho semblen: caminar fatxenda, més centímetres quadrats de pell tatuada que verge, músculs de Popeye, mirada de saber-se observat, flow de raper amb antecedents penals i modelet dissenyat sota efectes d'al·lucinògens. El nostre protagonista no compleix cap d'aquestes característiques. Podria sortir a l'àlbum de cromos de Panini de la Lliga 96-97 al costat de Pedro José de l'Extremadura.

Per entendre la redempció d'Eric Garcia al Barça de Hansi Flick cal remuntar-se fins a l'estiu. Més concretament, fins als Jocs Olímpics, en què va fer parella amb Pau Cubarsí i el combinat estatal es va endur l'or. Això va impedir als dos futbolistes fer la pretemporada sota les ordres del tècnic alemany. La competició celebrada a París es va acabar el 9 d'agost. El Barça començava la Lliga a Mestalla el dia 17 del mateix mes.

El Girona mai havia invertit una quantitat semblant a aquesta. De fet, multiplica per dos la inversió més alta realitzada abans, també aquest estiu, pel txec Ladislav Krejci, que s'enfila als 12 milions incloses les variables. Qui s'endú els honors és Yáser Asprilla, un extrem colombià de 20 anys que ja és a la ciutat i ha competit a la Championship anglesa amb el Watford. No ha tastat la màxima categoria, però ha costat uns 25 milions d'euros. A Anglaterra ha deixat highlights per al record; a Montilivi haurà de conviure amb l'ombra de Savinho.

L'exigència de la Lliga de Campions farà que el Girona intenti elevar, si és que això és possible quan ets el primer dels altres –segon classificat provisional de la Lliga, darrere del campió–, el nivell de la plantilla en un estiu que promet ser mogut. Abans els gironins intentaran esgotar totes les opcions d'acabar en aquesta posició en la visita del Vila-real a Montilivi d'aquest dimarts (22 hores, Movistar LaLiga).

Eric Garcia és feliç al Girona, però pels mateixos motius que va abandonar el Manchester City, de moment viu la seva experiència al conjunt gironí com una dolça etapa passatgera: és culer fins al moll de l'os. Pep Guardiola el va voler renovar, però ell va esperar i va esgotar el seu contracte per poder fitxar pel Barça, llavors encara entrenat per Ronald Koeman. Després de dues temporades a Barcelona, amb menys protagonisme del que s'esperava, ha trobat en el Girona i, especialment, en Míchel Sánchez un espai on reivindicar-se i fer callar les crítiques que va rebre quan defensava la samarreta blaugrana o quan Luis Enrique el cridava per jugar amb Espanya.

Eric Garcia va ser el protagonista involuntari de les eleccions a la presidència del Barça, el 2021. Els candidats van jugar amb el seu nom com una arma electoral més. Els uns perquè el volien aquell mateix hivern (Víctor Font), uns altres perquè volien esperar (Joan Laporta) i els últims navegaven entre dues aigües (Toni Freixa). Potser per això, i malgrat que el central acabés arribant al Camp Nou aquell estiu com a agent lliure, molts el miren com si hagués costat una milionada. En realitat, va venir de franc, un cop exhaurit el seu contracte amb el City.

El concepte enigma està de moda. El va posar sobre la taula Gerard Piqué amb el seu projecte de la Kings League i la irrupció misteriosa d’un futbolista de Primera amb màscara per jugar els partits d’aquesta nova competició. Però a Can Barça, que de moment no s’han de preocupar per aquest nou producte creat per l’exjugador blaugrana —sí que ho haurien de fer la Lliga i els equips més modestos—, hi ha un altre enigma important per resoldre: Eric Garcia. El central fa dos mesos que està desaparegut. Va passar de ser peça fonamental per a Luis Enrique a l’ostracisme absolut al Mundial. I amb el Barça va de camí cap al mateix. El defensa, tot i les seves mancances físiques, oferia als tècnics recursos molt vàlids per a l’estil de joc proposat: anticipació, bona lectura tàctica i excel·lent sortida de pilota. Però, d’un dia per l'altre, Eric ha sortit assenyalat. Què ha passat?

Quan encara no havia debutat amb el primer equip del Manchester City, Eric Garcia ja es formava per ser entrenador, ajudant i aprenent amb els tècnics de l'acadèmia del club citizen. La seva inquietud pel futbol va molt més enllà del seu rol com a jugador. Abans d'abandonar el planter del Barça per anar a la ciutat anglesa en un viatge d'anada i tornada, havia sigut capità de tots els equips de la base en què havia participat. Els seus formadors en parlen molt bé, així com els entrenadors que ha tingut darrerament. Pep Guardiola dedicava tota mena d'elogis a Eric i volia que es quedés a Manchester, però el central de Martorell sempre ha sigut del Barça i el seu desig va ser ferm: no renovar amb el conjunt anglès, exhaurir el contracte, no fer cas dels cants de sirena del PSG –que tal com va informar l'ARA van existir– i tornar a casa.

Estic convençut que si Eric Garcia s'hagués criat al meu poble, l'estimada Arbeca, o jo a Martorell, seríem bons amics. Ho expresso amb convenciment perquè m'agrada tot el que desprèn la personalitat del central català. Convindrem que amb aquest argument no n'hi ha prou per defensar un futbolista, però em sembla honest deixar clar que, a qui tingui la bona fe d'acompanyar-ne en aquestes línies, aquí llegiran una oda a Eric Garcia.

