Un passeig a l’interior de les obres del Camp Nou

BarcelonaQueda un mes per al dia D: el cap de setmana del 14 de setembre, el del primer partit del Barça com a local a la Lliga. En altres paraules, queda un mes perquè es reobri –si no falla res– el Camp Nou. A través de la mirada d’arquitectes, operaris i tècnics, l’ARA ha elaborat un text en què explica l’estat de les obres d’un estadi que està en plena ebullició.

La rutina de treballar a l’obra fa perdre perspectiva de la dimensió de la reforma. Amb el tragí del dia a dia, s’entra i surt sense prestar-hi atenció. Ara bé, quan algú que feia temps que no hi posava els peus s’hi atura, s’adona de la majestuositat del nou Camp Nou. Ja s’insinuen moltes coses des de Travessera de les Corts, però des dels torns d’accés es pot admirar la tercera graderia, batejada al club com la "joia de la corona" de la remodelació. La construcció ha avançat tant que avui es parla del retorn amb gran optimisme; res a veure amb el que passava fa només unes setmanes, quan ningú ho veia clar, tampoc l’Ajuntament.

Els controls d’accés són estrictes. Primer cal identificar-se i, després, passar per uns torns giratoris on només cap una persona. Ja fa temps que hi són, però durant un període no havien funcionat, per la qual cosa algú aliè a l’obra s’hi havia arribat a colar. Avui cal una targeta especial, a més de l’armilla i el casc. La primera impressió, a banda de les dimensions gegantines de la construcció, és que les feines a l’exterior avancen amb molta rapidesa. En bona part, per la quantitat increïble de persones que hi estan treballant, només comparable a les multituds que es veien a les pel·lícules dels egipcis construint piràmides.

S'està tirant sorra per anivellar el terreny i pavimentar l'accés exterior de l'estadi

Encara a l’exterior, les principals estructures de formigó ja estan fetes. També els diamants, que són petits espais de formigó que surten a la superfície. Un cop acabats, han de servir de botiga, d’accés al museu, d’entrada de l’afició rival al gol nord o fins i tot d’atenció al soci. De moment es quedaran a mig fer, perquè no són prioritaris per a la reobertura. En canvi, sí que ho és el paviment. Per això s’estan tirant grans quantitats de sorra a la cota zero per anivellar el terra i asfaltar-lo. És el recurs més fàcil i també el més econòmic. Si més endavant s’hi vol posar llambordins –com ja va fer Núñez en el seu dia–, sempre s’hi és a temps.

Les grans columnes de la nova tercera graderia delimiten l’accés al camp. Ja s’hi estan instal·lant els cartells a les diferents portes. A molts abonats els costarà ubicar-se el primer dia perquè tot és diferent. Però millor. La reforma ha servit per simplificar l’entrada. El laberint d’escales que antigament conduïen a la primera graderia s’ha substituït per un accés pla i adaptat. De moment no hi ha ascensors i s’haurà de pujar al segon pis amb escales amples i còmodes. Un dels avantatges de fer nova la tercera graderia és que s’ha guanyat molt espai i s’ha esponjat una zona que a vegades era claustrofòbica. Ara hi ha tot l’espai del món. També per a una eventual evacuació d’emergència, fins i tot mentre les obres estan en marxa.

L’accés a l’anella de la tercera graderia és restringit. Com que està en la primera fase de la construcció, cal un arnès de seguretat. Així que, a excepció dels que tenen una tasca encarregada, la resta d’operaris que volen fer el tafaner s’ho han de mirar des de la part alta de la segona graderia. La sensació és que costarà reobrir aquest espai al gener, tal com havia vaticinat el club feia uns mesos, i que les obres s’allargaran durant tota la temporada. En canvi, la tribuna, el lateral i el gol sud estan a punt de caramel i es veuen igual d’acabats. A ulls dels especialistes, no seria gens estrany que l’Ajuntament concedís els permisos a mitjans de setembre per a totes aquestes tres zones. En canvi, la feina està més empantanegada al gol nord, encara amb bastides i alguns passos inhabilitats. No sembla factible que tingui llum verda fins ben entrat l’octubre.

L'obra ha deixat molta brutícia que caldrà netejar abans d'obrir les portes del Camp Nou

Fa molt que no plou a Barcelona. Entre això i el dia a dia de l’obra, el Camp Nou es veu brut i ple de pols. Res que no es pugui solucionar amb una bona brigada de neteja. Això sí, comença a ser urgent que s'hi posin. L’aparcament principal ja està pavimentat i pintat, tot i que emblanquinat per la polseguera que també cobreix molts dels passadissos interiors i les més de 60.000 cadires plegables per als espectadors. Hi ha dues excepcions: la zona de seients vip, perfectament coberta amb lones perquè no es faci malbé abans d’hora, i la llotja, que és el primer espai on s’ha donat l’ordre de netejar. Segurament, perquè d'aquí uns dies hi passaran els inspectors de la Lliga i la UEFA.

La gespa definitiva ja està instal·lada i la temptació d’asseure’s en alguna localitat és gairebé irresistible. A la primera graderia s’ha corregit la inclinació i s’ha millorat notablement la visibilitat de les primeres files. També s’ha instal·lat un sistema d’il·luminació amb leds que tant serveix des del punt de vista estètic com de seguretat. Però crida l’atenció que no hi ha les tradicionals baranes que delimitaven les diferents zones de la graderia. Potser s’instal·laran més endavant, però de moment es pot passar d’un dels gols a tribuna sense cap mena d’impediment.

Els vestidors i el túnel d'accés al camp, punts imprescindibles que s'han d'acabar

A la part inferior de tribuna el globus d’optimisme es desinfla una mica. Encara hi ha coses urgents per polir, com els vestidors, on tot just s’estan instal·lant les taquilles individuals dels jugadors. El temps es tira a sobre i hom es pregunta on es canviaran els futbolistes. O el túnel d’accés al camp, que a aquestes altures ja s’hauria d’estar netejant. Les banquetes encara no tenen seients i entremig s’hi està fent la instal·lació del cablejat que servirà per assistir l’àrbitre amb el VAR.

Tothom dona per fet que les obres no s’acabaran el 2026, sinó que caldrà esperar almenys fins al 2027. Però la pressa per tornar ja és evident. Sense futbol, s'hauria pogut acabar la reforma en tres anys. Compaginant-la amb els partits, és una altra cosa. El Barça s'ha posat ferm. S’evidencia l’estrès, sobretot entre els alts càrrecs de Limak en un estiu en què ben pocs faran vacances. A la construcció, tothom diu que és imprescindible tenir una data per lliurar les claus, perquè és l'única manera que tothom es posi en tensió.