La veritat sobre l'adeu d'Iñigo Martínez, el capità sense braçal del Barça

BarcelonaL'arribada d'Anderson Luis de Souza, Deco, a la gira asiàtica del Barça va suposar un abans i un després. El director esportiu blaugrana havia faltat al primer duel contra el Vissel Kobe, però va ser requerit a l'altra punta del planeta per sumar-se a l'expedició abans dels dos altres amistosos a Corea del Sud. Un dels motius de la petició va ser posar pau entre la plantilla i la directiva arran de les incomoditats d'un periple que va començar 24 hores més tard del previst. Hansi Flick havia transmès a Joan Laporta el malestar dels futbolistes i de l'staff amb un pla inadequat per a la preparació de cara a l'inici de curs, amb massa trajectes en autocar i infraestructures millorables, i per això es va celebrar que Deco viatgés per calmar els ànims.

Però l'aparició de l'exjugador tenia un altre rerefons: agilitzar el mercat de sortides en paral·lel al contenciós amb Marc-André ter Stegen per registrar Joan Garcia. Encara fora de la regla 1:1, tenia l'encàrrec de continuar alliberant massa salarial per inscriure els nous fitxatges. Per a aquest menester, tenia a l'agenda fer caixa amb Andreas Christensen, de qui va aplaudir una fantàstica actuació contra el Seül amb l'esperança que un comprador aparegués per endur-se'l. Tanmateix, ja de tornada a Barcelona, va haver de posar facilitats a l'adeu d'Iñigo Martínez, un dels puntals de la temporada passada. El central biscaí va esperar a tornar de la gira per comunicar-li que tenia una proposta de l'Al-Nassr. Va gestionar l'assumpte en absolut silenci, des de la primera trucada quan l'expedició blaugrana era encara al Japó fins que va tancar les condicions amb el milionari club saudita. Mentre els seus companys dormien a les nits, ell negociava amb l'ajuda d'un representant de confiança, José Tudela. Cap expedicionari va saber-ne res fins a l'avió de tornada a Barcelona. Els primers en assabentar-se de la bomba van ser Dani Olmo i Hansi Flick. La van rebre en ple vol. De viva veu.

La notícia va arribar en ple vol de tornada

L'entrenador alemany va encaixar la notícia amb resignació, però va entendre que Iñigo s'havia guanyat el dret a decidir sobre el seu futur. No el va intentar convèncer tot i ser conscient que sense ell serà difícil mantenir el risc defensiu del curs passat. Ja a Barcelona, l'ex de l'Athletic Club va asseure's amb Deco a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. La trobada va durar menys de 10 minuts i va servir perquè el futbolista aconseguís la llibertat sense haver de pagar traspàs. Només ha hagut de perdonar algunes quantitats derivades dels contractes negociats pel seu oncle Carmelo Sánchez, que va morir fa dos mesos, primer amb Mateu Alemany i després amb Deco.

Per entendre la jugada cal remuntar-se a la renovació que va firmar a mitjans de març fins al 30 de juny del 2026. Amb aquest acord, el Barça va premiar el bon rendiment d'Iñigo i aparentment es blindava davant de la possibilitat que marxés lliure si algú, especialment amb petrodòlars a la mà, el venia a fitxar. Però mesos després, amb el fair play excedit, s'ha imposat una barreja de sentit comú i urgència. El sentit comú naixia de l'especialitat d'Iñigo, defensa central, una posició que el mateix Deco s'havia proposat despoblar, mentre que la urgència derivava dels problemes d'inscripció de cada estiu i posava en safata una ganga per al milionari futbol saudita.

En aquest escenari, la proposta de l'Al-Nassr va presentar-se com una oportunitat per al Barça, que no ha posat cap pega perquè un titular marxi gratis. Poc ha importat la renovació recent, que fos un capità sense braçal al vestidor i una peça clau per a Flick. L'ocasió era d'or per retallar una de les fitxes altes de la plantilla. Així ho palesen les paraules de Laporta després del Gamper d'aquest diumenge. "L'Iñigo va arribar com a agent lliure i ja havíem parlat que si sorgia una situació com aquesta, estalviar-nos el seu salari ens podia ajudar amb les regles del fair play financer. Li desitjo la millor de les sorts", va declarar el mandatari barcelonista.

Una proposta "irrebutjable" per al "cul de mal seient" d'Iñigo Martínez

Els interessos d'Iñigo s'han alineat amb els de Deco i Laporta. Va acceptar rescindir el contracte prolongat del març per comprometre's amb els saudites en les condicions més beneficioses. Sense traspàs pel mig, podia aspirar a un sou encara més alt amb una clàusula de rescissió unilateral al final del primer any. Des de l'entorn del ja exblaugrana resumeixen que l'oferta era "irrebutjable" tenint en compte que amb 34 anys la seva carrera ja és crepuscular. I afegeixen: "L'Iñigo sabia que aquest any li hauria costat mantenir el nivell del curs passat, així que marxa en el millor moment; quan més estimat era. A més, és un cul de mal seient". Això sí, ha hagut de convèncer la seva dona, la Nerea, per iniciar aquesta aventura al sufocant desert saudita.

L'operació es va anunciar dissabte a la nit i diumenge a la tarda el d'Ondarroa ja compartia alineació amb Cristiano Ronaldo i João Félix en un amistós a Almeria (3-2). Va jugar 70 minuts i, cansat, va demanar el canvi a Jorge Jesús, el seu nou entrenador. Arriba per cobrir la baixa d'Aymeric Laporte, que està en negociacions per tornar a l'Athletic. Enrere queden dues temporades molt intenses en què s'ha guanyat un lloc privilegiat a l'ànima del barcelonisme. Per comprovar-ho, només cal visitar els comentaris del vídeo de comiat que va gravar amb diverses frases en català, tot demostrant la seva sensibilitat amb les llengües sense estat (parla euskera amb els seus fills). Els seus ja excompanys han dit adeu a un líder amb ascendent de capità que no ha necessitat dur la senyera lligada al braç per estimar la que ha estat casa seva durant dos anys. A Catalunya, una terra que l'ha fet feliç i que el trobarà a faltar, Iñigo deixa amics, cors ferits, inversions i un petit iot que planeja remolcar per carretera fins a Euskadi. Ara li toca viure una experiència d'un o dos anys entre el Mar Roig i el Golf Pèrsic. Al Mediterrani, però, sempre tindrà ports on atracar.