Xavi Hernández ja no podia comptar aquest diumenge contra el Getafe amb Eric Garcia perquè el central català -com Jordi Alba i Frenkie de Jong- complirà cicle d’amonestacions per haver vist la cinquena targeta groga contra el Celta, però el de Martorell podria perdre’s també l’últim partit de Lliga contra el Vila-real al Camp Nou. El defensor blaugrana es va fer mal al dit polze de la mà dreta per culpa d’una caiguda que va patir durant el partit contra el conjunt gallec de dimarts a l’estadi. Per reparar la lesió, Eric ha passat aquest divendres per quiròfan per ser sotmès a una senzilla intervenció a càrrec del doctor Xavier Mir sota la supervisió dels serveis mèdics del Barça.

Iago Aspas i Eric Garcia van ser els primers d'atendre Ronald Araujo així que el central va caure desplomat a la gespa. Feia uns segons que havia xocat, cap amb cap, amb Gavi, a la segona part del Barça-Celta. Inicialment, semblava que el migcampista n'havia rebut la pitjor part, però va ser al revés. Iago i Eric van adonar-se que Araujo havia perdut el coneixement i, en un acte reflex, el van posar de costat. Un gest tan instintiu com imprescindible en situacions d'aquest estil. Poc després, els serveis mèdics van fer la resta de la feina.

Les primeres vegades sempre es recorden. I la primera gran nit de Xavi Hernández, la primera gran revolució, serà la del Santiago Bernabéu. Com si al partit l'hagués acompanyat My way de Frank Sinatra de fons, el Barça va recordar que emmirallar-se amb l'imponent físic alemany o els ritmes frenètics anglesos és un error, universos paral·lels. És oblidar que el que fa diferent el Barça és el com. I no hi ha millor escenari per demostrar-s'ho a un mateix i al món que Madrid.

El Barça treballa per reforçar la seva línia defensiva aquest estiu. El rendiment de Samuel Umtiti, actualment lesionat, és pràcticament nul. Clément Lenglet no convenç Xavi i Gerard Piqué, ara mateix el central més en forma de la plantilla blaugrana, té 35 anys. Amb el fitxatge del danès del Chelsea Andreas Christensen segellat, el present i el futur de la defensa blaugrana també passa per Eric Garcia i Ronald Araujo, dos centrals amb aptituds ben diferenciades però cridats a fer carrera al Camp Nou. Mentre el defensor de Martorell, format al Barça i al Manchester City, destaca pel seu bon tracte amb la pilota i la seva lectura tàctica, l'uruguaià gaudeix d'una exuberància física i una contundència que l'han dut a ser, en els darrers partits, la parella que Xavi ha escollit per acompanyar Piqué al centre de la defensa. En termes generals, però, qui més ha repetit a l'eix de la defensa amb l'egarenc a la banqueta han sigut els dos centrals catalans (i això que Eric es va perdre quatre partits per lesió). En alguns d'aquests partits, també és cert que Araujo va actuar com a lateral d'emergència. 

El Barça va empatar contra el Nàpols al Camp Nou en un partit marcat per la falta d'encert en atac. Zielinski va avançar els de Spalletti i Ferran Torres, de penal, va igualar a la segona part. A continuació, els apunts en calent del duel.

El Barça ha encetat el 2022, de moment, amb la mateixa mala sort amb les lesions que el va acompanyar l’any passat. L’últim a entrar a la infermeria blaugrana, en la qual en alguns moments hi han arribat a haver fins a una quinzena de baixes entre lesionats i casos de coronavirus, és Eric Garcia. El club va comunicar ahir que les proves realitzades pels serveis mèdics del Barça confirmen que el central de Martorell té una lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta. El temps de baixa aproximat és de cinc setmanes.

Un grapat de jugadors van disputar ahir el seu primer clàssic, entre ells, Eric Garcia, que si bé havia defensat nombroses vegades els colors del Barça contra el Reial Madrid quan militava al planter, ahir es va estrenar amb el primer equip. També era el primer clàssic d’un decebedor Memphis i d’un més voluntariós que encertat Gavi -que es va convertir en el jugador més jove a debutar com a titular en un clàssic del segle XXI-, però dels blaugranes que s’estrenaven, Eric va ser el que va complir amb més nota.

En menys de dues temporades, el Barça ha passat de tenir un onze amb la mitjana d’edat més alta de la Lliga de Campions, la de la dolorosa escombrada del 2-8 a Lisboa, a veure com els joves de la casa seran imprescindibles aquest curs. La delicada situació econòmica de l’entitat, sumada a la convicció de Joan Laporta que s’ha de comptar amb els futbolistes del planter, dibuixa un escenari en què La Masia recuperarà el protagonisme que havia anat perdent els últims anys. Els debuts de Nico i Gavi, dos brots verds, en són l’exemple més recent. 

Victòria del Barça en el debut de la temporada 2021/2022, la primera en 17 anys sense Leo Messi a la plantilla. Amb l'argentí a París després d'uns dies de tempesta al Camp Nou, l'equip de Koeman va superar la Reial Societat per 4 a 2 en un partit que dominava per 3 a 0 al minut 81. Repassem a continuació algunes de les claus que deixa el duel dels culers contra els donostiarres.