La gran quimera del Camp Nou

Per primera vegada en molts mesos, els plans del Barça per al retorn al Camp Nou coincideixen amb els de l'Ajuntament. Fins ara el club feia volar coloms amb propostes irrealitzables i terminis inversemblants. Però amb l'avanç lògic de la reforma, s'ha arribat a un punt que la reobertura no només és possible, sinó que en molts àmbits ja es dona per feta.

No es pot garantir res al cent per cent perquè encara queda feina per fer. Però amb un mes de marge i un batalló multitudinari de treballadors, seria molt estrany que no s'aconseguís obtenir la llicència de primera ocupació per encabir almenys 27.000 aficionats a mitjans de setembre. Queden dos esculls més, a banda de l'Ajuntament: les visites de la Lliga i de la UEFA, que últimament també respiraven escepticisme, però que ara confien poder convèncer.

La culpa mai ha estat de l'Ajuntament, tot i la temptació d'alguns de carregar-los-la. Si alguna cosa ha fet el consistori és posar facilitats. El problema no han estat mai els permisos, sinó les obres. Pensar que es podia fer la primera fase en 18 mesos era una quimera absoluta. Excepte les persones vinculades a l'entitat i a l'Espai Barça, no hi havia ningú que digués que tornar en un any i mig era possible. Encara més, no hi ha hagut cap gran obra d'enginyeria al llarg de la història que no tingués problemes o imprevistos. Fa cosa d'un any, en un dels grups de WhatsApp dels treballadors ja es feia córrer que la reobertura no seria fins al setembre del 2025. En el fons, els que treballen sobre el terreny són els que realment ho saben.

Ningú resta mèrits a la directiva de Joan Laporta. Ha estat valenta i ha començat un projecte faraònic i multimilionari que pocs s'haurien atrevit a començar. Serà el seu llegat per sempre més. Però no feia falta parlar del novembre del 2024. Tampoc calia el teatre de la venda d'abonaments de l'octubre passat. No sé si era per complaure Goldman Sachs o s'insistia en la mentida per justificar l'elecció de Limak. Amb el pas del temps, anar de quimera en quimera ha estat un descrèdit que a curt termini eclipsa el valor immens de reformar el Camp Nou.