La suma que preocupa a Laporta

BarcelonaLa democràcia comença a moure les fulles dels arbres que hi ha al voltant de les oficines del Barça a Aristides Maillol. De moment, el xiuxiueig del vent és suau, però promet incrementar el volum a mesura que avancin els mesos. Malgrat que públicament ningú menciona encara la paraula tabú, eleccions, tant la junta directiva de Joan Laporta com l'entorn amb aspiracions mesuren cada vegada amb més reflexió les seves passes. La forma de governar el club ja està impregnada d'un horitzó que està al caure: les eleccions que s'han de celebrar la pròxima primavera.

Així, les decisions que està prenent i que prendrà Laporta fins aleshores no només s'han d'analitzar en clau de club. També estan fortament condicionades per la seva voluntat de ser reelegit cinc anys més com a president del Barça. Aquest factor té molt pes en assumptes com la pressa per tornar al Camp Nou com més aviat millor, que confronta amb l'actitud d'un Ajuntament de Barcelona que no té cap problema a expressar que el retorn encara pot ser qüestió de mesos, com va dir a RAC1 la setmana passada Albert Batlle, el tinent d'alcaldia de seguretat de Barcelona.

Però només la consecució de la sisena Champions del Barça engalanaria tant la campanya electoral de Laporta com oferir al soci un retorn al Camp Nou remodelat en què els espectadors puguin accedir sense restriccions a la totalitat de les dues primeres graderies. La fita arribaria, com a mínim, amb un any de retard –la promesa inicial era que passés el novembre del 2024– i després d'una campanya publicitària de cara al trofeu Joan Gamper protagonitzada per un Laporta que algun dia estaria bé que argumentés amb quin propòsit la va fer sense tenir la certesa de res. Però veure Lamine Yamal estrenar el nou Camp Nou provocaria amnèsia a més d'un.

122 milions de pèrdues acumulades

De totes maneres, en clau electoral el retorn al Camp Nou no és ni molt menys només una qüestió emocional. També és econòmica. I ara no ens referim als ingressos addicionals que comportarà aquesta tornada a casa ni a la necessitat esportiva d'arribar d'una vegada per totes a la regla 1:1 del fair play financer (pots gastar en fitxatges i renovacions cada euro que ingresses) que Laporta no ha sabut assolir des que va arribar el 2021. Ens referim a la voluntat de Laporta de tancar el seu mandat sense pèrdues. Per dos motius: el primer, perquè fer-ho amb pèrdues donaria carnassa als seus rivals electorals durant la campanya i, el segon, perquè una hipotètica derrota a les eleccions deixaria en mans d'algú aliè la possibilitat de demanar-li responsabilitats per aquest fet.

Ara mateix, a l'espera que es presentin els números de l'exercici 2024-2025, la junta de Laporta té un balanç negatiu. Les pèrdues acumulades fins ara des del primer exercici que van tancar, el 2020-2021, són de 122 milions d'euros. Precisament, el primer exercici, condicionat per la pandèmia del coronavirus, la catastròfica herència del mandat de Josep Maria Bartomeu (Laporta va agafar el club quan només quedaven quatre mesos de l'exercici) i la depreciació del valor de diversos jugadors decidida per Laporta, va comportar unes pèrdues de 481 milions. Aquesta llosa es va començar a revertir el curs següent, el qual es va acabar amb 98 milions d'euros de beneficis que van comptar amb l'impuls de la palanca de la venda a Sixth Street del 10% dels drets televisius de la Lliga durant els pròxims 25 anys.

De palanques, també va anar l'exercici 2022-2023. El Barça va apuntar-se 352 milions de benefici en un curs en què va millorar els seus ingressos comercials, va vendre un 15% afegit dels drets televisius i un 49% de Barça Studios, una pedra a la sabata que el club arrossega a causa dels diversos impagaments dels inversors, la incapacitat per dotar de valor el projecte i la depreciació que va demanar (sense l'acceptació del club) l'anterior auditor del Barça, Grant Thornton. De fet, l'exercici 2023-2024 es va tancar amb 91 milions de pèrdues a causa dels impagaments a què s'ha fet referència. Tots aquests números també han estat condicionats per l'exili a Montjuïc els últims dos cursos, que ha disminuït els ingressos dels dies de partit.

Com es poden eliminar les pèrdues?

Sigui com sigui, la xifra de 122 milions de pèrdues acumulades des del 2021 és una realitat que Laporta s'ha proposat neutralitzar. La dificultat afegida és que ho ha de fer en aquest mateix tancament que presentarà a l'assemblea de socis compromissaris de l'octubre perquè el següent ja serà després de les eleccions. Per tant, no li queda més remei que presentar uns beneficis de, com a mínim, 122 milions. És viable? En una de les coses que té traça Laporta és en l'enginyeria comptable. Allò que serà imprescindible és que els números de l'exercici 2024-2025 incloguin l'ingrés de 100 milions per la palanca dels seients vip del nou Camp Nou malgrat que la Lliga pugui no acceptar-los pel fair play financer i que l'auditor actual del club, Crowe, no ho vegi clar perquè l'estadi encara no ha reobert les portes. L'assumpte es podria resoldre amb un nou advertiment de l'auditor que preocuparia molt menys a Laporta que tancar el mandat amb pèrdues acumulades.