Conflictes, picaresca i revolució a la gespa del Barça

Barcelona"Ens esteu cremant la gespa!" Amb aquest crit enèrgic els responsables del Barça van protestar a Barcelona Serveis Municipals (BSM) per les condicions del terreny de joc de Montjuïc. Tenir un camp en perfecte estat de revista ha estat una prioritat del conjunt blaugrana i l'exili temporal al Lluís Companys va generar disputes, algunes molt pujades de to, perquè les coses no es feien al gust del club.

L'anhelat retorn al Camp Nou, previst per al cap de setmana del 13 i el 14 de setembre, encara que cada dia sembli més difícil, ha de posar punt final a aquest i altres maldecaps que ha tingut l'equip lluny de casa. A partir d'aquest moment tornarà a ser el Barça, sense dependre de tercers, el que gestionarà el manteniment de l'estadi. Incloent-hi, esclar, un terreny de joc que porta incorporat un sistema revolucionari de drenatge per garantir que la gespa estigui sempre en perfectes condicions encara que plogui a bots i barrals.

Els problemes amb el reg de Montjuïc van començar de seguida que el Barça s'hi va instal·lar. El club, tal com constava en el contracte signat amb el consistori barceloní, s'havia de fer càrrec de les obres d'adaptació de l'estadi olímpic per convertir-lo en un camp de futbol. Aquesta reforma, xifrada en 20 milions d'euros, també incloïa la millora del terreny de joc, el sistema de regadiu i el drenatge, intactes des que l'Espanyol s'hi havia instal·lat a la segona meitat dels anys noranta. Com que qui paga mana, el Barça va derivar les tasques a Garden Tona, la jardinera de confiança. El problema va ser que els treballadors de BSM, que s'encarregaven del manteniment del camp, no estaven avesats a aquell sistema i al principi no el sabien fer funcionar.

El conflicte entre Barça i BSM pel reg de la gespa al Lluís Companys

El principal conflicte es va originar ben entrada la tardor, quan van aparèixer unes taques al terreny de joc i l'equip, encara amb Xavi a la banqueta, va insinuar que la gespa no estava en bones condicions. Al Camp Nou el Barça podia arreglar aquests problemes a la seva manera, però com que Montjuïc és de titularitat municipal, està subjecte a un seguit de normatives sobre el manteniment de la gespa que inclou, entre d'altres, utilitzar clor per desinfectar-la. "Vam estar un mes d'estira-i-arronsa fins que vam acabar posant-nos d'acord", apunta un empleat qualificat de BSM, que lamenta també la dificultat per tractar aquests temes amb el Barça. "Al final ens hem entès, però ha costat molt".

L'estiu del 2024 Montjuïc canviava el futbol pels concerts. Inicialment, van posar sobre la taula la possibilitat de cobrir la gespa per preservar-la, tot i que ho van descartar perquè "s'hauria fet malbé de totes maneres". Així que tocava canviar-la. La van espatllar la multitud de persones que van veure en directe les actuacions, tot i que el canvi el va pagar el Barça, tal com estava recollit en el contracte entre el club, BSM i l'Ajuntament. Tot sigui dit, el terreny de joc de la temporada 24-25, la del primer any de Flick, va funcionar d'allò més bé. Solucionats els conflictes pel manteniment de la gespa, va acabar el curs en tan bon estat que fins i tot el Barça va decidir recuperar-la, enviar-la a la guarderia de Garden Tona i donar-li un segon ús més endavant.

La nova gespa del Camp Nou, un senyal d'identitat del Barça

En paral·lel, les obres del Camp Nou avançaven a un ritme frenètic. Davant la impossibilitat de reobrir les portes el novembre del 2024, el Barça s'havia marcat el repte de tornar-hi a jugar el maig del 2025 coincidint amb el clàssic contra el Reial Madrid. Amb els mesos van comprovar que no s'hi arribava a temps. Així i tot, es va instal·lar una gespa provisional a l'abril, pels volts de Sant Jordi. La versió oficial que va donar el club era que la instal·lació serviria per estabilitzar el terreny de joc i que, arribat el moment, es posaria la gespa definitiva. Però segons ha pogut saber l'ARA, el que no es va explicar és que en realitat es tractava d'una iniciativa de Limak per evitar una eventual penalització a causa del retard en l'execució de les obres.

Els dies posteriors els aspersors es van encarregar de regar incansablement el terreny de joc. Es feia perquè s'havia instal·lat un sistema de drenatge revolucionari. Històricament, l'aigua de la pluja es recull en diversos tubs que s'han col·locat en capes inferiors. Ara bé, quan plou massa el sistema no dona l'abast, a banda que amb el temps aquestes canonades s'obstrueixen i s'han de canviar. La nova gespa del Camp Nou va un pas més enllà i hi afegeix unes màquines que s'encarreguen d'aspirar l'aigua i conduir-la cap a uns grans dipòsits. Segons apunten els tècnics consultats, té tres avantatges. Que el drenatge és instantani i el camp no s'omple de bassals encara que plogui molt, que l'aigua es pot reutilitzar, i que es garanteix poder tenir uns nivells d'humitat ideals durant tot l'any. "És el preu de preservar un dels nostres segells d'identitat", apunten fonts properes a l'Espai Barça, que fan valdre aquella mítica frase: "Al Camp Nou, amb aquesta gespa, qui no juga bé és perquè no en sap". Ara només falta poder-la estrenar.