A la pròxima, que Balde es talli la mà: els apunts en calent del Llevant-Barça

BarcelonaEl Barça va suar de valent per remuntar un 2-0 en contra al camp del Llevant. Un penal absurd va complicar encara més la vida als de Hansi Flick, que sumen la segona victòria a la Lliga gràcies a una gran segona meitat. A continuació, uns apunts en calent.

La primera remuntada. Té la sort el Barça de tenir més arguments que el brillant Lamine Yamal. No va ser el de Rocafonda el principal artífex de la reacció blaugrana després de rebre dues bufetades del Llevant a la primera meitat. No va ser el prodigi de sempre l'encarregat d'invocar la versió de les remuntades que tanta fortuna va ser la temporada passada. És de justícia significar el paper fonamental de Pedri, el futbolista que tot ho tempera, a l'hora de rescatar l'equip d'un 2-0 inesperat. El golàs del canari va ser el preludi del que vindria després amb l'empat de Ferran i l'emboscada de Lamine Yamal perquè els granotes, fosos en el tram final, claudiquessin per fi.

Missatget de Flick. No direm a qui per si algú s'esvera, però sí sobre qui: Marc Casadó. Ja ho va comentar l'alemany a la prèvia i va ser coherent a l'hora de triar l'alineació a Orriols. No vol perdre el vallesà (ara que és objecte de globus sonda sobre una possible sortida) i el va posar a competir en lloc de De Jong, que aquesta setmana ha fet curt d'entrenaments perquè ha sigut pare per segona vegada. Gavi, Fermín i Olmo van quedar-se a la banqueta en detriment de Casadó, un símbol d'aquesta generació emergent de culers. Potser no és tan talentós com altres coetanis, però transmet el barcelonisme de pedra picada que mai pot sobrar en un vestidor.

Mans absurdes i injustes. Els éssers humans capacitats per jugar a futbol de primer nivell tenen dues cames i dos braços. Les extremitats inferiors poden fer-se servir en quasi totes les situacions, mentre que les superiors són objecte de diverses limitacions. Només tenen plena llibertat per utilitzar-les els porters a l'interior de l'àrea. En canvi, els jugadors mal anomenats de camp són castigats si les fan servir per extreure avantatges de forma deliberada. Hauria de ser així de senzill, però els àrbitres s'entesten a embolicar la troca en cas d'impactes involuntaris a dins de l'àrea, on els defensors són penalitzats tot i que s'esforcin per amagar les mans. Què han de fer? Tallar-se-les? Com que això no és una opció, penals com el de Balde no s'haurien de xiular. Punt.

Casolà per partida doble. Per segon desplaçament seguit, els jugadors del Barça van haver de posar-se la tercera indumentària de la temporada passada per saltar a la gespa. Tota la parafernàlia amb els nous kits d'aquest curs, amb l'al·licient afegit del nou 10 de Lamine Yamal, frustrada una setmana més per desgràcia de Nike, que vendrà una mica menys per aquesta circumstància. Pobrets nord-americans. Segurament hi ha arguments raonables al voltant d'aquesta decisió tèxtil. El que no és coherent, però, és que es confongui la samarreta dels àrbitres amb la d'un dels contendents. La roba negra d'Hernández Hernández es barrejava amb el blaugrana suat del Llevant. Com a mínim a través del senyal televisiu.