Adrià Comella (Vilanova de Segrià, 1972) va gestionar la pandèmia del coronavirus des de primera línia com a director durant tres anys del Servei Català de la Salut. Des del passat estiu és director gerent de l'Hospital de Sant Pau. Ha passat, doncs, de subministrar recursos als centres hospitalaris a demanar-ne. Aquesta setmana ha presentat Més Sant Pau, el pla estratègic per als propers vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa que passa per la digitalització, el creixement en infraestructures, l'impuls de les àrees en què és capdavanter i l'empatia. I amb què Comella també confia en girar full del covid.

El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, avisa que la pandèmia a Catalunya es troba ara en un "punt d'equilibri molt fràgil", perquè la pressió assistencial és "molt elevada" després que s'hagi superat la barrera dels 700 ingressats a les unitats de cures intensives (avui són 705). La previsió, assenyala, és que la setmana que ve es passi de 800 i l'escenari previst és arribar als 1.200. Comella nega, però, que el sistema s'acosti al col·lapse i confia que es mantingui la tendència a la baixa dels contagis per poder anar alleugerint els hospitals. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha avisat que, tot i aquesta tendència a contenir els contagis, hi pot haver influències a la contra de les noves variants o de les comunitats veïnes i ha dit que si hi ha un nou repunt caldrà endurir les restriccions.

El departament de Salut, a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), dedicarà 300 milions d’euros –125 milions anuals– i 46 milions fins a finals d'any que provenen del fons extraordinari del covid-19 per salut adjudicat per l'Estat per reforçar l'atenció primària, segons ha avançat aquest divendres el president de la Generalitat, Quim Torra. Minuts després, ho han anunciat i concretat els consellers de vicepresidència, Pere Aragonès, i Salut, Alba Vergés. El pla que ha de transformar de forma estructural les actuacions de la porta d'entrada als serveis sanitaris fa 35 anys que no es replanteja íntegrament.

El departament de Salut comença a flexibilitzar les restriccions a les residències de gent gran de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida, les quals estaven, fins al moment, tancades a l'exterior per evitar l'entrada del virus. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat aquest dijous que els usuaris d'aquests geriàtrics –que representen prop de la meitat dels centres que hi ha a Catalunya– podran tornar a rebre visites de familiars a partir de la setmana que ve. Si bé encara no s'ha concretat a partir de quin dia serà possible fer-ho, Argimon calcula que la setmana que ve tots els centres ja hauran preparat els seus espais per poder-les fer. "Canviem una mica la restricció per la responsabilitat, perquè els nostres avis necessiten el caliu familiar d'una manera presencial", ha afirmat.

La tendència epidemiològica a Catalunya segueix fent camí cap a l'estabilització, tot i que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, continua demanant prudència abans de parlar de millora. "A Catalunya no estem ni de bon tros en una situació crítica", ha afirmat aquest dijous. El risc de rebrot va baixant, així com la taxa d'incidència i les infeccions respiratòries agudes que es detecten a l'atenció primària, però la taxa de positius (el percentatge de PCR que revela una infecció activa) encara està entorn del 8%. La dada òptima, en canvi, se situa entre el 3% i el 5%. La bona notícia és que aquesta dada creix perquè Salut està fent una "cerca activa" en la comunitat. "El 75% de les PCR que es fan a Barcelona són a contactes de positius", ha exemplificat l'expert.

Així com la corba epidemiològica es comença a estabilitzar a Lleida, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha alertat aquest dijous que ara són les ciutats de Figueres (Alt Empordà), Amposta (Montsià) i Castelldefels (Baix Llobregat) les que més preocupen les autoritats sanitàries. La taxa de contagi (R) d'aquestes poblacions –que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat– ja se situa per damunt de 4.