BarcelonaÉs fàcil que un agent de seguretat d'un estadi amb poc interès pel futbol li barri el pas perquè cregui que és un intrús. La gran majoria de futbolistes moderns no només ho són, sinó que també ho semblen: caminar fatxenda, més centímetres quadrats de pell tatuada que verge, músculs de Popeye, mirada de saber-se observat, flow de raper amb antecedents penals i modelet dissenyat sota efectes d'al·lucinògens. El nostre protagonista no compleix cap d'aquestes característiques. Podria sortir a l'àlbum de cromos de Panini de la Lliga 96-97 al costat de Pedro José de l'Extremadura.
Mai ha fet soroll, ni quan va ser el protagonista durant l'última campanya electoral del Barça ni les dues vegades que semblava que la seva vida s'allunyava irremeiablement del club en què s'ha criat. Tampoc quan va estar a punt de ser un dels artífexs de classificar el conjunt blaugrana per a la final de l'última edició de la Champions League o ara que li ha guanyat la partida en aquest inici de temporada a un Kounde que encara no s'ha recuperat de les vacances. Parlo d'Eric Garcia, l'antifutbolista (cenyint-nos als criteris mencionats en el primer paràgraf) de Hansi Flick, un noi de 24 anys que si no fos una de les alegries del Barça actual te'l podries trobar a la plaça principal de Martorell fent un cafè amb llet abans de començar una jornada laboral de vuit hores en una oficina.
La seva posició a la plantilla, que va ser qüestionada abans de l'arribada de Flick, fet que el va portar a visitar el Cul de la Lleona a Girona (i allà participar en la millor temporada de la història dels de Míchel), s'ha solidificat com una estalactita mil·lenària durant l'últim any. En una etapa en què la junta de Laporta rumia constantment desprendre's de jugadors per millorar el fair play financer, el nom d'Eric Garcia ni s'ha mencionat en els passadissos d'Aristides Maillol. Almenys, de moment. Quan va començar l'agost, tampoc ningú s'esperava la sortida d'Iñigo Martínez i ara ja fa dies que el tenim jugant a l'Aràbia Saudita al costat de Cristiano Ronaldo.
El descans del partit de dissabte davant el Llevant va demostrar que Flick no veu Eric Garcia com una eventualitat a l'onze titular. Amb un 2-0 en contra, el tècnic alemany va enviar a la banqueta Marcus Rashford i Marc Casadó per incorporar al terreny de joc dos futbolistes amb més esperit titular, Dani Olmo i Gavi. En canvi, Kounde no va substituir Eric Garcia fins al minut 85, quan el català ja estava fatigat després d'haver-se passat el partit pujant i baixant la banda dreta per donar suport a les aventures de Lamine Yamal.